Apel·les de Colofó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pintura mural de Pompeia on se creu que es representa la Venus Anadiòmena d'Apel·les.

Apel·les (Apelles, Ἀπελλῆς) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics. Va néixer probablement a Colofó,[1] encara que Estrabó i Llucià el fan efesi. Va estudiar amb Pàmfil d'Amfípolis i altres. Després va passar a la cort de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el gran i va fer gran nombre de retrats. Després de la mort d'Alexandre va treballar a l'Àsia occidental i va ser a Rodes i a Alexandria. Va morir a Egipte als servei de Ptolemeu I Soter.

Plini dona una llista d'obres d'Apel·les la de treball d'Apel·les, en general figures soles o grups de poques figues; el seu retrat més famós és el d'Alexandre i el llamp (Kepavvotyopos) del que el mateix Apel·les va dir "Alexandre en invencible però Apel·les inimitable"; va pintar també a Antígon i es va fer un autoretrat; va fer representacions de Càstor i Pol·lux, i de la Victòria i Alexandre. La figura més admirada fou la Venus Anadyomene (Venus sortint de la mar) que va fer pel temple d'Escolapi a Cos i August va col·locar a un temple dedicat a Juli Cèsar i fou malmesa el 110. Una altra al·legoria de Venus va restar inacabada a la seva mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Commelin, Pierre: Mythologie grecque et romaine. Belin, 1960.
  • Llucià de Samosata: Œuvres complètes. París: Les Belles Lettres.
  • Plini el Vell: Histoires naturelles (llibre 35, 81-83).