Antonio Aranda Mata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Aranda Mata

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Antonio Aranda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Leganés (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1979 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capità general de la III Regió Militar
1r abril 1939 – 7 abril 1940 – Enrique Cánovas Lacruz →
President Reial Societat Geogràfica
8 gener 1939 – 8 febrer 1943
← Luis Rodríguez de Viguri SeoanePedro de Novo y Fernández Chicarro →
Comandant en cap Cos d'Exèrcit de Galícia
24 octubre 1937 – 1r abril 1939
Capità General de la VIII Regió Militar
5 febrer 1937 – 10 octubre 1937
← Guillermo Kirkpatrick O'FarrilLuis Lombarte Serrano → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósoldat, militar, oficial, geògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Divisió
ConflicteGuerra Civil espanyola, Guerra del Rif i fets del sis d'octubre Modifica el valor a Wikidata
Altres ocupacions Francmaçoneria
Premis

Antonio Aranda Mata (Leganés, 13 de novembre de 1888 - Madrid, 8 de febrer de 1979) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat, amb el grau de coronel en 1936 i de general en 1939. Va destacar en la defensa d'Oviedo durant el setge al qual va ser sotmesa la ciutat per les milícies mineres al començament de la guerra civil, i més tard al comandament del Cos d'Exèrcit de Galícia. Durant el franquisme va ser un conegut conspirador contra el règim.

Biografia[modifica]

Va néixer a Leganés el 13 de novembre de 1888.[1] En 1901 va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Va participar en les campanyes del Marroc com a capità d'Estat Major i en 1916 fou ascendit per mèrits de guerra a comandant. Després de la campanya de 1926 és ascendit a coronel.[cal citació]

Durant la Segona República Espanyola és destinat a la Primera Inspecció de l'Exèrcit fins a octubre de 1934, quan participa en la repressió de la Revolució de 1934. Posteriorment és nomenat comandant de la Brigada de Muntanya d'Astúries i governador militar d'Oviedo, càrrec des del qual el 20 de juliol de 1936 secunda la revolta contra la II República i fa detenir el governador civil Isidro Liarte Lausín, fet que va donar lloc al Setge d'Oviedo. Després de la ruptura del setge és nomenat general de brigada i passa a dirigir el cos d'exèrcit de Galícia fins a la fi de la Guerra Civil espanyola.[cal citació]

Aranda, conspirador[modifica]

En 1943 Aranda va ser arrestat sota l'acusació de conspirar contra Franco en favor d'una restauració monàrquica, però la seva condició d'heroi en la guerra li va permetre ser ràpidament alliberat. Segons documents desclassificats pel Servei Secret del Regne Unit, el llavors capità general de València va cobrar dos milions de dòlars del Regne Unit a través del banquer Joan March Ordinas per influir sobre el règim de Franco per tal que no entràs a la guerra al costat dels alemanys.[2][3] Posteriorment, en 1949, presidia un comitè interior de coordinació amb socialistes i llibertaris, la qual cosa va provocar, com a represàlia del règim contra ell, el seu pas a la reserva. Malgrat això, va seguir encapçalant la conspiració dels monàrquics a l'interior d'Espanya durant els primers anys cinquanta. L'any 1976, després de la mort de Franco, el rei Joan Carles I va atorgar-li el rang de tinent general.[4] Va morir a Madrid el 8 de febrer de 1979.[5] Segons l'historiador anglès Paul Preston:

« Aranda era el més enèrgic i cridaner dels conspiradors. Quan exercia el càrrec de governador militar de València va acabar disgustat per la corrupció policial, la repressió i les activitats incontrolades dels arribistes de Falange en el Ministeri de la Governació. [...] Era notòriament indiscret, i el general Franco sabia que estava en contacte amb els britànics, com l'estava amb els alemanys. Se li atribuïen sentiments republicans, i no ocultava els seus contactes amb l'oposició antifranquista d'esquerres. Encara que es referia contínuament a un imminent cop, "la seva principal activitat consistia a parlar. Al final, els britànics el consideraven un cara-girada, indigne de tota confiança i sense lògica". »
Paul Preston.[6]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]