Apòstrof

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes de puntuació
{ } claus
' apòstrof
/ barra obliqua
\ barra obliqua inversa
< > claus angulars
[ ] claudàtors
 : dos punts
  espai
""
« »
cometes dobles
“ ”
„“
( ) parèntesis
. punt
punts suspensius
¡! signe d'exclamació o d'admiració
¿? signe d'interrogació
· punt volat
 ; punt i coma
- guionet
guió
, coma

L'apòstrof és un signe ortogràfic emprat en català i altres llengües que consisteix en una coma volada ( ). Assenyala l'elisió d'una lletra (com la a de l'article dins l'onada i la e del pronom feble dins porta'l) i les elisions quan es reprodueix el llenguatge parlat ( 'xò, en comptes de la forma completa això).

També s'utilitza com a cometa simple (en aquest cas de manera doble, una cometa d'obertura i una de tancament) per marcar gràficament el significat d'una paraula (magne vol dir 'gran').

Des del punt de vista tipogràfic, existeixen l'apòstrof recte ( ' ) i el rodó ( ). En entorn web s'usa principalment l'apòstrof recte, però en edició en paper (àmbit en què hi ha una tradició de cinc-cents anys) es considera que s'ha d'utilitzar el rodó.

No s'ha de confondre l'apòstrof amb el símbol internacional dels minuts ( ) de les coordenades geogràfiques, astronòmiques, matemàtiques i físiques, ja que en aquest darrer cas el símbol és una cometa inclinada semblant a l'accent agut.

Tipografia[modifica | modifica el codi]

La taula següent mostra els tipus d'apòstrofs i símbols relacionats:

Mostra Unicode (decimal) HTML Descripció
U+2019 (8217) &rsquo; Apòstrof rodó o tipogràfic
' U+0027 (39) ' Apòstrof recte
U+2032 (8242) &prime; Prima (unitats de peus i minuts)
U+2018 (8216) &lsquo; Cometa d'obertura i pausa glotal
` U+0060 (96) &grave; Accent greu
´ U+00B4 (180) &acute; Accent agut

Ús de l'apòstrof en català[modifica | modifica el codi]


Normes generals[modifica | modifica el codi]

L'article masculí s'apostrofa davant totes les vocals (i també si van precedides de h muda). Exemples: l'espasa, l'artista, l'odi. No s'apostrofa davant i i u consonants. Exemples: el iogurt, el uoquenc.

L'article femení s'apostrofa davant totes les vocals excepte i i u àtones (encara que vagin precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia l'única; en canvi, la unilateralitat, la imatge. L'article femení no s'apostrofa (la una (hora), la ira, la host) i davant els noms de lletra (la e, la hac, la erra). Davant la i i u consonants: la hiena.

La preposició de s'apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat. No s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. Davant de i i u consonants: de iens de iod.

El pronom s'apostrofa davant un verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. Darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns. En contacte amb un altre pronom (el segon sempre que sigui possible): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.

No s'apostrofa: us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. Davant la i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

Observacions[modifica | modifica el codi]

  • S'ha de distingir entre l'apòstrof (') i un accent (´).
  • No es deixa l'apòstrof a final de ratlla mai.
  • Amb les sigles i els acrònims se segueix la noma general. Exemples: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
  • Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits en lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a partida.

Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí, però no el femení, ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.

  • Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de ... , de Haydn, el hawaià.
  • Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa seguint la noma general: d'«iniciats», la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.
  • Davant de títols i noms d'entitats o grups començats am article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
  • Davant els topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
  • En aquells textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo) coneixe'ns (per conèixer-nos) ..., és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos).
  • Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, si bé el nom desenvolupat corresponent s'apostrofa, degut a que es llegeix el nom sencer: el Al (però l'Alumini), de H2O (però d'aigua).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • COSTA, Joan; FITÉ, Ricard; MESTRES, Josep M.; OLIVA, Mireia. Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. Barcelona: EUMO, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995. Apartats VII.14 i XII.4.1.i.
  • UOC, Servei Lingüístic. 18 de juliol de 2007. Data de consulta 18/3/2012.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]