Antístenes d'Atenes

Bust d'Antístenes d'Atenes, Museu Pius-Clementí

Antístenes d'Atenes (Antisthenes, Ἀντισθένης) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom. Va fundar l'escola dels cínics. Va florir durant el segle IV aC. La seva mare era tràcia o frígia. Increpat per no ser purament grec, va contestar que la Gran Dea Mare era també frígia.

De jove, va combatre a Tanagra (426 aC) i fou deixeble de Gòrgies de Leontins i Sòcrates, i estigué present durant l'execució d'aquest últim. També va estar a la Batalla de Leuctres (371 aC) i va morir a Atenes als 70 anys, probablement el 366 aC.

Defensava que aconseguir la virtut era la fita màxima de la vida humana i que aquesta estava lligada a la raó, en la línia de l'intel·lectualisme moral socràtic. Va afirmar també que tots els déus eren imatges d'una divinitat superior, que no podia ser representada perquè no s'assemblava a res perceptible pels humans, anticipant idees de l'islam.

Vegeu també

• Escoles socràtiques menors.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antístenes d'Atenes