Antonio Ghislanzoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio Ghislanzoni

Antonio Ghislanzoni (Lecco, 25 de novembre de 1824Caprino, Bèrgam, 16 de juliol de 1893) va ser un periodista, poeta i novel·lista italià, que va escriure diversos llibrets per a òperes de Verdi i d'altres compositors, entre els que cal destacar els de La forza del destino i Aïda.

Ghislanzoni va nàixer a Lecco en la Llombardia, i va estudiar breument en un seminari, però va ser expulsat per mala conducta l'any 1841. Llavors va decidir estudiar medicina a Pavia, però ho va deixar poc de temps després per a dedicar-se al cant com a baríton i a la literatura.

L'any 1848, estimulat per les idees nacionalistes de Mazzini, va fundar diversos periòdics republicans a Milà, però al final va haver de refugiar-se a Suïssa. Mentre viatjava per Roma, on volia ajudar en la defensa de la naixent república, Ghislanzoni va ser arrestat pels francesos i empresonat breument a Còrsega.

A meitat dels anys 1850, preveient la seua relació amb el teatre, Ghislanzoni es va involucrar en activitats periodístiques als cercles bohemis de Milà, exercint com a director d'Itàlia musicale i editor de la Gazzetta musicale di Milano. També va fundar L'uomo di pietra i la Rivista minima, on va col·laborar entre altres, amb Arrigo Boito.

L'any 1869 va abandonar el periodisme i va tornar a Llombardia, on es va dedicar a la literatura i l'escriptura de llibrets per a òperes. Va escriure moltes històries curtes en vers i diverses novel·les incloent Un suicidio a fior d'acqua (1864), Angioli nelle tenebre (1865), La contessa di Karolystria (1883). La seua novel·la sobre la vida teatral Gli artisti da teatro (1865), va ser reditada en el segle XX. Va publicar també diversos assajos musicals, entre els quals destaca Reminiscenze artistiche.

Ghislanzoni va escriure més de 85 llibrets, incloent-hi Ednea de Catalani (1866), Aïda (1870) i la segona, i més coneguda, versió de La forza del destino (1869). També va traduir a l'italià l'òpera Don Carlos de Verdi.

Va morir en Caprno l'any 1893, als 69 anys.

Llibrets d'òpera[modifica | modifica el codi]

El nom del compositor s'indica entre parèntesis, la data és la de l'estrena.

Librets per a òperes no estrenades[modifica | modifica el codi]