Antonio María Seixas Bieyra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:57, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAntonio María Seixas Bieyra
Nom original(es) Antonio María Seijas Bieyra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 de setembre de 1767
Tui
Mort?
  Ministre d'Hisenda
7 d'octubre de 1837 – 16 de desembre de 1837
PresidentBaldomero Espartero
Eusebio de Bardaxí y de Azara
Activitat
OcupacióHisendista i polític

Antonio María Seixas Bieyra (Tui, 30 de setembre de 1767 - ?) fou un hisendista i polític gallec, ministre d'hisenda durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya

Biografia

En 1785 va ingressar a l'administració fiscal espanyola com a escrivà a la Comandància General del Resguard. En 1792 ascendí dins l'administració fiscal a Tinent Visitador Honorari i el 1793 va exercir com a Oficial Agregat a Logronyo. En 1797 el nomenaren Caporal de la Ronda Montada a Tui, el 1799 fou nomenat Cap de Resguard a Màlaga i el 1801 exercí com a Oficial de Comptabilitat a la mateixa ciutat.

No se'l coneix cap participació activa en la política del regnat de Ferran VII d'Espanya. En 1816 apareix el seu nom com a Comptador de Rendes Provincials a Santiago de Compostela i el 1817 com a Administrador Provincial a Sòria. Després faria de Visitador de Duanes, primer a Barcelona (1818) i després a Cadis (1819). Tampoc es mostra actiu durant el trienni liberal, només que en 1824 figurava com a Intendent de Províncies i vocal de la junta d'aranzels.[1]

El 7 d'octubre de 1837 fou nomenat Ministre d'Hisenda en el primer govern de Baldomero Espartero, càrrec que va continuar durant el govern d'Eusebio de Bardaxí y de Azara. El 16 de desembre de 1837 va dimitir i deixà el càrrec al jove Alejandro Mon y Menéndez.[2]

Referències


Càrrecs públics
Precedit per:
José María Pérez Quintana
Ministre d'Hisenda

(octubre-desembre) 1837
Succeït per:
Alejandro Mon y Menéndez