Anxan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anxan fou un regne de la regió de Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars. La seva capital era la ciutat d'Anxan o Anzan. Està testimoniada la seva existència al tercer mil·lenni als textos sumeris i accadis.

Història[modifica | modifica el codi]

Cap al 2325 aC era vassall d'Accad, però se'n devia independitzar cap al 2221 aC. N'apareix una referència en un text de Manixtusu fill i segon successor de Sargon I d'Accad, que diu que va haver de sotmetre Anxan després que el rei local s'havia revoltat.

Vers 2200 aC Gudea de Lagaix diu que va conquerir Anxan. Es sospita que fins aleXores formava part del regne elamita sota la dinastia d'Awan, justament caiguda per aquell mateix temps. A la dinastia d'Awan la va substituir la de Simaixki, situada a la regió de la moderna Isfahan però sembla que Anxan va romandre sota control o influència sumèria, igual que Susa al Khuzestan.

Cap al 2063 aC el rei (xaixa) d'Anxan es va casar amb una filla del rei Xulgi d”Ur. El mateix xulgi diu que va devastar Anxan però la pau es va restablir sota el seu fill i successor Xu-Sin, que igualment va donar una filla en matrimoni al rei d'Anxan.

Cap al 2024 aC Anxan va entrar en una aliança amb Elam (Susa) i Simaixki. En aquest moment ximaxki dominava Awan i Susa però després el rei Ibisin d'Ur els hi va arrabassar. El seu èxit fou temporal. Ibisin va acabar presoner a Anxan junt amb una estàtua de la deessa Nanna que unes dècades més tard fou retornada a Isin pel seu segon rei Gimililixu.

El 1916 aC hi va fer una expedició el sobirà Gungunum cinquè rei de Larsa.

Sota poder d'Elam amb la dinastia epàrtida, els reis d'aquest país van agafar el títol de reis d'Anzan (transcripció elamita del nom) i Xuixan (del que deriva Susa). Encara que els reis de la dinastia portaven el títol de reis i de sukkal-mab (grans regents) apareixen sukkal-mabs de Elam i Simaixki, i també sukkals (regents, càrrec generalment exercit pel fill del rei) de Susa però no d'Anxan. Sembla que en aquest temps es va despoblar i que el centre polític es va desplaçar a Susa.

La dinastia epàrtida va desaparèixer potser sota el pes de la invasió cassita, però quan vers el 1300 aC (després de 200 anys de buit) reapareix una nova dinastia elamita, el seu sobirà torna a portar el títol de rei d'Anzan i Susa. Probablement en aquest temps la capital estava a la regió d'Anzan, ja que dels reis Attatkittax i el seu successor Humbannumena (vers 1300 aC) no s'han trobat inscripcions a Susa i només a la península de Buixehr al sud del Fars. Però l'arqueologia sembla demostrar que després la capital fou a Susa i que Anxan fou poc més que una vila de província a la part oriental dels dominis elamites.

Elam va perdre la independència vers el 1100 aC quan fou envaït per Nabucodonosor I de Babilònia. Segles després quan es va restablir el regne, un dels reis, Xutruk-Nakhunte II (717-699 aC) va agafar el títol de Gran Rei d'Anzan i Susa. El títol desaparegué després de Halludux-Inxuixinak deposat pels assiris vers 693 aC el que suggereix que Anxan s'havia perdut en el regnat d'aquest sobirà. Khudur Nakhunte III, fou expulsat pels assiri-babilonis cap a les muntanyes Hidalu al Khuzestan oriental; posteriorment el rei Humbannumena (vers 692-687 aC) va renovar l'aliança amb Assíria-Babilònia i va demanar també l'auxili militar de districtes veïns com Anzan i Parsuah, un regne menor on està testimoniat en temps d'Assurbanipal el rei Kuraix que seria Cir I que portava el títol de gran rei d'Anxan; Parsuah (Parsuwaix) i Anxan serien de fet la mateixa província independitzada al segle VII aC d'Elam. Vegeu Parsua i Parsuah. La crònica de Nabonides encara a refereix a Cir II el Gran com rei d'Anxan o de Parsu.

Arqueològia[modifica | modifica el codi]

La localització de la ciutat és incerta. S'ha tractat d'identificar amb Malian, 36 km al nord-oest de xiraz on es van fer unes troballes, completades el 1971 i 1972 per una dedicatòria d'un temple a Anxan feta per un rei elamita del segon mil·lenni, i alguns altres objectes, que en fan molt probable la identificació, però mai ha pogut ser confirmat sense dubte

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anxan Modifica l'enllaç a Wikidata
  • J. Hansman, Elamites, Achaemenians and Anshan, Iran 10, 1972

Coord.: 41° 06′ 24″ N, 122° 59′ 22″ E / 41.10662°N,122.98945°E / 41.10662; 122.98945