Antonin Perbòsc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antonin Perbòsc (La Barta, Baix Carcí, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha sigut un gramàtic i escriptor occità. Pedàgog i bibliotecari, va ser amic de Jean Jaurès i influït pel parnassianisme. Contribuí com a lingüista a la tasca de depuració de la llengua occitana i per a restituir-li la seva grafia clàssica. El 1889 publicà un article a la revista Mount Segur on presentava les tesis d'unificació lingüística. Amb aquesta idea, amb Prospèr Estieu (1860-1939) fundarien el 1904 l'Escòla Occitana, encara que no entraria en funcionament fins al 1919, i fins al 1920 no publicarien el primer esbós de gramàtica occitana unificada, basada en la llengua dels trobadors, però només amb projecció a Tolosa de Llenguadoc i al Llenguadoc. Alhora, s'havien d'enfrontar, per una banda, amb el mistralisme a ultrança dels provençals Pèire Devoluy i Sully-Andrièu Peyre, i amb la gascona Escola Gastó Febus, que tenia idees pròpies sobre la gramàtica.

Com a escriptor, ha escrit poesia, abundosa i serena, amb un llenguatge magnífic, recolzat en la tradició popular. Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia. Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva il·lusió davant el món i la vida amb versos d'una riquesa i una plasticitat extraordinàries.

Referències[modifica | modifica el codi]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Remembransas (1902)
  • Lo got occitan (1903)
  • Fòc nòu (1904)
  • L'arada (1906)
  • Guilhem de Toloza (1908)
  • Lo libre dels ausèls (1924)
  • Psophos (1925),
  • Les langues de France à l'école (1926) estudi
  • Second libre dels ausèls (1930)
  • Fablèls (1936)
  • Lo libre del campèstre