Apocalipsi d'Esdres
L'Apocalipsi d'Esdres és un llibre pseudo-epígraf, escrit en el segle I, que figura com apèndix en algunes edicions de la Bíblia. En la Vulgata apareix com 4 Esdres, en les versions eslaves i russes, com 3 Esdres i en les traduccions angleses (King James, Douay, New Revised Standard), com 2 Esdres (en la secció de apòcrifs).
[modifica] Canonicitat
L'Apocalipsi d'Esdres fou esmentat en els textos dels primers cristians: l'Epístola de Bernabé, Climent d'Alexandria i Tertulià el citen. Era un dels llibres preferits de Ambrosi de Milà, qui el cita expressament en Bono Mortis, De Spiritu Sancto, Epistola ad Horonciano, De exceso Satyri i Comentarium in Lucam.
Malgrat la majoria de les esglésies no accepten aquest llibre com part del cànon de la Bíblia, és considerat com canònic per l'Església Ortodoxa Etíop, la Església Copta i algunes esglésies orientals.
La majoria de les esglésies han recolzat la seva difusió al incloure aquest llibre en apèndixs de les edicions de la Bíblia. Una raó que pot explicar la relativa acceptació del llibre malgrat el rebuig a la seva canonicitat, és l'exposició sobre el destí de les animes dels morts, de la que es dedueix una exposició de la immortalitat de l'anima i la seva espera a la resurrecció i el judici final.
En la litúrgia de l'Església Catòlica estan incloses oracions basades en versicles del capitul II de la versió llatina, per exemple: "una llum perpetua brillarà per vosaltres en l'eternitat dels temps".
  |
Açò és un esborrany sobre literatura. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
