Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra grec famós per la seva obra Sobre les seccions còniques. Va ser Apol·loni qui va donar el nom d'el·lipse, paràbola i hipèrbola a les figures que coneixem. Va néixer a Perga a Pamfília. Va estudiar a Alexandria durant el regnat de Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC).

També se li atribuïx la hipòtesi de les òrbites excèntriques o teoria dels epicicles per a intentar explicar el moviment aparent dels planetes i de la velocitat variant de la lluna.

Els seus extensos treballs sobre geometria tracten de les seccions còniques i de les corbes planes i la quadratura de les seves àrees. Va recopilar la seva obra en vuit llibres i va ser conegut amb el sobrenom del Gran Geòmetra. A ell es deu la concepció de la circumferència com a lloc geomètric els punts del qual tenen una raó de distàncies a dos punts fixos constant (vegeu circumferència d'Apol·loni). Donà el nom al problema d'Apol·loni, que proposà i resolgué a l'obra Ἐπαφαί (Epaphaí, "Tangències"), i que consisteix a trobar una circumferència tangent a tres circumferències donades en el pla. Finalment, s'anomena tamís apol·lonià el fractal format per circumferències inscrites iterativament dins d'un conjunt de tres circumferències tangents.

Va morir en el regnat de Ptolemeu IV Filopàtor (222-205 aC).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apol·loni de Perge