Anunciació Cavalcanti
L'Anunciación Cavalcanti de Donatello és una escultura en pedra grisa, en algunes parts policromada i daurada, té una mida de 218 x 168 cm Es troba a la nau dreta de la basílica de la Santa Creu (Florència). Datada prop de 1435 és una de les rares obres del gran escultor que es troba encara en el seu lloc original.
Taula de continguts |
[modifica] Història
El treball pren el seu nom de que va ser realitzada per encàrrec de Niccolò Cavalcanti, per a la seva capella funerària, que en l'actualitat no existeix. La datació exacta de l'obra ha estat objecte de moltes controvèrsies, segons Vasari, a va associar amb el Crucifix de la Santa Creu un dels seus primers treballs de Donatello, mentre que ara com ara es considera principalment com una obra tallada entre el retorn de Roma el 1433 i sortida de l'artista cap a Pàdua el1443. El primer de datar-lo als anys trenta va ser Schmarsow el 1886, admetent-lo també Semper el 1887, que va modificar la seva anterior assignació.[1]
Llorenç de Mèdici el Vell , germà de Cosme de Mèdici es va casar amb Ginebra Cavalcanti, per la qual cosa no es pot excloure la participació dels Mèdici a la concessió de l'encàrrec al gran escultor Donatello. El treball marca una desviació del solemne i dinàmic estil habitual de Donatello, que va crear una escena de gran tendresa i mesurada bellesa. La datació dels anys trenta va ser obtinguda principalment per l'estudi de la decoració arquitectònica, que segons manifesta, Janson, sembla un anunci de col·laboració amb Michelozzo.
Al 1884 va ser restaurada el daurat i les operacions de polit amb intervencions lleugeres, a causa del seu excel·lent estat de conservació. En aquella ocasió Luigi del Moro, arquitecte del Museu dell'Opera de la Santa Creu (Florència), va retirar els dos querubins situats sobre el cimaci per estar molt fets malbé. Al 1900 es van restablir després de la seva restauració.[2]
Al segle XVI també es va informar de la presència d'una predel·la amb històries de la vida de Sant Nicolau, identificable amb la qual es troba al museu de la Casa Buonarroti. Alguns especulen que la predel·la, tanmateix sembla realitzada d'uns vint anys més tard (Janson).
[modifica] Descripció
L'Anunciació, està inserida en un tabernacle renaixentista, que consta d'una base, amb el suport de dues mènsules amb els escuts de Cavalcanti i al centre una corona alada amb un disc de granit negre al seu centre, llis, però que sembla que va ser posat per afegir una inscripció, sobre aquesta base es recolzen dues pilastres rectangulars decorades amb gran originalitat, els capitells estan adornats amb màscares a les cantonades, com també es poden trobar al tabernacle del Sant Jordi d'Orsanmichele, realitzat per Donatello el 1425. Finalment, l'entaulament consta de diversos marcs i motllures, amb diverses decoracions endaurat, fulles, rosetes etc., coronat per un cimaci semicircular, amb dues rosetes a cada costat i una roseta central de ranures i amb relleus de garlandes, per damunt hi ha sis querubins de terracota amb restes de policromia, dos situats a la part superior i dues parelles dretes, als laterals, realitzats amb una extraordinària vitalitat i realisme, es mantenen abraçats com si tinguessin por d'una caiguda a la vista de la considerable altura on són. El tabernacle serveix com a teló de fons per a la representació principal.
L'escena de l'Anunciació està situada al centre, en un fons ricament decorat per marcs daurats recordant el gust hel·lenístic. És pla i evita la complexitat típica de moltes arquitectures il·lusionistes a les representacions pictòriques de l'Anunciació. La rica ornamentació, tanmateix, no afecta de cap manera a la tranquil·la concentració de la trobada sagrada.
Els dos protagonistes, l'Àngel ila Verge, són en alt relleu i representats al moment immediatament després de l'aparició angèlica.
La Verge, col·locada al fons al moment d'aixecar-se d'un seient en forma de lira, està capturada per sorpresa, amb una mà al pit, té una reacció controlada, que en un començament pot semblar escapar, per la posició de les cames i els plecs de la seva vestidura que cauen cap a l'esquerra, però el seu rostre es gira cap a l'àngel. A la cara es llegeix una serena expressió de sorpresa, d'humilitat, de gratitud, d'intel·ligència i de virtut.[3] La seva figura està modelada en correspondència amb as ideals de l'antiga anatomia, però supera l'antic art amb expressió de les emocions més profundes: Wirtz parla d'«interioritat animada i espiritualitat treta», que els antics no coneixien.
L'àngel, agenollat, la mira amb dolçor i tímidament, amb un estret diàleg visual que fa l'escena extremament lleugera i viva. Manca d'un element essencial de la iconografia tradicional el colom de l'Esperit Sant, mentre el llibre és un atribut típic de Maria que recorda, com en aquest cas, que s'estan realitzant un acte de les Sagrades Escriptures dels profetes. No presenta cap al·lusió al jardí tancat (Hortus Conclusus) símbol de la virginitat de Maria, i l'àngel no porta el tradicional lliri (símbol de puresa), tan comú a les obres del Trecento i Quattrocento.
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografía
- Wirtz, Rolf C.. Donatello 1386-1466. Colonia, Könemann, 1998. ISBN 3-8290-0244-0 (anglès).
