Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonio Garrigues Díaz-Cañabate)
Infotaula de personaAntonio Garrigues Díaz-Cañabate

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1904 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2004 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Justícia[1]
12 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976
  Ambaixador d'Espanya als Estats Units Estats Units
1962 – 1964
  Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu Vaticà
1964 – 1972
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic i advocat
PartitFE de las JONS
Membre de
Altres
TítolMarquesado de Garrigues (es) Tradueix (2004–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHelen Anne Walker[2]
FillsAntonio Garrigues Walker, Joaquín Garrigues Walker, Jose Miguel Garrigues Walker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEmilio Garrigues (en) Tradueix i Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate Modifica el valor a Wikidata
Premis
Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 12 juliol 1976
← José María Sánchez-Ventura Pascual – Landelino Lavilla Alsina →
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1964 – 1972
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
1962 – 1964 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.

Biografia[modifica]

Durant la Segona República Espanyola República va ser Director General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia el 1931, amb Fernando de los Ríos de ministre. Catòlic militant, juntament amb José Bergamín i Eugenio Ímaz Echeverría va participar en la creació de la revista Cruz y Raya. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, col·laborant amb la cinquena columna. Gràcies a estar casat amb Helen Anne Walker, filla de l'antic enginyer cap de ITT Corporation (propietària llavors de Telefónica), va gaudir d'àmplia immunitat, ja que a casa seva hi onejava la bandera estatunidenca, i així va poder utilitzar-la com a refugi transitori de persones perseguides en el Madrid republicà durant la guerra.

Durant la postguerra desenvolupà la seva activitat professional com a advocat de prestigi, fundant el 1941, amb el seu germà Joaquín (catedràtic de Dret Mercantil) el bufet d'advocats J&A Garrigues, actualment, i amb el nom de Garrigues, un dels més importants d'Espanya.[3]

Al març de 1962 va ser nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units. El 1964 fou nomenat ambaixador espanyol en el Vaticà fins a 1972. Torna a Espanya a principis de la dècada de 1970 i va ser nomenat, en 1975, Ministre de Justícia en el primer govern de Joan Carles I d'Espanya, sota la presidència de Carlos Arias Navarro.

Va ser a més president de Citroën Hispània S.A., Eurofinsa, l'empresa Equitativa i la Societat Espanyola de Radiodifusió (Cadena Ser), entre 1951 i 1990, excepte en els períodes 1961-1972 i en 1975.[4]

Membre de nombre de Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Un mes abans de la seva defunció, el dia en què complia cent anys, Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Garrigues "per la seva fecunda aportació a la societat espanyola, des de les diferents facetes d'una dilatada vida presidida per la seva extraordinària vocació de servei públic".[5][6]

És pare d'Antonio i de Joaquín Garrigues Walker.

La seva esposa, Helen Anne Walker era natural de Des Moines, Iowa, i era filla de l'antic enginyer cap d'ITT Corporation. Junts van tenir nou fills.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
  2. ↑ «In Memoriam». Arxivat de l'original el 2013-07-09. [Consulta: 17 gener 2015].
  3. ↑ Historia de Garrigues (1941-1949)
  4. ↑ "cadena ser" Polanco sucede a Antonio Garrigues al frente de la SER
  5. ↑ Fallecimiento de Don Antonio Garrigues Díaz-Cañabate
  6. ↑ Boletín Oficial del Estado
  7. ↑ «Centro Garrigues». Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 17 gener 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Fernando de Meer Lecha-Marzo, Antonio Garrigues Embajador ante Pablo VI. Un hombre de concordia en la tormenta (1964–1972) (Cizur Menor [Navarra]: Editorial Aranzadi, 2007) (The Global Law Collection, Biographical Series).
  • Garrigues Díaz-Cañabate, Antonio. Diálogos conmigo mismo. Editorial Planeta, 1978. ISBN 978-84-320-5648-2. 
  • Universidad de Navarra. Cátedra Garrigues de Derecho Global. Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, 100 años. Editorial Aranzadi, 2004. ISBN 978-84-9767-389-1. 
  • Meer Lecha-Marzo, Fernando de. Antonio Garrigues, embajador ante Pablo VI: un hombre de concordia en la tormenta (1964-1972). Editorial Aranzadi, 2007. ISBN 978-84-8355-370-1. 

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José María Sánchez-Ventura Pascual 		Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol
1975- 1976 		Succeït per:
Landelino Lavilla Alsina
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Perpiñá Rodríguez
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 36
1985-2004 		Succeït per:
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Garrigues_y_Díaz-Cañabate&oldid=32462762»