Aparell (construcció)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aparell irregular.
Mur sud de la Gran Mesquita de Kairuan fet de carreus en gran i petit aparell, a Kairuan, Tunísia.

En arquitectura i construcció s’anomena aparell a la disposició i lligam donats als materials emprats en murs. L'aparell d'un edifici o mur es pot classificar segons el material emprat i la disposició de les peces.

Aparells de pedra[modifica | modifica el codi]

  • Regular, el que consta de peces escairades
  • Irregular

Es dóna el nom d’ especejament a la descomposició teòrica d'una construcció en les peces que el formen. Pot ser horitzontal, radial, irregular, regular, etc. Les pedres tallades a escaire s'anomenen carreus.

L'aparell regular es divideix per la dimensió dels carreus en:

  • gran
  • mitjà
  • petit

Per als romans, la mesura era d'aproximadament un metre d'altura per a les filades de l'aparell gran, de mig per a les filades de l'aparell mitjà i de deu centímetres per a les filades de l'aparell petit.

Segons la disposició dels carreus, l'aparell rep diferents denominacions:

  • isòdom (l'opus isodomon dels grecs i romans) quan totes les filades de carreus tenen la mateixa altura
  • pseudoisòdom, quan no la tenen
  • oblic, si els carreus tenen forma de rombes
  • reticulat, si ofereixen el parament com un tauler encasellat a tall de xarxa
  • L'opus spicatum dels romans, si presenta filades els carreus del qual (o maons) de sobre) prenen posició obliqua respecte als de baix
  • encoixinat, si les línies d'unió entre els carreus apareixen com enfonsades, fent, ressaltar el parament del carreu en la seva part central. En tractar-se d'una forma decorativa dels carreus, l'encoixinat es deixa a moltes variacions com la d'en xamfrà (que és el més corrent), la d'en punta de diamant, l'encoixinat rústic, el vermiculat, etc.

Si l'aparell és irregular i de pedres petites que es van col·locant a mà, rep el nom de maçoneria que és el opus incertum dels romans i es denomina farcit (el emplecton dels grecs) quan ofereix el mur un parament exterior regular, estant per dins els materials a granel o en formigó compacte. La maçoneria rep diferents denominacions segons els materials utilitzats en la seva construcció:

  • es denomina ordinària quan és de morter
  • seca si no té calç o ciment
  • concertada, quan s'ajusten bé les pedres i ofereix una imatge agradable
  • poligonal s’anomena l'aparell irregular les pedres del qual ofereixen el parament en forma de polígons contigus
  • si la figura és arrodonida, sense que s'ajustin les superfícies d'unes amb les altres, l'aparell es denomina ciclopi, nom que se sol reservar per a quan es tracta de grans pedres.
  • acarada, quan la maçoneria és irregular, però la cara del mur està més o menys anivellada.

A la cantonada del mur es disposen els carreus verticalment de manera que d'una banda es presenten al llarg i per l'altre, a l'ample, el que es denomina aparell de major i menor . En els aparells de maó ( opus lateritium dels romans) i en els de maçoneria solen col·locar-se per a major solidesa filades verticals, formant el que es denomina cadenes. S’anomena mur escarpat el que pren una posició obliqua i serveix de mur de contenció de terraplens.

Hi ha una espècie de maçoneria anomenada de formigó i és la formada amb un encaixonat en on es posen pedres menudes i fang o ciment. Si només conté fang i escasses pedres s’anomena tapial . Aquest s'ha de recolzar sobre fonaments o sòcols de pedra i sol portar de tirada en tirada algunes de filades de maó, anomenades verdugada.

Aparells de maó[modifica | modifica el codi]

Els maons, generalment ceràmics, tenen unes mesures i un format determinats i dissenyats específicament per unir-se d'una manera determinada per formar un mur, per això la llei de trava o disposició dels maons en un mur, estipulant des de les dimensions del mur fins a les trobades és especialment rígida.

Aparell anglès
Aparell de cantell
Aparell de sostre mort
Aparell pel llarg
Aparell de punta

Alguns tipus d'aparell de maó són els següents:

  • Aparell pel llarg : els costats del mur es formen amb el llarg del maó, té una espessor de mig peu (la punta) i és molt utilitzat per a façanes de maó cara vista.
  • Aparell de punta: en aquest cas les puntes formen els costats del mur i la seva espessor és d'1 peu (el llarg). Molt utilitzat en murs que suporten càrregues estructurals (portants).
  • Aparell anglès : en aquest cas s'alternen filades al llarg i en punta, donant una espessor d'1 peu (el llarg). S'empra molt per a murs portants en façanes de maó cara vista. La seva trava és millor que el mur de punta però la seva posada en obra és més complicada i requereix mà d'obra més experimentada.
  • Aparell de cantell : és l'emprat per a l'execució d'envans, la seva espessor és la del gruix de la peça i no està preparat per absorbir càrregues excepte el seu propi pes.
  • Aparell de sostre mort : és com l'aparell de cantell però deixant buits entre les peces horitzontals. S'empra en aquells envans provisionals que han de deixar ventilar l'estada i en un determinat tipus d'estructura de coberta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aparell (construcció) Modifica l'enllaç a Wikidata