Apollo 1

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Apollo 1
Insígnia de la missió
Apollo 1 patch.png
Estadístiques de la missió
Nom Apollo 1
Mòdul de comandament CM-012
massa: 20,412 kg
Mòdul de servei SM-012
Tripulació 3
Vehicle de llançament Saturn IB SA-204
Plataforma de llançament Cap Canaveral (Complex 34)
Florida, EUA
Data de llançament 21 de febrer del 1967
Aterratge 7 de març del 1967
Oceà Atlàntic,
nord de Puerto Rico
 a
Durada de la missió 14 dies
Nombre d'òrbites ~200
Apogeu ~300 km
Perigeu ~230 km
Període orbital ~89.7 m
Inclinació orbital ~31°
Foto de la tripulació
Apollo1-Crew 01.jpg
D'esquerra a dret: Grissom, White, Chaffee
Missions relacionades
Missió anterior Missió posterior
Gemini 12 Gemini 12 Apollo 4 Apollo 4

La cursiva indica els paràmetres de la missió planejada cancel·lada després de l'incendi del 27 de gener.
a El portaavions previst per a la recuperacó fou l'USS Essex.

Apollo 1 és el nom oficial assignat retrospectivament a la missió Apollo/Saturn 204 (AS-204), que mai no arribà a volar. El seu mòdul de comandament (CM-012) fou destruït per un incendi durant un exercici de prova i entrenament, el 27 de gener del 1967[1] al complex de llançament 34 de l'Estació de la Força Aèria de Cap Canaveral, aleshores conegut com a Cap Kennedy, a dalt d'un coet Saturn IB. La tripulació eren els astronautes seleccionats per la primera missió tripulada del programa Apollo: el pilot de comandament Virgil I. "Gus" Grissom, el pilot sènior Ed White i el pilot Roger Bruce Chaffee. Tots tres van morir a l'incendi.

Tot i que mai no es va identificar amb certesa la font d'ignició del foc, la mort dels astronautes fou atribuïda a una àmplia varietat de problemes de disseny letals a les primeres versions del mòdul de comandament Apollo. Aquests problemes incloïen l'ús d'una atmosfera de 100% oxigen a alta pressió durant la prova, problemes amb els cables i els tubs, materials inflamables a la cabina (com ara velcro), una escotilla que s'obria cap endins que era impossible d'obrir en aquest tipus d'emergències, i els vestits espacials dels astronautes.

Les proves prevuelo consistien a crear una atmosfera pressuritzada de oxigen pur. Un curtcircuit en un cable mal aïllat va provocar un incendi que es va estendre molt ràpidament, gairebé de forma explosiva, matant als astronautes per asfíxia en només 17 segons. La falta d'un sistema de fuita d'emergència en l'escotilla de la càpsula va contribuir en part al desastre. Després de l'estudi de l'accident es van trobar nombroses fallades de seguretat. En desmuntar la càpsula van trobar eines abandonades. L'ús d'una atmosfera d'oxigen pur en terra feia que fos extremadament inflamable el nombrós velcro emprat en la càpsula i que un foc es propagués fulminantment. També els vestits de nailon es van demostrar ineficaços per contenir el foc. El simulacre va tenir diversos problemes menors que van provocar grans retards, fins que una falla general de les comunicacions va obligar a detenir el compte regressiu a les 5:40 de la tarda. Els astronautes van romandre asseguts en els seus seients esperant la represa de la prova. Després de 51 minuts d'espera, una veu desesperada (es creu que la de Chaffee) va aparèixer en els auriculars dels tècnics de Control de Terra: "Foc. Faig olor foc!". Dos segon més tard es va escoltar la veu de White: "Foc! Foc en la cabina!". L'incendi va arrasar la cabina en disset segons (el moment en què es va sentir expirar a l'últim dels tripulants). En aquest instant totes les dades de telemetría van desaparèixer de les pantalles.

No es va poder salvar als astronautes, però les filmacions demostren que es va intentar amb desesperació. L'escotilla s'obria cap a dintre, però per a això calia vèncer la pressió interna, que era superior a l'exterior (com en totes les naus espacials). Els astronautes (que s'estaven cremant vius) haguessin hagut d'alliberar la pressió mitjançant una vàlvula perquè l'equip de rescat aconseguís auxiliar-los. Amb només 17 segons de vida i l'atmosfera de la nau en rabiosa combustió, és evident que no van poder fer-ho. Els rescatadors van forçar la porta de l'escotilla només als 5 minuts d'iniciat el foc, però Chaffee, Grissom i White ja havien mort a causa de la inhalació de fum i les cremades.

Tot el programa Apollo va ser sotmès a una investigació exhaustiva a partir de la tragèdia: es va poder determinar que el foc es va iniciar en un manat de cables que corria cap a l'esquerra en el tauler de Grissom, a pocs centímetres del seu rostre.

Detalls de l'interior de l'Apollo 1 després de l'accident.

La investigació va determinar canvis profunds en el disseny i en els materials de les naus Apollo: l'oxigen es va reemplaçar per aire comprimit, es van introduir materials ignífugs en tota la càpsula i es va dissenyar una nova escotilla d'emergència que s'obria cap a fora.

L'irònic de la història és que en el primer vol de Grissom, i segon vol espacial americà durant el programa Mercuri, l'escotilla pirotècnica de la nau salto poc després d'amarar, sense que hagi quedat mai clara la causa que ho va provocar. La càpsula es va perdre en el mar i no va ser recuperada fins a 1999. L'excel·lent conservació de la nau no ha servit per aclarir gens de l'incident. Malgrat les protestes d'innocència del pilot, en el seu moment es va sospitar que el propi Grissom podia haver disparat, accidental o intencionadament, el sistema pirotècnic. Al final es rebutjo aquesta hipòtesi entre altres coses perquè l'astronauta no mostrava l'hematoma que, a conseqüència de la força que calia fer per llançar l'escotilla, presentaven tots els que li donaven a la peça d'alliberament. Per evitar nous accidents van modificar l'escotilla eliminant l'alliberament ràpid pirotècnic, i això va fer que el propi Grissom morís en aquest accident de l'Apollo 1, sense que poguessin rescatar-li a temps des de fora. Després d'aquest succés, la NASA va haver de redissenyar gairebé per complet el mòdul de comandament abans de poder garantir el seu ús en missions tripulades, i va implantar un sistema de premis per millorar la seguretat de les missions, el Premi Snoopy.

Tripulació[modifica | modifica el codi]

Posició Astronauta
Pilot comandant Virgil I. "Gus" Grissom
Pilot major Edward H. White II
Pilot Roger B. Chaffee
Grissom, Chaffee i White participen en la formació de sortida de l'aigua de l'Apollo 1, juny de 1966

Primera tripulació reserva (abril – desembre de 1966)[modifica | modifica el codi]

Posició Astronauta
Pilot comandant James A. McDivitt
Pilot major David R. Scott
Pilot Russell L. "Rusty" Schweickart
Aquesta tripulació va volar en l'Apollo 9.

Segona tripulació reserva (desembre de 1966 – gener de 1967)[modifica | modifica el codi]

Posició Astronauta
Pilot comandant Walter M. "Wally" Schirra
Senior Pilot Donn F. Eisele
Pilot major R. Walter Cunningham
Aquesta tripulació va volar en l'Apollo 7.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Orloff, Richard W.; Harland, David Michael. Apollo: The Definitive Sourcebook (en anglès). Springer Science & Business, 2006, p.105. ISBN 0387300430. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Astronomia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 28° 31′ 18″ N, 80° 33′ 41″ O / 28.5218°N,80.5613°O / 28.5218; -80.5613