Apol·lo i Dafne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Apol·lo i Dafne
Apol·lo i Dafne
Gian Lorenzo Bernini, 1622-1625
Marbre
243 × cm
Galleria Borghese, Roma

Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1621 i 1623. Pertany a l'estil barroc.

Es tracta d'una escultura a grandària real, de marbre, exposada a la Galeria Borghese a Roma.

Representa el mite de Dafne, nom que en grec significa llorer. Era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros, l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneo, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.

La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.

Bernini captura la transformació de Dafne amb intensa emoció, retratant les diferents etapes dels seus canvis. Igual que succeeix en una altra de les seves obres, el Rapte de Proserpina, l'obra ens demana que interaccionem amb ella: vista des de l'esquena d'Apol·lo, la figura de Dafne queda oculta, mostrant-nos només l'arbre en què es transforma, de manera que girant al voltant de l'estàtua tenim una visió en el temps de la metamorfosis de la nimfa.

La contraposició dels elements i l'ús del clar-fosc reflecteixen la font de l'escultura hel·lenística la qual segueix Bernini.

També en el període hel·lenístic existia aquesta percepció d'Apol·lo com un noi androgin, jove i prim, amb un pentinat gairebé femení, aspectes representats també en aquesta estàtua.

Encara que Apol·lo predicava la virtut grega de la sophrosyne, la moderació i la sobrietat, aquesta estàtua el mostra perseguint desesperadament al seu amor, en va.

Aquesta escultura es va inspirar en l'Apol·lo de Belvedere de Leocares. La composició es realitza en pla-relleu, trobant-se plena de dinamisme i difuminació. El crit d'horror de Dafne i el rostre perplex d'Apol·lo ens mostren un contrast d'actituds i aspectes que reflecteixen l'interès per la representació de les escultures.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apol·lo i Dafne

Coord.: 41° 54′ 50″ N, 12° 29′ 31″ E / 41.914°N,12.492°E / 41.914; 12.492