Antonio López y López

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio López y López
Antonio López y López, 1er Marqués de Comillas.jpg
Antonio López y López
Naixement 12 d'abril de 1817
Comillas, Cantàbria
Mort 16 de gener de 1883 (als 65 anys)
Barcelona
Sepultura Panteó del Palacio de Sobrellano (Comillas)
Es coneix per Marquès de Comillas

Antonio López y López (Comillas, Cantàbria, 1817Barcelona, 1883), primer marquès de Comillas, va ser un navilier i comerciant durant el segle XIX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Antonio López va fundar la Companyia Transatlántica a la Cuba colonial l'any 1850. En aquells temps Cuba era una colònia espanyola.

Va ser cofundador i primer president del Banc Hispano Colonial, entitat financera nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar la defensa de les possessions colonials espanyoles. López aportà 10.250.000 pessetes, un 13.7% del capital inicial del banc.[1]

Antonio López va ser nomenat Marqués de Comillas el 1878. Va residir a Barcelona, després del seu matrimoni amb Lluïsa Bru Lassús i va traslladar a aquesta ciutat la seu de la companyia.

El 1883, a la mort d'Antonio López (Marqués de Comillas des del 1878), el seu fill, Claudi López i Bru, es va fer càrrec de les empreses de la família. Entre les quals, a part de la Companyia Transatlántica hi havia la Compañía General de Tabacos de Filipinas, els Ferrocarrils del Nord i la Hullera Española.

Honors[modifica | modifica el codi]

Monument a Antonio López y López, a la plaça homònima de Barcelona. El monument, inaugurat el 1884, és obra de Josep Oriol Mestres amb escultura original de Venanci Vallmitjana i restaurada per Frederic Marès.[2]

Antonio López va ser honorat amb una plaça a Barcelona, a la cruïlla de la Via Laietana i el passeig de Colom (on actualment es troba l'edifici de Correus) i amb un monument al mateix lloc, que al peu té una placa amb uns versos dedicats per Jacint Verdaguer, que havia estat capellà de la Companyia Transatlántica i després de la seva família. El 2010 l'entitat SOS Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument, a causa del suposat passat esclavista de López.[3][4][5]

També té una sala dedicada amb el seu nom al Museu Marítim de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio López y López Modifica l'enllaç a Wikidata