Antonio Bertoloni
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1775 Sarzana (Itàlia) |
| Mort | 17 abril 1869 (94 anys) Bolonya (Regne d'Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pavia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica, micologia i medicina |
| Lloc de treball | Gènova Bolonya |
| Ocupació | botànic, micòleg, professor d'universitat, metge |
| Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Gènova |
| Membre de | |
| Alumnes | Pietro Bubani |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Bertol. |
| Família | |
| Fills | Antonio Bertoloni Jr. (en)  |
 | |
Antonio Bertoloni (Sarzana 1775- Bolonya 1869) va ser un metge i botànic italià.[1]
Biografia[modifica]
L'any 1793 va iniciar els estudis de medicina a la Universitat de Pavia i després passà a la de Gènova on es va doctorar el 1796. Després d'exercir la medicina durant un temps s'interessà per la botànica.[2]
El 1815 obté la càtedra de botànica de la Universitat de Bolonya, va ser considerat el botànic italià més famós del segle xix. Va desenvolupar el jardí botànic de Bolonya que ja existia des del 1568 i en va fer un centre d'excel·lència.[3]
La seva obra principal porta el títol de Flora italica (nom complet «Flora italica sistens plantas in Italia et in insulis circumstantibus sponte nascentes») publicada en deu volums.
Li van dedicar l'orquídia Ophrys bertolonii endèmic també als Països Catalans i el gènere Bertolonia.
Obres principals[1][modifica]
- Rariorum Italiane plantarum decas tertia. Accedit speciment zoophytorum Portus Lunae (1810)
- De re herbaria (1820)
- Praelectiones rei herbariae quae et prolegomeni ad floram italicam (1827)
- Flora italica sistens plantas in Italia et in insulsi circumstantibus sponte nascentes, 10 volums. (1833-1854)
- Plantae novae vel minus cognitae horti botanici bononiensis, 2 volums, (1838)
- Flora italica cryptograma, 2 volums (1858-1862)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Giacomini, Valerio. «Bertoloni, Antonio». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). volum 9, 1967.
- ↑ «Personaggi Storici» (en italià). Ajuntament de Santo Stefano di Magra.
- ↑ Matha, Thomas. «Storia postale ed archivio dell'orto botanico ci Bologna» (pdf) (en italia).
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
Bibliografia[modifica]
- V. Cesati, Cenni biografici sovra Antonio Bertoloni e Giuseppe Giacinto Moris, Tip. Regia Accademia delle Scienze, Napoli 1881.
- G. Sforza (a cura di), Lettere erudite di Antonio Bertoloni sarzanese, Canovetti, Lucca 1876.
- E. Mattiuzzi, Alcuni cenni sul prof. Antonio Bertoloni naturalista, medico e matematico e sulla famiglia di lui, estratto da «Il Comune di Bologna» (n° 9-10 del 1927), Tip. Mareggiani, Bologna 1927.
- W. Rossi, Antonio Bertoloni tra storia della botanica e storia del servizio postale, in «Informatore botanico italiano», XXIII (1991), n° 2-3, pp. 171-179.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Bertoloni |