Antonio Valentín Angelillo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio Angelillo
Informació personal
Nom complet Antonio Valentín Angelillo
Data de naixement 5 de setembre de 1937 (1937-09-05) (76 anys)
Lloc de naixement Buenos Aires (Argentina)
Equip
Posició Interior
Equips juvenils
1952-1955 Arsenal de Lavallol
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1955
1956-1957
1957-1961
1961-1965
1965-1966
1966-1967
1967-1968
1968-1969
Racing
Boca Juniors
Internazionale FC
Roma
AC Milan
Lecco
AC Milan
Genoa
9 (3)
34 (16)
113 (68)
106 (27)
11 (1)
12 (1)
3 (1)
22 (5)
Selecció nacional
1955-1957
1961-1962
Argentina Argentina
Itàlia Itàlia
11 (11)
2 (1)
Equips entrenats


1972-1973
1973-1974
1974-1975
1975-1977
1977-1978
1978-1979
1980-1984
1985-1986
1987
1987-1988
1988-1989
1989-1990
1991-1992
Santa Maria degli Angeli
Montevarchi
Chieti
Campobasso
Rimini
Brescia
Reggina
Pescara
Arezzo
Palermo
Mantova
Arezzo
Avellino
Marroc Marroc
Torres

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Antonio Valentín Angelillo (Buenos Aires, 5 de setembre de 1937) és un futbolista i entrenador de futbol argentí, nacionalitzat italià, retirat.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Després de jugar a Argentina a Arsenal de Lavallol el 1952, i a Racing Club de Avellaneda el 1955, ingressà a Boca Juniors el 1956. Juntament amb els seus companys Omar Sivori i Humberto Maschio marxaren a Itàlia a les darreries de la dècada de 1950. En aquest país van rebre el sobrenom de "trio de la mort" i "àngels de cara bruta".[1] Entre 1957 i 1961, Angelillo disputà 127 partits a l'Inter de Milà, marcant 77 gols. A la Sèrie A disputà 113 partits i marcà 68 gols pel club. Fou el màxim golejador de la lliga italiana de futbol la temprada 1958-59 amb 33 gols en 33 partits. Malgrat els seus gols, Angelillo no guanyà cap títol important amb els nerazurri. El seu següent club fou l'AS Roma, on disputà 106 partits i marcà 27 gols entre 1961 i 1965. Els seus darrers clubs foren l'AC Milan (11 partits, 1 gol), Lecco (12 partits, 1 gol) i Genoa.

Disputà 11 partits i marcà 11 gols amb la selecció argentina. Al Campionat Sud-americà de futbol de 1957 que guanyà Argentina fou el segon màxim golejador empatat, amb 8 gols en 6 partits.[2] Fou després d'aquesta competició, que ell, Omar Sivori i Humberto Maschio marxaren a Itàlia a jugar. Un cop a Itàlia adquirí la nacionalitat italiana i fou internacional amb aquesta selecció en dos partits, en els que marcà un gol.

Un cop acabada la seva carrera de jugador es convertí en entrenador. Dirigí diversos principalment clubs de categories inferiors a Itàlia. El seu major èxit arribà a l'Arezzo, amb el que guanyà la Coppa Italia Sèrie C, una lliga de la Sèrie C1 i perdé una promoció a la Sèrie A.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]