Apòstrof
| Signes de puntuació | |
|---|---|
| { } | claus |
| ' | apòstrof |
| / | barra obliqua |
| \ | barra obliqua inversa |
| < > | claus angulars |
| [ ] | claudàtors |
| : | dos punts |
| espai | |
| "" « » |
cometes dobles |
| “ ” „“ |
|
| ( ) | parèntesis |
| . | punt |
| … | punts suspensius |
| ¡! | signe d'exclamació o d'admiració |
| ¿? | signe d'interrogació |
| · | punt volat |
| ; | punt i coma |
| - | guionet |
| — | guió |
| , | coma |
L'apòstrof és un signe ortogràfic emprat en català i altres llengües que consisteix en una coma volada ( ’ ). Assenyala l'elisió d'una lletra (com la a de l'article dins l'onada i la e del pronom feble dins porta'l) i les elisions quan es reprodueix el llenguatge parlat ( 'xò, en comptes de la forma completa això).
També s'utilitza com a cometa simple (en aquest cas de manera doble, una cometa d'obertura i una de tancament) per marcar gràficament el significat d'una paraula (magne vol dir 'gran').
Des del punt de vista tipogràfic, existeixen l'apòstrof recte ( ' ) i el rodó ( ’ ). En entorn web s'usa principalment l'apòstrof recte, però en edició en paper (àmbit en què hi ha una tradició de cinc-cents anys) es considera que s'ha d'utilitzar el rodó.
No s'ha de confondre l'apòstrof amb el símbol internacional dels minuts ( ′ ) de les coordenades geogràfiques, astronòmiques, matemàtiques i físiques, ja que en aquest darrer cas el símbol és una cometa inclinada semblant a l'accent agut.
Taula de continguts |
Tipografia [modifica]
La següent taula mostra els tipus d'apòstrofs i símbols relacionats:
| Mostra | Unicode (decimal) | HTML | Descripció |
|---|---|---|---|
| ’ | U+2019 (8217) | ’ | Apòstrof rodó o tipogràfic |
| ' | U+0027 (39) | ' | Apòstrof recte |
| ′ | U+2032 (8242) | ′ | Prima (unitats de peus i minuts) |
| ‘ | U+2018 (8216) | ‘ | Cometa d'obertura i pausa glotal |
| ` | U+0060 (96) | ` | Accent greu |
| ´ | U+00B4 (180) | ´ | Accent agut |
Ús de l'apòstrof en català [modifica]
 |
La redacció d'aquest article o secció no és pròpia d'una enciclopèdia. «El redactat ha de ser descriptiu. La Viquipèdia no és un manual ni una guia.» Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. (Col·laboreu-hi!) |
Normes generals [modifica]
L'article masculí s'apostrofa davant totes les vocals (i també si van precedides de h muda). Exemples: l'espasa, l'artista, l'odi. No s'apostrofa davant i i u consonants. Exemples: el iogurt, el uoquenc.
L'article femení s'apostrofa davant totes les vocals excepte i i u àtones (encara que vagin precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia l'única; en canvi, la unilateralitat, la imatge. L'article femení no s'apostrofa (la una (hora), la ira, la host) i davant els noms de lletra (la e, la hac, la erra). Davant la i i u consonants: la hiena.
La preposició de s'apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat. No s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. Davant de i i u consonants: de iens de iod.
El pronom s'apostrofa davant un verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. Darrera de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns. En contacte amb un altre pronom (el segon sempre que sigui possible): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.
No s'apostrofa: us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. Davant la i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.
Observacions [modifica]
- S'ha de distingir entre l'apòstrof (') i un accent (´).
- No es deixa l'apostrof a final de ratlla mai.
- Amb les sigles i els acrònims se segueix la noma general. Exemples: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
- Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits en lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a partida.
Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí, però no el femení, ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.
- Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de ... , de Haydn, el hawaià.
- Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa seguint la noma general: d'«iniciats», la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.
- Davant de títols i noms d'entitats o grups començats am article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
- Davant els topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
- En aquells textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo) coneixe'ns (per conèixer-nos) ..., és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos).
- Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, si bé el nom desenvolupat corresponent s'apostrofa, degut a que es llegeix el nom sencer: el Al (però l'Alumini), de H2O (però d'aigua).
Bibliografia [modifica]
- COSTA, Joan; FITÉ, Ricard; MESTRES, Josep M.; OLIVA, Mireia. Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. Barcelona: EUMO, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995. Apartats VII.14 i XII.4.1.i.
- UOC, Servei Lingüístic. 18 de juliol de 2007. Data de consulta 18/3/2012.
