Antoni de Bofarull i de Brocà
| Antoni de Bofarull i de Brocà | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 4 de novembre de 1821 Reus |
| Defunció | 12 de febrer de 1892 (als 70 anys) Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Ocupació | Historiador, poeta, novel·lista i dramaturg |
Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus, 4 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català, nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà d'Andreu de Bofarull i de Brocà. El 1839 es traslladà a Barcelona per estudiar la carrera de Dret, tot treballant alhora en una casa de comerç. El 1841 va fundar el diari satíric El Hongo i va publicar articles de crítica teatral al Diari de Barcelona, des d'on va reclamar el restabliment dels Jocs Florals. Va dirigir l'Arxiu de la Corona d'Aragó de 1852 a 1868, va traduir al castellà algunes cròniques antigues.
La seva primera obra està relaciona amb la seva ciutat natal. Per exemple: La mancha del siglo, descripción de la matanza de los frailes en Reus en 1835, y Fray Estanislao Juncosa. El 1842 va estrenar com a obra de teatre Pedro el Católico, rey de Aragón, i el 1845 Roger de Flor i Medio Rey y medio vasallo, totes elles obres de caire històric. Va sovintejar les obres de teatre en castellà i en català, amb un llenguatge arcaïtzant.
Fou un dels principals animadors de la Renaixença literària, i va escriure poemes amb el pseudònim Lo Coblejador de Montcada. El 1859 fou un dels restauradors dels Jocs Florals i mantenidor-secretari. El 1862 va escriure la primera novel·la romàntica en català, L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant. Alhora, fou membre de nombroses institucions, com l'Acadèmia de la Història de Madrid, de la Societat Mexicana de Geografia i Estadística, la Societat Arqueològica de Bélgica, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i va ser jurat de la Secció Arqueológica de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Va escriure gran nombre d'obres d'història, gramàtica catalana i teatre, d'entre les qual destaca el llibre: Historia critica de Catalunya, oposada a la que va escriure Víctor Balaguer i Cirera. Va morir a Barcelona el 12 de febrer de 1892.
Taula de continguts |
[modifica] Obres
[modifica] En català
- Los trobadors nous (1858), antologia de poesies de la renaixença
- L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862)
- Costums que es perden i records que fugen. Reus 1826-1840 (1880)
[modifica] En castellà
- Pedro el Católico, rey de Aragón, (1842)
- Roger de Flor (1845)
- Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-78)
- Historia crítica de la guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87)
- Historia del rey de aragón don Jaime el Conquistador, escrita en lemosìn por el propio monarca y traducida y anotada por Mariano Flotats y Antonio Bofarull Brocà (Barcelona 1848),431 páginas.
- Crónica del rey de Aragón, don Pedro IV el Ceremonioso o del Punyalet, escrita en lemosin por el mismo monarca .Traducida al castellano y anotadas por Antonio Bofarrull Brocà ( Barcelona 1850).
- Crónica catalana de Ramón Muntaner, Texto Original y traducción castellana, acompañada de notas ( Barcelona 1860)
- Gramática de la lengua catalana (1867) amb Adolf Blanch i Cortada
