Antonio de Leyva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio de Leyva

Antonio de Leyva, natural de Navarra, cèlebre general del seu temps, va defensar Pavia, assetjada per Francisco I. Va néixer el 1480; va morir el 1536.
Naixement 1480
Leiva
Defunció 1536
Aix-en-Provence
Causa de la mort gota
Nacionalitat Castellà
Conegut per Governador del Milanesat i militar espanyol

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pertanyent a una família del regne de Navarra, va començar la seva carrera militar a les Alpujarras el 1502, derrotant als mudèjars, últims combatents del conquerit Regne de Granada.

La Guerra de Nàpols de 1501 a 1504[modifica | modifica el codi]

Durant la guerra de Nàpols, el març de 1503 va arribar a Calàbria amb l'armada de Luís Portocarrero enviada des Cartagena en suport a Gonzalo Fernández de Còrdova que s'enfrontava a les forces franceses. A les ordres de Fernando de Andrade de les Mariñas, successor de Portocarrero a la seva mort, va combatre l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny, que va ser derrotat a la batalla de Seminara.

La Guerra d'Itàlia de 1521 a 1526[modifica | modifica el codi]

En el transcurs de la Guerra d'Itàlia de 1521–26 va estar al Ducat de Milà i en la desafortunada campanya contra la Provença el 1524. Posteriorment fou governador de Pavia, ciutat que va ser assetjada pels exèrcits francesos de Francesc I entre octubre de 1524 i febrer de 1525 i durant el qual Leyva va donar temps a les forces imperials a reorganitzar-se i atacar i derrotar els francesos. El 1525 va succeir a Fernando de Ávalos, marqués de Pescara, com a general en cap dels exèrcits imperials al Ducat de Milà.

Posteriorment va lluitar contra els turcs davant Viena i al costat de l'Emperador a l'Àfrica, i en la guerra de la Lliga de Cognac va derrotar als francesos en la Batalla de Landriano.[1]

Governador del Milanesat[modifica | modifica el codi]

El 1535 quan Francesc II Sforza, l'últim duc de Milà, va morir sense descendència, l'emperador Carles I va designar Leyva com governador del Milanesat.

S'ha dit d'ell que va tenir una gran experiència militar, era valent, enèrgic, tan acostumat a manar com a obeir, amb molts recursos i capaç d'intentar-ho tot i patir-ho tot per sortir-ne bé de les seves empreses. Va morir de gota durant la campanya a Provença de l'any 1536, però va ser enterrat a l'ara destruïda església de Sant Dionigi.

Els seus descendents van viure a Milà, arribant a ser una de les més prominents famílies. Una de les seves descendents va ser la monja de Monza, Virginia Maria de Leyva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García Hernán, Enrique; Maffi, Davide. Guerra y sociedad en la monarquía hispánica: política, estrategia y cultura en la Europa Moderna, 1500-1700. vol.1 (en castellà). Editorial CSIC, 2006, p. 905. ISBN 8484832244. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diccionario de Historia de España, vol. 2. Madrid, 1986, Bleiberg, Germán (editor). ISBN 84-206-5206-7.
  • Konstam, Angus. Pavia 1525: The Climax of the Italian Wars. Oxford: Osprey Publishing, 1996. ISBN 1-85532-504-7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio de Leyva


Precedit per:
Francesc II Sforza
Governador del Milanesat
1535 - 1536
Succeït per:
Marino Caracciolo