Antonio Cagnoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antonio Cagnoni (Godiaseo, Voghera, 1828Bèrgam, 30 d'abril de 1896) fou un compositor italià,

Ingressà en el Conservatori de Milà, del que en sortí en acabar els estudis, el 1847. La seva música es distingeix per les senzilles i elegants melodies que contenen, si bé a vegades cauen en la vulgaritat, i per la inspiració juganera i alegre que brilla en llurs òperes bufes.

Fou mestre de capella a Vigevano i després a la catedral de Bèrgam, escrivint per tal motiu algunes obres de caràcter religiós, entre les quals destaquen una Missa de Rèquiem dedicada a l'aniversari del rei Carles Albert (1859). Se li deuen nombroses òperes, entre elles; Rosalinda de San Miniato (1845), I due savojardi (1846), que no despertaren gaire entusiasme; Don Bucefalo (1847), estrenada en el Teatre Reial, de Milà, amb tan bon èxit que ben aviat es popularitzà per a tot Itàlia i es cantà a París el 1866, on fou també molt aplaudida; Il testamento di Figaro (Milà, 1848), Amori i trapole (Gènova 1850), La valle d'Andorra (Milà, 1851), Giralda (Milà, 1852), La fioraia (Torí, 1853), La figli di don Liborio (Gènova, 1856), Il vecchio della Montagna (Milà, 1853), que fou un fracàs a l'Scala: Michele Perrin (Milà, 1864), estrenada amb gran èxit; Claudia (Milà, 1864), La Tombola (Roma, 1869), Un capriccio di donna (Gènova, 1870), Papa Martin (Florència, 1871), la qual es representà en quasi tots els teatres d'Europa, si bé passà quasi inadvertida en el Reial de Madrid i en el Liceu de Barcelona, Il ducca di Tapigliano (Lecco, 1874), i algunes d'altres.

Poc temps després renuncià al teatre dedicant-se solament a escriure música religiosa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 10 de l'enciclopèdia Espasa.