Apalachee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Apalachee
Bandera dels Apalachee
Població total 300 (2000)
Regions amb poblacions significatives
EUA (Louisiana
Llengua Muskogi,
Religió Cristianisme
Grups humans relacionats
choctaw, chickasaw i seminola.

Els Apalachee eren una tribu muskogi de Florida, el nom dels quals prové del choctaw i vol dir "gent de l'altre cantó".

Localització[modifica | modifica el codi]

Vivien al NO de Florida, entre els rius Aucilla i Apalachicola, a la badia d'Apalachee, vora l'actual Tallahassee.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1600 eren 25.000, però foren reduïts a 8.000 indis el 1655 i a 5.000 el 1676. Actualment se'ls considera extints, ja que els supervivents s'integraren en els creek i choctaw. Nogensmenys, uns 300 que viuen a Louisiana lluiten des de fa anys pel seu reconeixement com a Nació Apalachee.

Costums[modifica | modifica el codi]

Es dividien en clans per línia matriarcal; els caps eren hereditaris, i probablement, també per línia materna. Eren industriosos, i conreaven moresc, taronges i carabasses, alhora que també tenien fama de bons guerrers. Antigament vivien en unes 20 viles fetes de cases de pals i fulls de palmera, que després tindria cadascuna la seva missió franciscana

Història[modifica | modifica el codi]

Reberen per primer cop els espanyols Pánfilo de Narváez el 1528 i Hernando de Soto el 1539, als quals es mostraren hostils des d'un principi. I cap al 1600 van rebre missioners franciscans que els van evangelitzar i convertir gairebé a tots el 1633.

Cap al 1655 tenien vuit ciutats, però uns anys més tard, el 1656, es revoltaren amb els timucua, tot i que es mantingueren com aliats dels espanyols, cosa que repetiren el 1647 perquè els obligaren a treballar per San Agustin. Tot i així, foren atacats sovint pels creek, esperonats pels anglesos.

El 1702 s'aliaren amb els espanyols i atacaren Carolina del Sud, però el 1703 foren vençuts per un combinat d'anglesos i creek. Cap al 1705 foren vençuts definitivament i gairebé exterminats tots. El colonel James Moore en capturà uns 1.400 i els va dur a Carolina del Sud com a esclaus dels creek, que a poc a poc els assimilaren a la tribu.

Els que restaven a Florida el 1715, ajudaren a la revolta yamasee i per això hagueren de marxar a Mobile amb els francesos el 1763, on els assimilaren i mestissaren. El 1819 els dispersaren i foren integrats dins els seminola.

Nogensmenys, en els darrers anys, dirigits pel holata (cap) Gilmer Bennett de la Banda Talimali Band dels indis Apalachee, lluiten pel seu reconeixement a nivell federal com a nació ameríndia.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apalachee Modifica l'enllaç a Wikidata