Apofonia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es denomina apofonia a la correspondència i alternança de grups fixos de vocals que, d'acord amb normes regulars, ocorren dins d'una arrel o un sufix. Un cas que il·lustra aquesta situació és la formació del plural en anglès: man transforma la a del mig per e en passar a men men. En l'anglès l'apofonia també es dóna en la formació del passat com, per exemple, en l'alternança sing/sang.

El concepte d'apofonia va ser delimitat per l'alemany Jacob Grimm, que la va denominar ablaut. La causa d'això és que l'alemany fa un gran ús d'aquest recurs en la flexió i derivació en sèries de paraules com sprechen ("parlar"), sprach ("va parlar"), gesprochen ("parlat"), sprich ("parla!"), Gespräch ("conversa"), Spruch ("dita" o "proverbi"), etc.

L'apofonia en indoeuropeu[modifica | modifica el codi]

En indoeuropeu hi ha dos tipus d'alternança vocàlica: la primera es denomina desentonació o alternança qualitativa (Abtönung) i ocorre quan canvia el timbre vocàlic de l'arrel, com en les formes gregues δέδορκα/δέρκομαι.

En indoeuropeu, en general, les vocals que alternen són e/o/ø, per la qual cosa es parla de grau e, grau o i grau zero. Per exemple, en grec, el grau e apareix en la forma γένος, el grau o apareix en la paraula γόνος i el grau zero apareix en el verb γίγνομαι. Quan l'arrel conté una vocal seguida d'una sonant (i, o, m, n, l, r), la sonant assumeix la funció sil·làbica en desaparèixer la vocal en el grau zero. D'aquesta manera es té λείπω en grau e, λέλοιπα' en grau o i λιπειν en grau zero. De la mateixa manera, es pot esmentar l'alternança μένος/μέμονα/μέμαμεν(< *me-mn-men).

La segona alternança vocàlica s'anomena degradació o alternança quantitativa (Abstufung) i consisteix en un canvi de la quantitat de la vocal. Dins d'aquest tipus d'alternança es reconeixen el grau ple (Vollstufe), el grau reduït o zero (Nullstufe) i el grau allargat (Dehnstufe). Per exemple, en llatí, aquesta alternança es dóna en les paraules vx/vcare.

Encara que és bastant poc freqüent, aquestes dues classes d'alternança podrien donar-se al mateix temps, com es pot apreciar en el següent exemple:

Grau e Grau o Grau ø Grau e alargat Grau o allargat
πατέρα ευπατορα πατρός πατήρ ευπατωρ

L'apofonía en llatí[modifica | modifica el codi]

En passar al llatí, l'apofonia originària IE ha quedat molt enfosquida pels diversos canvis fonètics i analògics. Es pot apreciar, sobretot, en formes com pendo/pondos, tego/toga, es-t /s-unt, ed-o/d-ens, gen-us/gi-gn-o, etc. Tanmateix, en la majoria dels casos, per descobrir l'apofonia és necessari fer una anàlisi més profunda. Per exemple, les formes fīdō (< *feido)/foedus (< *foidus)/fĭdes.

Existeixen tres arrels en les quals hi ha testificada una alternança entre una vocal llarga i la vocal neutra. Aquestes arrels són *dhe-/*dhə-, *sta/*stə- i *do-/*də-. La teoria de les laringals suggereix que aquestes formes provenen de combinacions d'una vocal amb una laringal. Així, proposa *dheh1-, *steh2- i *deh3-, respectivament.