Aphanapteryx bonasia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ràŀlid vermell
Aphanapteryx bonasiaIbis1869P007AA.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Gruiformes
Família: Rallidae
Gènere: Aphanapteryx
Espècie: A. bonasia
Nom binomial
Aphanapteryx bonasia
(Selys, 1848)


El ràŀlid vermell (Aphanapteryx bonasia) era una au endèmica de Maurici. Igual que altres aus pròpies d'aquesta illa, havia perdut la capacitat de volar. Aquest fet la feia molt vulnerable a la caça per part dels colons europeus, que finalment la van exterminar poc després de 1693, data que va ser descrita per última vegada.

La informació disponible sobre el ràl·lid vermell, és la qual oferix un gran nombre d'ossos, algunes descripcions, pintures i dibuixos que han arribat fins als nostres dies. De grandària una mica major que una gallina (uns 50 centímetres), el seu plomatge era d'un marró vermellós, amb plomes esponjoses i que assemblaven pèl; la seva cua no era visible i les seves curtes ales s'amagaven entre el seu plomatge. Tenia un bec llarg lleument corbat de color marró, i potes relativament llargues (per a ser un ràl·lid). En el seu conjunt s'assemblava més a un kiwi que a un ràŀlid.

Extinció[modifica | modifica el codi]

Representació feta per Pieter van den Broecke (1617).

El ràl·lid vermell va ser caçat fins a la seva extinció durant el segle posterior al seu descobriment. Mentre que el dodo no era considerat un plat apetible, i per tant solament era matat per curiositat o esport, en canvi el ràl·lid vermell era una popular au de caça dels colons holandesos i francesos. Encara que en general intentava fugir al ser perseguida, era molt fàcil atreure-la mostrant-li un drap de color vermell, al qual s'acostaven per a atacar; un comportament similar es va observar també en el seu parent el rà·lid de Rodrigues (Aphanapteryx leguati). Llavors era molt fàcil atrapar-les, i a més a més els seus crits atreien més individus a la zona, ja que aquestes aus que s'havien desenvolupat en un ambient sense depredadors, eren curioses i no tenien por dels humans. Com niava sobre el sòl, els porcs menjaven els seus ous i pollets, el qual molt probablement ha contribuït a la seva extinció.

Quan François Leguat, qui en anys previs havia estat en contacte amb el ràl·lid de Rodrigues, va arribar en 1693 a Maurici, va fer notar que el ràl·lid vermell ja era un exemplar escàs; i va ser ell l'última font en esmentar a aquesta au. Pel que se suposa que es va extingir al començament del 1700. La determinació de l'estatus del ràl·lid i la seva desaparició es dificulta pel fet que el nom local del dodo, Todaersen (o dodaersen, "darreres engruixats") va ser transferit al ràl·lid vermell, que també tenia els quarts darrers engruixats.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

A causa de la confusió indicada prèviament amb el dodo, i discrepàncies en els dibuixos, la llista de sinònims del rascón vermell és bastant àmplia:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • de Sélys Longchamps, Edmond (1848): Résumé concernant les oiseaux brévipennes mentionnés dans l'ouvrage de M. Strickland sur le Dodo. Rev. Zool. 1848: 292-295. (en francès)
  • Leguat, François (1708): Voyages et Avantures de François Leguat & de ses Compagnons, en Deux Isles Desertes des Indes Orientales, etc. 2: 71. Jean Louis de Lorme, Amsterdam. PDF disponible en Gallica: cerca "Leguat"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aphanapteryx bonasia Modifica l'enllaç a Wikidata