Antonio Zapata y Cisneros
 El cardenal Zapata  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1550 Madrid |
| Mort | 27 abril 1635 (84 anys) Madrid |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| 1627 – 1632 ← Andrés Pacheco de Cárdenas – Antonio de Sotomayor → | |
| Cardenal | |
| 9 juny 1604 – | |
 Arquebisbe de Burgos | |
| 11 setembre 1600 – 20 octubre 1604 ← Cristóbal Vela y Acuña – Alfonso Manrique → Diòcesi: arquebisbat de Burgos | |
| Bisbe de Pamplona | |
| 13 maig 1596 – 1600 ← Bernardo de Sandoval y Rojas – Mateo de Burgos → Diòcesi: bisbat de Pamplona | |
| Bisbe de Cadis | |
| 17 agost 1587 – 13 maig 1596 ← Luis García Haro de Sotomayor – Maximiliano de Austria → Diòcesi: bisbat de Cadis | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Membre de | |
| Consagració | Gaspar de Quiroga |
| Participà en | |
| 8 febrer 1621 | conclave de 1621 |
| 8 maig 1605 | conclave de 1605 (maig) |
| Família | |
| Pare | Francisco Zapata y Cisneros |
| Germans | Juan Serrano Zapata |
Antonio Zapata y Cisneros, també denominat Antonio Zapata y Mendoza (Madrid, 8 d'octubre de 1550 - ib. 27 d'abril de 1635) va ser bisbe de Cadis i Pamplona, arquebisbe de Burgos i cardenal, conseller d'estat de Felip III, virrei de Nàpols i inquisidor general.[1]
Carrera eclesiàstica[modifica]
Va ser el primer fill de Francisco Zapata y Cisneros, I comte de Barajas, i de María Clara de Mendoza; renebot del Cardenal Cisneros.
Va estudiar a Salamanca i es va graduar en dret canònic; va ser nomenat canonge i inquisidor de Toledo i més tard de Conca, on el seu oncle, Gómez Zapata, era bisbe. El juliol de 1587 va renunciar al títol nobiliari que li corresponia per primogenitura en favor del seu germà Diego, i el novembre del mateix any va ser ordenat bisbe de Cadis a instàncies de Felip II i consagrat pel cardenal Gaspar de Quiroga; durant el seu mandat va manar construir a costa seva part de la muralla de la ciutat.[2]
El maig de 1596 va ser destinat a la diòcesi de Pamplona.[3] El 1599 va ser nomenat conseller d'estat i el setembre de l'any següent Felip III li va concedir l'arquebisbat de Burgos, càrrec amb el qual va contribuir a l'ornamentació de la catedral de la ciutat.
El juny de 1604 Climent VIII el va nomenar cardenal amb el títol de Sant Mateu. Així doncs, va renunciar a l'arquebisbat i va marxar a Roma, on va residir els anys següents; va participar en el conclave de 1605 en el qual va ser votat papa Pau V i va esdevenir inquisidor de la ciutat.[1][4]
El 1617 va tornar a Espanya amb les restes de Sant Francesc de Borja. Dos anys després va imposar el capell cardenalici al cardenal-infant Ferran d'Àustria.[1]
Virrei de Nàpols[modifica]
El setembre de 1620 Felip III el va nomenar virrei de Nàpols.[5] Un mes després que morís el papa Pau V, Zapata va viatjar a Roma, on va participar en el conclave en el qual va ser triat el nou papa Gregori XV; durant la seva absència, de menys d'un mes, Nàpols va quedar sota el govern de Pedro de Leiva, general de les galeres del regne.
Durant el virregnat de Zapata el Regne de Nàpols va patir una greu crisi, en part provocada per la falsificació i conseqüuent devaluació de la moneda, en part per inclemències meteorològiques que impedien el comerç. Tot això es va sumar a la ja precària situació de la població, la qual es va enfrontar més d'un cop, fins i tot de manera violenta, contra el virrei. El desembre de 1622 Zapata va ser succeït pel V duc d'Alba, Antonio Álvarez de Toledo y Beaumont.[6]
Retorn a Espanya[modifica]
Després de la destitució, va tornar a Espanya i el 1625 se li va encarregar l'administració de l'arquebisbat de Toledo durant la minoria d'edat de l'arquebisbe titular, el cardenal-infant Ferran d'Àustria. Mitjançant una butlla del papa Urbà VIII, el gener de 1627 es va convertir en inquisidor general del regne. Cinc anys després va renunciar a tots els seus càrrecs i es va retirar a Barajas; va morir el 27 d'abril de 1635, a Madrid. Les seves restes van ser enterrades al convent de nostra senyora de la Concepció dels franciscans descalços, fundat pel seu pare a Barajas.
Obra[modifica]
Va escriure un llibre titulat Discurso de la obligación en conciencia y justicia que los prelados tienen en proveer las dignidades y beneficios eclesiásticos, dedicat a l'infant cardenal, que va ser publicat a Madrid el 1629.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Salvador Miranda: The Cardinals of the Holy Roman Church.
- ↑ José Antonio Álvarez y Baena: Hijos de Madrid vol.
- ↑ Gregorio Fernández Pérez: Historia de la iglesia y obispos de Pamplona, vol.
- ↑ Gaetano Moroni: Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica, vol.
- ↑ Juan Ramírez de Arellano, criado al servicio de Antonio Zapata, escribió el relato del viaje a finales de 1620 desde Madrid a Nápoles: Relazión de la jornada que desde Madrid a Nápoles hizo don Antonio Zapata.
- ↑ Virreyes de Nápoles, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 408-417, inclòs a "Colección de documentos inéditos para la historia de España", vol. XXIII.
- ↑ Álvarez Baena, op. cit., vol.