Antoni de Lorena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retratat d' Antoni el Bo per Hans Holbein el Jove, 1543, Gemäldegalerie de Berlín
Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy

Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541. Era fill de Renat II, duc de Lorena i de Bar, i de Felipa de Gueldre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser criat a la cort de Lluís XII de França amb el seu germà Claudi i va fer amistat amb el seu cosí el duc d'Angulema, futur rei Francesc I de França.

Tenia dinou anys a la mort del seu pare, i la seva mare Felipa de Gueldre va reivindicar la regència, però els Estats lorenesos van declarar que Antoni estava en edat competent i qualificada per estar exempt de tutela.

El 1509, va confiar el ducat a la seva mare i al bisbe de Toul Hug dels Hazards, i va marxar a acompanyar a Lluís XII a les guerres d'Itàlia. Va participar en la batalla d'Agnadello el 14 de maig DE 1509. A partir d'aquesta campanya, el seu metge personal fou Symphorien Champier, que fou fet cavaller a Marignan.[1]

Després de la mort de Lluís XII, va assistir a la consagració de Françcesc I, i després el va acompanyar a Itàlia i va combatre a la batalla de Marignano, els dies 14 i 15 de setembre de 1515. Però davant de problemes interns a Lorena, no va participar en les expedicions següents i no va participar en la batalla de Pavia (1525) on va morir el seu germà Francesc, comte de Lambesc.

En efecte, la Reforma, iniciada per Luther començava a penetrar a Metz i a Lorena. El 26 de desembre de 1523, Antoni va publicar un edicte prohibint les predicacions luteranes, així com l'embargament dels escrits protestants. La situació es va agreujar l'any següent, ja que una insurrecció dels pagesos, dita guerra dels camperols, es va desenvolupar a Alsàcia. Els insurgents van prendre Saverne i van intentar prendre Saint-Dié i els pagesos del país de Bitche es van aixecar al seu torn el maig 1525. Antoni va haver de organitzar una expedició que va reprendre Saverne el 17 de maig, després va pegar i va massacrar un exèrcit de pagesos el 20 de maig prop de Sélestat. Llavors va haver de promulgar altres edictes contra els Protestants.

Per herències i compres, va ampliar el ducat. A partir de 1525, Antoni va preferir continuar sent neutral en les guerres que oposaven Francesc I a Carles V. Pel tractat de Nuremberg del 26 d'agost de 1542, va aconseguir obtenir de l'emperador la independència del ducat de Lorena. Però subsistia un problema que l'inquietava: després de Pavia, Francesc I havia renunciat al Milanès i a Nàpols. Itàlia deixava de ser un camp de batalla entre els dos monarques, i Lorena arriscava de ser-ho en endevant.

Va fer temptejos amb els dos sobirans perquè Lorena quedés al marge, però sense èxit, i va morir de malaltia poc després.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

Un germà, Joan de Lorena, bisbe de Verdun (1498/1550) va ser designat als 3 anys, el 1501, coadjutor del seu oncle Enric de Lorena

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ferri I de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
8. Antoni de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Margarida de Joinville
 
 
 
 
 
 
 
4. Ferri II de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Joan VII d'Harcourt
 
 
 
 
 
 
 
9. Maria d'Harcourt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
2. Renat II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Lluís II d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
10. Renat d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Iolanda d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
5. Iolanda d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Carles II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
11. Isabel I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Margatida de Wittelsbach
 
 
 
 
 
 
 
1. Antoni de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Joan II d'Egmont
 
 
 
 
 
 
 
12. Arnold de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria d'Arkel
 
 
 
 
 
 
 
6. Adolf de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Francesc I de Nevers
 
 
 
 
 
 
 
13. Caterina de Clèveris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Margarida de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
3. Felipa de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28.
 
 
 
 
 
 
 
14.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.
 
 
 
 
 
 
 
7. Gabriela de La Tour
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30.
 
 
 
 
 
 
 
15.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

S'havia casat el 1515 amb Renata de Borbó-Montpensier (1494 † 1539), filla de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, i de Clara de Gonzague, i germana del conestable de Borbó. Aquest matrimoni li aportava en dot el comtat de Mercoeur. Van tenir a:

  • Joan (1526 † 1532)
  • Antoni (1528 † jove)
  • Elisabet (1530 † jove)

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Henry Bogdan, La Lorraine des ducs, sept siècles d'histoire

Referència[modifica | modifica el codi]

  1. . André Pelletier, Jacques Rossiaud, Françoise Bayard i Pierre Cayez Histoire de Lyon : des origines à nos jours, Edicions Lioneses d'Art i d'Història, 2007, Lió (ISBN 2-84147-190-4), pàgina 326
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni de Lorena Modifica l'enllaç a Wikidata