Antropologia simbòlica

L'antropologia simbòlica és la comprensió de la cultura, l'home i les seves vicissituds, a partir del símbol i els seus significats particulars i universals. La particularitat és la història personal, el que Freud anomenaria inconscient personal i l'universal. I estaria en el registre del que Carl Jung anomena inconscient col·lectiu. Aquesta es pot definir com a una forma de llenguatge.

Evolució del concepte

Antecedents

L'antropologia simbòlica i interpretativa ha tingut un paper molt rellevant dins la nostra història. Aquesta apareix com una tradició antropològica de la segona meitat del segle XX.

Origen

Els símbols i el fet simbòlic ha estat treballat i reflexionat des de la branca de l'antorpologia. Les persones més rellevants en aquest camp han estat Mary Douglas, Victor Turner i Clifford Geertz. Aquestes destaquen com les figures associades a l'emergència i consolidació de l'antropologia simbòlica i interpretativa.

L'antropologia simbòlica ens explica com els símbols han persistit i s'han transmès al llarg de la història de la humanitat.

Història

A mitjans dels anys 60 sorgeix l'Antropologia simbòlica, la qual no va ser utilitzada per cap dels seus proponents durant el període formatiu, sinó que va ser una cosa inventada pels seus opositors.

Simbolització n'embeu

Busquen la forma de la simbolització i formalització del conflicte ritual, expressat principalment per l'oposició entre els principis de la matrilinealitat (que regeix els drets prioritaris de residència, successió de càrrecs i herència de la propietat) i virilocalidad matrimonial (o artificialitat, on l'home té el dret a residir en el seu propi poblat amb la dona i els fills). Turner va descobrir que aquesta simbolització estava integrada en una manera de classificació tripartida, que es relacionava amb els colors blanc, vermell i negre.

La dinàmica del procés ritual

Quan Turner postula que les celebracions dels rituals són fases de processos socials més amplis, es refereix al fet que el procés ritual és una part important del funcionament i reproducció d'una estructura social donada. Aquest interès consistia en posar l'eix de l'estudi en l'anàlisi de l'estructura del poblat i els processos de conflicte i resolució del conflicte inherents a l'estructura de la communitas (que més tard explicarem). Llavors, per poder entendre el procés ritual, hem d'entendre aquests processos més amplis. En la societat n'embeu (que Turner estudia) es donen contradiccions generades per la pròpia estructura social. La principal contradicció està duta a terme pel conflicte entre la matrilinealitat i la virilocalidad matrimonial. Així es dóna aquest permanent conflicte on els homes tracten de retenir als seus fills a casa, així com recuperar els fills de les seves germanes. Turner va utilitzar el concepte de "drama social" per analitzar la manera com aquests conflictes es resolen a l'interior del poblat. Quan els conflictes esclaten en forma oberta surten a la llum les tensions subjacents del sistema social. Es produeix un trencament que, en desenvolupar-se com crisi, pot portar a una "esquizogènesis" de la societat. Però hi ha un conjunt de mecanismes mitjançant el qual el propi conflicte es posa al servei d'afirmar la unitat del grup, un procés de resolució que pot expressar-se (almenys en el cas dels n'embeu) com un procés Ritual. Durant el procés del ritual es dramatitzen les relacions socials inherents fent visibles sentiments i disposicions psicològiques que poden estar creant o creen conflictes i que no són directament percebuts. Perquè això succeeixi es donen tres fases diferents del procés ritual: primer de tot tenim el ritus de separació on els individus s'escindeixen del temps i l'espai secular; en segon lloc trobem el ritus de liminalitat o de marge per dir quina és la seva posició social en un moment determinat, fent públic allò privat; i per últim els individus es reintegren a les posicions que ocupaven en l'estructura social. El ritual funciona aleshores adaptant i readaptant periòdicament als individus biofísics a les condicions bàsiques i als valors axiomàtics de la vida humana social, per això aquest procés ritual es pot donar per diferents classes de rituals: una classe de rituals funcionen com reparadores i reguladores que corregeixen les desviacions de la conducta prescrites pels costums i una altra classe prevé les desviacions i els conflictes.

Objectiu de l'estudi antropològic

El paper dels antropòleg és interpretar els símbols clau de cada cultura i entendre'ls per això, com més s'entén a un poble, més lògics i singulars semblen les experiències personals. En una interpretació antropològica el més important és aconseguir una comprensió exacta del que significa i del que no significa quelcom. Per això hem de preguntar-nos si en aquest esforç per aconseguir una interpretació podem distingir les diferents accions o símbols.

Diferents camps d'estudi

Geertz afirmava que per estudiar la cultura des d'un punt de vista antropològic, és impossible aplicar una llei o una teoria determinada, l'única manera d'estudiar les conductes humanes dins del context cultural al què pertanyen, és a través de l'experiència i de l'observació de l'investigador, és a dir, vol que entenguem la cultura en els seus propis termes.

Geertz i la gran part dels antropòlegs simbòlics posen en dubte l'autoritat de l'etnografia. Assenyalen que els antropòlegs es limiten a fer interpretacions plausibles del significat de la trama simbòlica, que és la cultura, a partir de la descripció densa de la major quantitat de punts de vista que sigui possible conèixer respecte a un mateix succés. També s'ha de dir que els simbòlics no creuen que tots els elements de la trama cultural tinguin el mateix sentit per a tots els membres d'una societat. Més aviat creuen que poden ser interpretats de maneres diferents, depenent de la posició que ocupin en l'estructura social o dels condicionaments socials i psíquics.

