Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (? Segle XVII - ? Segle XVIII) fou nomenat el mes de juliol de 1713 Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya.[1]
Amb el Principat de Catalunya ocupat per les tropes borbòniques de Felip V, conduí conjuntament amb el General Nebot una expedició per connectar els nuclis de resistència austriacista que restaven al país, enmig d'una intensa repressió per part de les tropes castellanes i franceses. Mitjançant barques, aconseguiren trencar el setge naval de Barcelona el 9 d'agost de 1713 i desembarcaren a les platges del Maresme[2] amb el general de cavalleria Rafael Nebot, entre altres, amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets. L'expedició transcorregué per nombrosos pobles del Maresme, la Selva, el Vallès, Osona, la Garrotxa, l'Alt Urgell i el Pallars, i en una insòlita decisió, Berenguer abandonà als quatre mil homes que l'havien seguit per reforçar Barcelona a les platges d'Arenys.[3]
Fou jutjat per les autoritats austriacistes i detingut sota l'acusació de no comportar-se amb la responsabilitat que exigia el seu càrrec.
Referències[modifica]
- ↑ Cònsul, Arnau. «Resistència i caiguda de Barcelona». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.38-44. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, p.157
- ↑ Antonio Espino López, La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió
