Antonio de Leyva
 Antonio de Leyva, natural de Navarra, cèlebre general del seu temps, va defensar Pavia, assetjada per Francisco I. Va néixer el 1480; va morir el 1536. | |
| Nom original | (es) Antonio de Leiva  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 juliol 1480 Leiva |
| Mort | 1536 (55/56 anys) Ais de Provença |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | Basílica di San Dionigi (en)  |
| Governador del Ducat de Milà | |
| 2 novembre 1535 – 15 setembre 1536 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Castellà |
| Es coneix per | Governador del Milanesat i militar espanyol |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Pavia Milà |
| Ocupació | condottiero, militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerres d'Itàlia |
| Altres | |
| Títol | Príncep Count of Monza (en) |
| Família | House of Leyva (en) |
| Cònjuge | Castellana de Villargut de Fabra (en) |
| Fills | Luigi de Leyva (en) |
| Pares | Juan IV Martinez de Leyva (en) i Constanza Hurtado de Mendoza (en) |
| Germans | Sancho Martínez de Leyva (en) |
Premis | |
 | |
Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.
Biografia
Pertanyent a una família del regne de Navarra, va començar la seva carrera militar a les Alpujarras el 1502, derrotant als mudèjars, últims combatents del conquerit Regne de Granada.
La Guerra de Nàpols de 1501 a 1504
Durant la guerra de Nàpols, el març de 1503 va arribar a Calàbria amb l'armada de Luís Portocarrero enviada des Cartagena en suport a Gonzalo Fernández de Còrdova que s'enfrontava a les forces franceses. A les ordres de Fernando de Andrade de les Mariñas, successor de Portocarrero a la seva mort, va combatre l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny, que va ser derrotat a la batalla de Seminara.
La Guerra d'Itàlia de 1521 a 1526
En el transcurs de la Guerra d'Itàlia de 1521–26 va estar al Ducat de Milà i en la desafortunada campanya contra la Provença el 1524. Posteriorment fou governador de Pavia, ciutat que va ser assetjada pels exèrcits francesos de Francesc I entre octubre de 1524 i febrer de 1525 i durant el qual Leyva va donar temps a les forces imperials a reorganitzar-se i atacar i derrotar els francesos. El 1525 va succeir a Fernando de Ávalos, marqués de Pescara, com a general en cap dels exèrcits imperials al Ducat de Milà.
Posteriorment va lluitar contra els turcs davant Viena i al costat de l'Emperador a l'Àfrica, i en la guerra de la Lliga de Cognac va derrotar als francesos en la Batalla de Landriano.[1]
Governador del Milanesat
El 1535 quan Francesc II Sforza, l'últim duc de Milà, va morir sense descendència, l'emperador Carles I va designar Leyva com governador del Milanesat.
S'ha dit d'ell que va tenir una gran experiència militar, era valent, enèrgic, tan acostumat a manar com a obeir, amb molts recursos i capaç d'intentar-ho tot i patir-ho tot per sortir-ne bé de les seves empreses. Va morir de gota durant la campanya a Provença de l'any 1536, però va ser enterrat a l'ara destruïda església de Sant Dionigi.
Els seus descendents van viure a Milà, arribant a ser una de les més prominents famílies. Una de les seves descendents va ser la monja de Monza, Virginia Maria de Leyva.
Referències
- ↑ García Hernán, Enrique; Maffi, Davide. Guerra y sociedad en la monarquía hispánica: política, estrategia y cultura en la Europa Moderna, 1500-1700 (en castellà). vol.1. Editorial CSIC, 2006, p. 905. ISBN 8484832244.
Bibliografia
- Diccionario de Historia de España, vol. 2. Madrid, 1986, Bleiberg, Germán (editor). ISBN 84-206-5206-7.
- Konstam, Angus. Pavia 1525: The Climax of the Italian Wars. Oxford: Osprey Publishing, 1996. ISBN 1-85532-504-7.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio de Leyva |
| Precedit per: Francesc II Sforza |
Governador del Milanesat 1535 - 1536 |
Succeït per: Marino Caracciolo |