Geertz se l'ha considerat com el creador de l'anomenada "Antropologia simbòlica", que en contrast amb l'antropologia cultural convencional, identifica una manera de concebre el treball antropològic en la definició i interpretació d'aquells agents als quals estudia. És a dir, l'antropologia simbòlica es centra en les diferents maneres en les quals la gent entén la seva al voltant del què succeeix, així com les accions dels altres membres de la seva societat. Totes aquestes interpretacions s'estableixen per mitjà de símbols i processos, com per exemple els rituals; i és a través d'ells com els éssers humans estableixen significats a les seves accions.

Victor W. Turner

Victor Turner (1920–1983) va ser un antropòleg cultural que estudiava símbols i rituals de les cultures tribals i el seu rol en les societats. Per a Turner, la societat és quelcom més que l'estructura social i que la font d'origen de tota classificació de l'organisme humà i les seves experiències crucials. Considera que la societat es complementa amb una forma d'interrelació social que anomena communitas, que és una concretació de la perspectiva ideal d'una cultura. S'ha de dir que Turner defineix estructura social com arreglaments modelats de grups de papers, grups d'estatus i seqüències d'estatus conscientment reconeguts i operatius; defineix la communitas com quelcom que no reconeix ni normes ni lleis, la societat és un sistema homogeni que sorgeix de forma espontània i autogenerativa. Per tot això, segons Turner, els símbols actuen com a dipòsits en els quals es recol·lecta els coneixement profund d'una societat.

La perspectiva antropològica de Víctor W. Turner adopta tant aspectes estructurals com ideològics. L'estructura, si escau, funciona fins a cert punt de forma anàloga a com ho faria una llei o una teoria, fent consideracions generals i simplificant els fenòmens per facilitar la seva comprensió. La concepció estructural li permet una organització ordenada dels elements que componen els fenòmens socials, en contrast amb l'aparent desordre que evidencia la proposta antropològica de Clifford Geertz. Certament, els fenòmens socials han de ser summament complexos com podria afirmar Geertz, però, en tot estudi, és necessari prendre certes consideracions que permetin traçar una ruta per a la seva anàlisi. Respecte a l'aspecte ideològic, els ritus de pas, són una proposta summament interessant de Turner, ja que es plantegen com la font de la creativitat i del qüestionament sobre la vida. No obstant això, semblaria que els elements simbòlics únicament apareixen durant aquests períodes de la vida humana, quan, la idea de Geertz, sobre que els símbols poden ser estudiats en la vida quotidiana, sembla tenir major significat. Els símbols efectivament són transmissors de la cultura, però no actuen únicament durant el desenvolupament d'un ritu de pas, sinó que ho fan en cada acció que duu a terme un ésser humà.

Clifford Geertz

Clifford James Geertz (1926–2006) va ser un antropòleg nord-americà, professor del Institute for Advanced Study, de la Universitat de Princeton, Nova Jersey. Es va convertir en el "campió d'antropologia simbòlica", posant particular atenció al paper de l'imaginari (o símbols) en la societat.

La cultura, segons la defineix Geertz, és un sistema de concepcions expressades en formes simbòliques per mitjà de les quals la gent es comunica, perpetua i desenvolupa el seu coneixement sobre les actituds cap a la vida. També la defineix com "l'anàlisi de la cultura no és una ciència experimental que busca la llei, sinó que és interpretativa i busca el significat". La funció de la cultura és dotar de sentit al món i fer-lo comprensible. Geertz veu la cultura com a semiòtica, és a dir, a força de signes; posa en relleu la importància de considerar dins dels estudis sobre l'ésser humà els aspectes que té a veure amb la part subjectiva i diversa de les societats humanes, tals com les creences, els significats, els valors o les motivacions per dur a terme certes accions. Ignorar aquests factors dins del comportament social dels individus ens porta a tenir una visió parcial i per tant distorsionada de la veritable dimensió humana. D'aquesta forma, l'enfocament de l'antropologia simbòlica li reintegra als estudis antropològics la part de l'ésser humà que havia estat menyspreada per altres concepcions centrades en l'objectivitat i enriqueix la forma de veure el món.

Geertz diu que la cultura ha estat tractada com un sistema simbòlic, en aïllar els seus elements, especificant la relació interna entre aquests elements, i després caracteritzant tot el sistema d'alguna forma general. Geertz va declarar directament que la forma en què ha d'estudiar-se la cultura, és com un procés gradual, per capes i fa un comparatiu amb els arqueòlegs, que van descobrint capa per capa la terra fins que apareix un objecte que aglomera un significat, d'igual forma l'antropòleg va avançant capa per capa en l'entramat de significacions que té la cultura, fins que apareix davant d'ell una interpretació tangible d'aquest entramat.

Geertz fa una analogia, comparant la cultura amb una teranyina, ens diu que la cultura és un entramat de significacions, accions i símbols en els quals se sosté un individu d'igual forma que una teranyina. Anant més profund en aquesta analogia, podem, a més, agregar que cada interpretació de cultura és teixit de forma personal i que aquest entramat o teranyina no es comparteix amb una altra persona, una sola teranyina sosté a una sola persona ja que aquesta teranyina va ser teixida per aquesta mateixa persona, de tal forma que dues o més persones no poden sostenir-se pel mateix entramat de significacions, cadascun deu anar teixint la seva pròpia teranyina i anar buscant les seves pròpies interpretacions.

Vegeu també

• Símbols
• Cultura
• Llenguatge
• Societat

Bibliografia

• GEERTZ, Clifford. La interpretación de las culturas. México: Gedisa, 1987.
• BOHANNAN, P. Y GLAZER, M. Antropología-Lecturas. Mc Graw -Hill: Madrid, 1993.
• REYNOSO, Carlos. Paradigmas y estrategias en antropologia simbólica. Buenos Aires, Búsqueda-Yuchán, 1987
• VALLVERDÚ, Jaume. Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Editorial UOC, S.L, 2008

Enllaços externs

• Bloc antropologia simbòlica