Antonio Medina García

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio Medina García
Naixement 2 d'octubre de 1919
Barcelona, Barcelonès
Defunció 31 d'octubre de 2003 (als 84 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Veneçuela Veneçuela
Ocupació Mestre Internacional d'escacs (1950)
Àrbitre Internacional (1974)
Títol 3 cops Campió de Catalunya
7 cops Campió d'Espanya
3 cops Campió de Veneçuela

Antonio Medina García (Barcelona, 2 d'octubre de 1919 - 31 d'octubre de 2003) fou un jugador d'escacs i Àrbitre Internacional d'escacs català.[1][2] Va obtenir el títol de Mestre Internacional (MI) el 1950. Va ser guardonat el 2004 (pòstumament) amb la Insígnia d'Or de la Federació Catalana d'Escacs.[3] Va rebre també la distinció de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va començar a jugar a escacs als catorze anys, però la Guerra Civil va interrompre la seva formació com a jugador. Un cop acabada, de seguida va començar a destacar, i va ser durant anys el millor jugador català, i el millor espanyol juntament amb el mallorquí (afincat a Barcelona) Arturo Pomar. Els anys 1940s la seva progressió va ser ràpida. El 1942, amb només 23 anys, va guanyar la semifinal del Campionat d'Espanya, i va estar a punt de jugar contra Ramón Rey Ardid pel títol de campió nacional. El 1943 entaulà amb Paul Keres, un jugador de classe mundial. El 1944 guanyà el seu primer campionat d'Espanya, cosa que repetiria fins a un total de 7 ocasions.[4] El 1945 a Gijón, va guanyar una partida al Campió mundial Aleksandr Alekhin.

Entre 1953 i 1962 va marxar a viure a Veneçuela, on va guanyar tres cops el campionat nacional, i va poder jugar el Zonal centreamericà i posteriorment l'Interzonal de 1955, dins el cicle pel campionat del món.

Clubs catalans on ha jugat[modifica | modifica el codi]

Medina ha estat jugador del Club d'escacs Barcelona, del Club d'escacs Ruy López-Paluzíe, del Club d'escacs Olot, i del Club d'escacs Vulcà (aquest darrer, fusionat amb el Barcelona l'any 1999).[1]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Campionats nacionals[modifica | modifica el codi]

Medina fou set cops Campió d'Espanya (1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, i 1964),[5] i tres cops Campió de Catalunya (1947, 1949, i 1950).[6] Va guanyar també tres cops el Campionat d'escacs de Veneçuela (1955, 1956 i 1958).[7]

Torneigs internacionals[modifica | modifica el codi]

El seu primer gran èxit en un torneig internacional fou a Gijón 1944, on hi fou segon, només rere el Campió del món Aleksandr Alekhin, a qui a més va guanyar en el seu enfrontament directe.[8] Medina va obtenir posteriorment nombroses victòries en torneigs internacionals: guanyà el 1946 a Cáceres, i a Sabadell; el mateix any fou tercer al fort Torneig Internacional de Barcelona, per darrere de Miguel Najdorf i Abe Yanofsky.[9] El 1947 guanyà a Múrcia i a Melilla; el 1948 fou segon a Mar del Plata, el 1949 guanyà a Vic i a Burgos; el 1950 a Saragossa, Alacant, Berga, i Madrid; el 1952 a Lisboa, Tarragona, i Hastings B; el 1953 empatà als llocs 1r a 4t al Torneig principal de Hastings (amb Harry Golombek, Jonathan Penrose i Daniel Yanofsky);[10] el 1954 guanyà el Torneig Zonal de Caracas,[11] i fou posteriorment 19è al Torneig Interzonal de Goteborg 1955 (el campió fou David Bronstein).[12] El 1962 va guanyar l'Obert dels Estats Units a San Antonio. El 1965 guanyà a Màlaga; el 1967 a Olot, i empatà al 2n-5è lloc a Amsterdam; el 1968 empatà als llocs 1r a 3r al Hoogovens "B" de Wijk aan Zee, amb 10/15 punts,[13] i el 1970 guanyà a Berga.

Olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Medina va representar Espanya a sis Olimpíades d'escacs els anys 1964, 1966, 1968, 1970, 1972, i 1976.

Àrbitre d'escacs[modifica | modifica el codi]

Medina obtingué el títol d'Àrbitre Internacional (AI) el 1974, i sobretot a partir de la dècada dels 1980s va arbitrar nombrosos esdeveniments de la màxima categoria mundial, com la Final de Candidats de 1989 entre Anatoli Kàrpov i Andrei Sokolov, una semifinal de candidats entre Vassili Smislov i Zoltán Ribli el 1983, l'Olimpíada d'escacs de 1988 a Salònica, i el Torneig de la Copa del Món de Barcelona 1989.

Partida destacada[modifica | modifica el codi]

Medina – F.J. Pérez, Campionat d'Espanya, València, 1947.[14] Obertura Ruy López, variant oberta.

1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Aa4 Cf6 5.0-0 Cxe4 6.d4 b5 7.Ab3 d5 8.dxe5 Ae6 9.c3 Ac5 10.Cbd2 0-0 11.Ac2 f5 12.Cb3 Ab6 13.Cfd4 Cxd4 14.Cxd4 De7 (dóna avantatge a les blanques 14...Axd4 15.cxd4 f4 16.f3 Cg3 17.hxg3 fxg3 18.Dd3 Af5 19.Dxf5 Txf5 20.Axf5 Dh4 21.Ah3 Dxd4+ 22.Rh1 Dxe5 23.Ad2!) 15.f3! Cg5 16.Rh1 Cf7 17.Te1 Dd7 18.Ae3! Tab8 (no 18...Cxe5? 19.Cxe6 Dxe6 20.Axb6 cxb6 21.f4) 19.b4! Cd8 20.Ab3 c6 21.f4 De7 22.a4 Db7 23.Df3 Te8 24.Ta2 Cf7 25.Tea1 Ac8 26.axb5 cxb5 27.h3 Axd4 28.Axd4 Dd7 29.Tg1! Ch6 30.Ad1 De7 31.Dh5 Cf7 32.g4 De6 33.gxf5 Dxf5 34.Txg7+! Rf8 (o 34...Rxg7 35.e6+) 35.Tag2 1-0

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a ed., 2001, pàg.84. ISBN 84-607-1908-1. 
  2. «Obituari d'Antonio Medina» (en castellà). lloc web de la Federació Andalusa d'escacs. [Consulta: 24 febrer 2011].
  3. Historial de guardons de la FCE [Consulta 27 desembre 2009]
  4. El 2009, Medina conserva el rècord de Campionats d'Espanya guanyats, amb 7 edicions, només igualat per Arturo Pomar i Miguel Illescas, que també han guanyat 7 cops. Article a El País 02/10/2009 (castellà) en ocasió del Campionat d'Espanya de 2009. [Consulta 27 desembre 2009]
  5. Historial del Campionat d'Espanya d'escacs (castellà) [Consulta 27 desembre 2009]
  6. Historial del Campionat de Catalunya d'escacs (castellà) [Consulta 27 desembre 2009]
  7. Historial del campionat d'escacs de Veneçuela (castellà) [Consulta 27 desembre 2009]
  8. «Partida Medina-Alekhin, Gijón 1944, 1-0». [Consulta: 24 febrer 2011].
  9. «Torneig de Barcelona 1946». 365chess.com. [Consulta: 27 de desembre de 2012].
  10. «Torneig de Hastings 1952-1953» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 27 de desembre de 2012].
  11. Zonals americans Resum de torneigs zonals a Amèrica [Consulta 27 desembre 2009]
  12. «Taula de Classificació» (en anglès). Interzonal de Goteborg. Pàgines d'escacs de Mark Weeks. [Consulta: 24 febrer 2011].
  13. «Taules completa de resultats de l'edició "B" de 1968». jmrw.com. [Consulta: 24 febrer 2011].
  14. Medina va guanyar aquesta edició del Campionat d'Espanya, i el seu rival, el també Mestre Internacional Francisco José Pérez, la següent, el 1948 a Múrcia. Pérez fou posteriorment campió espanyol en dues ocasions més, per un total de tres títols.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Antonio Medina García a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 27 desembre 2009] (anglès)
  • Partides d'Antonio Medina García a «365chess.com». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
  • Fitxa d'Antonio Medina García a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)



Títols
Precedit per:
José Sanz Aguado
Campió d'Espanya absolut
1944-1945
Succeït per:
Artur Pomar Salamanca
Precedit per:
Artur Pomar Salamanca
Campió d'Espanya absolut
1947
Succeït per:
Francisco José Pérez Pérez
Precedit per:
Francisco José Pérez Pérez
Campió d'Espanya absolut
1949
Succeït per:
Artur Pomar Salamanca
Precedit per:
Román Torán Albero
Campió d'Espanya absolut
1952
Succeït per:
Román Torán Albero
Precedit per:
Artur Pomar Salamanca
Campió d'Espanya absolut
1963-1964
Succeït per:
Jesús María Díez del Corral