Apodíctic

Apodíctic, del grec apodeiktikos, “que demostra, que prova”, és allò que presenta un caràcter d’universalitat, de necessitat absoluta. Una proposició apodíctica sempre és necessàriament verdadera en qualsevol circumstància.

Segons la lògica aristotèlica, apodíctic és l’oposat a dialèctic, tal com una prova científica s’oposa a un raonament probabilista.

Segons Kant, un judici apodíctic s’oposa a un judici assertòric, la veritat del qual no està demostrada, i a un judici problemàtic la veritat del qual només és versemblant o probable.

Si s'afirma "un punt és inextens", això serà veritat en qualsevol circumstància i context. Però si diem «Catalunya pertany a l'estat espanyol» això pot ser veritat avui i no ser-ho demà. Aquest darrer enunciat, tot i no ser fals, no és apodíctic sinó assertòric.