Antonio de Leyva
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar navarrès destacat a les guerres italianes.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Pertanyent a una família del regne de Navarra, va començar la seva carrera militar a les Alpujarras a 1502, derrotant als mudèjars, últims combatents del conquerit Regne de Granada.
[modifica] La Guerra de Nàpols de 1501 a 1504
Durant la guerra de Nàpols, el març de 1503 va arribar a Calàbria amb l'armada de Lluís Portocarrero enviada des Cartagena en suport de Gonzalo Fernández de Còrdova, que s'enfrontava amb les forces franceses. A les ordres de Fernando de Andrade de les Mariñas, successor de Portocarrero a la seva mort, va combatre l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny, que va ser derrotat a la batalla de Seminara.
[modifica] La Guerra d'Itàlia de 1521 a 1526
En el transcurs de la Guerra d'Itàlia de 1521–26 va estar al Ducat de Milà i en la desafortunada campanya contra la Provença el 1524, i com a governador de Pavia, ciutat que va ser assetjada pels exèrcits francesos de Francesc I entre octubre de 1524 i febrer de 1525 durant el qual Leyva va donar temps a les forces imperials a reorganitzar-se i atacar i derrotar els francesos. El 1525 va passar al càrrec de Fernando de Ávalos com a general en cap dels exèrcits imperials al Ducat de Milà.
Posteriorment va lluitar contra els turcs davant Viena i al costat del Emperador, en Àfrica.
[modifica] Governador del Milanesat
En 1535 quan Francesc II Sforza, l'últim duc de Milà, va morir sense descendència, l'emperador Carles I va designar Leyva com governador del Milanesat.
S'ha dit d'ell que va tenir una gran experiència militar, era valent, enèrgic, tan acostumat a enviar com a obeir, fecund en recursos i capaç d'intentar-tot i patir tot per sortir airós en les seves empreses. Va morir de gota durant la campanya a Provença de l'any 1536, però va ser enterrat a l'ara destruïda església de Sant Dionigi.
Els seus descendents van viure a Milà, arribant a ser una de les més prominents famílies. Una de les seves descendents va ser la Monja de Monza, Virginia Maria De Leyva.
[modifica] Bibliografia
- Diccionari d'Història d'Espanya , vol. 2. Madrid, 1986, Bleiberg, Germán (editor). ISBN 84-206-5206-7.
- Retrat d'Antonio de Leyva un epítom sobre la seva vida inclòs en el llibre Retrats de Espanyols il·lustres , publicat en l'any de 1791.
| Precedit per: Francesc II Sforza |
Governador del Milanesat 1535 - 1536 |
Succeït per: Marino Caracciolo |
