Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Taula de continguts |
Definicions [modifica]
Sigui
una aplicació on
i
són dos
-espais vectorials.
|
Una aplicació que compleixi la primera condició es diu additiva, si, en canvi compleix la segona es diu homogènia.
Propietats [modifica]
Si
és una aplicació lineal,
, i
es compleix:




- Si
també és una aplicació lineal, aleshores:
, també és una aplicació lineal.
Nucli i imatge [modifica]
Sigui 
- S'anomenarà nucli de
al subespai vectorial de 
- S'anomenarà imatge de
al subespai vectorial de 
Teorema del rang [modifica]
Teorema d'isomorfisme [modifica]
Matriu associada a una aplicació lineal [modifica]
Siguin
i
dos espais vectorials de dimensió finita,
i
les seves respectives bases i
una aplicació lineal,
queda definida si es coneixen les coordenades de
en la base de
:

S'anomena matriu associada a l'aplicació lineal
en les bases
i 

Aquesta matriu ens permet calcular les coordenades de l' imatge d'un vector:
Les coordenades de
en la base
de
són:
Composició d'aplicacions lineals [modifica]
Donades dues aplicacions lineals
i
(on
,
i
són les bases de
,
i
) amb
i
com a matrius associades en aquestes bases. Aleshores la matriu
és la matriu associada a l'aplicació 
Demostració [modifica]
Canvi de base [modifica]
Sigui
una aplicació lineal amb la matriu
respecte a les bases
i
de
i
i la matriu
respecte a les bases
i
es pot escriure
com la següent composició
on
és la matriu del canvi de base de
a
i
és la matriu del canvi de base de
a
.
L'espai dual [modifica]
L'espai dual és l'espai de les aplicacions lineals que van de
a
.
Les aplicacions lineals a
s'anomenen formes , i a l'espai
se l'anomena espai dual de
, on
és el conjunt de totes les aplicacions lineals de
a
.
és un espai vectorial de la mateixa dimenió que
(si
té dimensió finita):
Donada una base de
, les aplicacions:
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
|
|
On
és l'aplicació,
és l'element i
és la funció delta de Kronecker.
Les aplicacions
formen una base de
que s'anomena base dual de
.
Observació [modifica]
Suposem que
i
són bases diferents de
amb algun vector en comú (suposem que
), aleshores, en les dues bases duals
i
,
i
no tenen perquè ser iguals.
Proposició [modifica]
Sigui
una base de
i
la seva base dual, les coordenades d'una forma qualsevol
en la base
són
.
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
|
![]() |



Demostració [modifica]
Per tot vector
de la base de
tenim: 

Aplicacions duals [modifica]
Fixada una aplicació lineal
i
, al compondre un element
amb
, obtenim un element
:
Per tant, existeix una aplicació
que designarem per aplicació dual de
:
i té les següents propietats:
- Lineal:
:
Relació entre matrius [modifica]
té per matriu associada
en les bases
i
de
i
respctivament.
tindrà una matriu associada
en les dues bases duals
i
de
i
respctivament.
Proposició [modifica]
La matriu de l'aplicació dual
en les bases duals és la matriu transposada de
.
Demostració [modifica]

Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Castellet, Manuel; Llerena, Irene. Universitat Autònoma de Barcelona. Àlgebra lineal i geometria, 2005. ISBN 84-7488-943-X.
és una aplicació lineal (o un morfisme de 





, també és una aplicació lineal.





























:
en les bases
de
tindrà una matriu associada
en les dues bases duals
i 