Antonio Maria Zaccaria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Antoni Maria Zaccaria

Estàtua de Cesare Aureli, 1909 (Sant Pere del Vaticà)
Prevere, fundador
Nom secular Antonio Maria Zaccaria
Naixement 1502
Cremona (Ducat de Milà, Itàlia)
Defunció 5 de juliol de 1539
Cremona
Enterrament Església de Sant Bernabé i Sant Pau (Milà) (fins a 1891 al convent de S. Paolo delle Angeliche, Milà)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 3 de gener de 1890 (havia estat venerat des de la seva mort), Roma per Lleó XIII
Canonització 15 de maig de 1897, Roma per Lleó XIII
Lloc de pelegrinatge Milà (S. Barnaba i S. Paolo delle Angeliche)
Festivitat 5 de juliol
Fets destacables Fundador dels Clergues Regulars de Sant Pau i les Germanes Angèliques de Sant Pau; metge
Orde Barnabites
Iconografia Hàbit de sacerdot, amb el llibre de la regla a les mans; tricorni negre; lliri, creu
Patronatge Barnabites
Supressió del culte 1634 (Urbà VIII suprimí el culte que se li retia des de la seva mort sense haver estat beatificat)

Antonio Maria Zaccaria (Cremona, 1502 - 5 de juliol de 1539) va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Sant Pau. Va ser canonitzat i és venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Vida[modifica | modifica el codi]

Antonio havia nascut a Cremona, llavors part del Ducat de Milà. Als dos anys, perdé el pare i va ser criat per sa mare. De ben jove, va decidir tot sol prendre el vot de castedat. Va estudiar filosofia a la Universitat de Pavia, i, en 1520, medicina a la de Pàdua. Va acabar els estudis en 1524 i va exercir com a metge a Cremona durant tres anys.

En 1527, va començar a estudiar per a sacerdot i, com que ja havia estat preparat prèviament, va ordenar-se en 1528. Va treballar a hospitals i institucions per a pobres necessitats durant dos anys i va ser conseller espiritual de la comtessa Ludovica Torelli de Guastalla des de 1530. Per això, va marxar cap a Milà, quan la comtessa hi anà.

Mentrestant, havia meditat sobre la conveniència de fundar ordes que milloressin la formació i la vocació dels clergues i els religiosos i ajudessin a la reforma de la societat en general. Així, va plantejar la fundació de tres ordes: un de masculí (els Clergues Regulars de Sant Pau o Barnabites); un de femení de germanes que no visquessin en clausura (les Germanes Angèliques de Sant Pau, i una congregació laica per a persones casades (Laïcs de Sant Pau, anomenats primer Casats de Sant Pau). Els tres ordes havien de tenir contactes i reunir-se periòdicament i dedicar-se a diverses formes d'activitats apostòliques.

A més, tenien una especial devoció pels ensenyaments de Sant Pau, que va ser el primer patró de l'orde, a més de la devoció per l'Eucaristia i Crist crucificat. El fet que l'orde critiqués els abusos de la jerarquia catòlica del moment va fer que Zaccaria guanyés aviat enemics i que el fundador fos investigat dos cops per heretgia, en 1534 i 1537, sense que fos condemnat. En 1536 fundar la segona casa de l'orde a Vicenza.

A Vicenza, va fer popular entre els laïcs la Devoció de les quaranta hores (exposició solemne del Santíssim Sacrament per a l'adoració dels fidels, amb pregàries) i va revifar el costum de picar les campanes a les tres de la tarda, en memòria de la Crucifixió. Va deixar pocs escrits: dotze cartes, sis sermons i les constitucions dels barnabites.

Mentre era a Guastalla, en 1539, va caure malalt. Veient que moriria, es féu portar a Cremona, on va morir, a la mateixa casa on havia nascut i acompanyat de sa mare, el 5 de juliol de 1539, als 37 anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Va ser sebollit al convent de les Angèliques de Sant Pau, branca femenina de l'orde que havia fundat, a Milà. 27 anys després, el seu cos va ser trobat incorrupte. En 1891, el seu cos va ser traslladat a la casa mare dels barnabites, l'església de San Barnaba e San Paolo de Milà. Des de la seva mort, va ser venerat com a sant, però en 1634, el papa va suspendre aquest culte. No va tornar a ser confirmat fins a la beatificació del sant, el 3 de gener de 1890, per Lleó XIII. El mateix papa va proclamar-lo sant el 27 de maig de 1897. Se'n celebra la festa el 5 de juliol, aniversari de la seva mort.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marcello Landi, La presenza della Summa Theologiae di Tommaso d'Aquino nei primi due Sermoni di Antonio Maria Zaccaria en Barnabiti Studi 20 (2003), p. 69-81
  • Marcello Landi, Sant'Antonio Maria Zaccaria. Contesto storico-culturale e presenza della Summa Theologiae di san Tommaso d'Aquino nei suoi primi tre sermoni, en Sacra Doctrina. Studi e ricerche n. 52 (3/2006), p. 46-81

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Maria Zaccaria