Apocalipsi grec de Baruc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Apocalipsi grec de Baruc o 3 de Baruc és un llibre apòcrif de l'Antic Testament, pseudo-epígraf de Baruc, "secretari" de Jeremies durant l'exili a Babilònia (segle VI aC) Escrit en grec a finals del segle I dC o inici del segle II dC. D'origen jueu. Pertany al gènere apocalíptic.

Contingut[modifica | modifica el codi]

Baruc es lamenta per la caiguda de Jerusalem (587 aC) i la destrucció del seu Temple. En una visió un àngel acompanya a Baruc en un viatge pels cels a on presencia el càstig dels constructors de la Torre de lluita contra Déu (Torre de Babel) també es troba amb dimonis i àngels, i altres meravelles, fins que és finalment detingut per una porta bloquejada en el cinquè cel, que només l'Arcàngel Miquel té la capacitat d'obrir, i finalment retroba el temple celestial.

El llibre explica com poden sobreviure els jueus, quan el temple ja no existeix. Emmarca aquesta discussió com una visió mística concedida a Baruc. l'Apocalipsi grec sosté que el temple s'ha conservat en el cel i es presenta com plenament funcional i amb la participació dels àngels, per la qual cosa no hi ha necessitat de reconstruir el temple a la terra.

Baruc també aborda la qüestió de per què Déu permet que la gent bona pateixi, i respon amb una visió de la vida després que els pecadors i els justos obtenen la seva justa recompensa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]