Aporia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una aporia és una argumentació que busca demostrar una teoria volent demostrar que l'anterior és falsa. (Aporia significa "sense camí"; poros és camí en grec). Hom explica que l'aporia és una de les "eines argumentals" de la dialèctica.

L'aporia segueix els passos següents:

  1. S'agafa un argument que vol mostrar-se com a vertader.
  2. D'alguna forma, es vol fer veure que aquest argument arriba a ser fals si es porta a les seves preteses conclusions lògiques.
  3. Aleshores, com que l'argument no porta enlloc, és "falsejat", la conclusió contrària és certa.

El creador de les apories és, segons la tradició, Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), qui, en defensa de les teories de Parmènides, fa arguments en contra de l'existència del moviment (un d'ells és el d'Aquil·les i la tortuga, segons el qual Aquil·les mai atrapa la tortuga lenta, perquè quan sembla que l'encalça, la tortuga ja ha avançat una mica més, i així progressivament).

Els sofistes, Sòcrates i l'escola de Megara prosseguiren de grat amb la utilització d'apories. També tingueren una certa validesa davant, per exemple, Plató (creador de l'escola socràtica major), els estoics i alguns pensadors de l'època medieval.

Avui en dia, amb l'arribada de la ciència i la lògica modernes, les apories semblen estar en un fort desús i oblidades, tant la seva història interna com el seu ús propi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]