Antoni de Vaudémont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels franciscans de Nancy.

Antoni de Vaudémont, nascut cap a 1400, mort el 22 de març de 1458 va ser comte de vaudémont i senyor de Joinville de 1418 a 1458. Per matrimoni, va ser també comte d'Aumale i baró d'Elbeuf de 1452 a 1458. Era fill de Ferri I de Vaudémont i de Margarida de Joinville.

Es va casar el 12 d'agost de 1416 amb Maria d'Harcourt (1398-† 1476), comtessa titular d'Harcourt, comtessa d'Aumale i baronessa d'Elbeuf, filla de Joan VII d'Harcourt, comte d'Aumale i d'Harcourt, i baró d'Elbeuf, i de Maria d'Alençon. Van tenir com fills:

Va tenir igualment com fills il·legítims [2] [3] a:

  • Joan, bastard de Vaudémont († 1509), fill d'un dona desconeguda, legitimat per Carles VII el 20 de maig de 1488, tinen general de l'exèrcit venecià (1483), senyor de Damvillers (1488), de Florennes i de Pesches (1494); casat amb Joana de la Marck;
  • Pierrette de Saint Belin, filla d'Isabel de Saint Belin i esposa de François Contant, senyor de Moranville.

No amagant la seva voluntat d'heretar del ducat de Lorena a la mort del seu oncle Carles II de Lorena, que no tenia més que filles, es va barallar amb aquest quan el va desheretar el 1425. Carles II va atacar els seus dominis, però Antoni es va aliar amb Felip III el Bo, duc de Borgonya i li va fer front.

El 1431, després de la mort de Carles II, Antoni va atacar el nou duc Renat d'Anjou, i, l'1 de juliol de 1431 el va derrotar a Bulgnéville i el va fer presoner. Llargues negociacions van seguir, ja que l'emperador Segimon I sostenia a Renat i es negava a acceptar a Antoni, aliat del duc Felip III de Borgonya del qual temia les ambicions, accedir al ducat. Finalment, per tractat del 27 de març de 1441, Antoni va renunciar al ducat, a canvi de la independència del seu comtat, i el fill d'Antoni fou promès amb la filla de Renat, Violant o Iolanda. Aquest matrimoni permetrà al nét d'Antoni i de Renat heretar els ducats trenta anys més tard.

Antoni va participar també en algunes guerres senyorials locals.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ferri IV de Lorraine
 
 
 
 
 
 
 
8. Raül de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Elisabet d'Habsbourg
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Guiu I de Blois-Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
9. Maria de Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Margarida de Valois
 
 
 
 
 
 
 
2. Ferri I de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Ulric III de Wurtemberg
 
 
 
 
 
 
 
10. Eberard II de Wurtemberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Sofia de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
5. Sofia de Wurtemberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Enric VIII de Henneberg
 
 
 
 
 
 
 
11. Elisabet de Henneberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Judit de Brandenburg
 
 
 
 
 
 
 
1. Antoni de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Joan de Joinville
 
 
 
 
 
 
 
12. Anseau de Joinville
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. ?
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric V de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Enric III de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
13. Margarida de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Isabel de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Joinville
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Walerà II de Ligny
 
 
 
 
 
 
 
14. Joan I de Luxembourg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Guyotte de Lille
 
 
 
 
 
 
 
7. Maria de Luxembourg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
15. Alix de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Beatriu de Putten
 
 
 
 
 
 

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Michel François, Histoire des comtes et du comté de Vaudémont des origines à 1473
  • Georges Poull, La maison ducale de Lorraine, 1991

Notes i referències[modifica | modifica el codi]