Appalachian Spring

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Appalachian Spring és un ballet d'Aaron Copland que va ser compost entre el 1943-44 per a Marta Graham, que l'estrenà amb la seva companyia a la Biblioteca del Congrés de Washington, D. F. el 30 d'octubre de 1944. Quan Copland feu una versió condensada el 1945, incrementà la instrumentació original de 13 interprets per a orquestra completa.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Com la majoria dels compositors de la seva generació, Aaron Copland en un principi se sentí estimulat per les harmonies i els ritmes entretallats que escoltà en la dècada dels 20, però també es preocupà per la inaccessibilitat de la música moderna. Preferí crear un llenguatge musical que fos essencialment nord-americà, amb el fi de parlar directament a les audiències nord-americanes. Al principi tractà de d'incorporar elements de jazz en llurs obres simfòniques, però assolí un èxit molt limitat. Es necessitava un enfocament més dràstic. Per tant, a finals de la dècada del 30, el compositor donà deliberadament l'esquena al seu estil dissonant anterior. Creà una sèrie d'obres simples, directes i molt consonants.

Fou així com va néixer l'estètica del populisme musical de Copland. El compositor s'adonà de que els mitjans de comunicació havien augmentat considerablement la magnitud, però no la sofisticació, del públic oient de la música. Considerava que la manera d'arribar a aquesta audiència era fer música no només per a concerts sinó també per la ràdio, el cinema, els discs i el ballet. En el seu estil populista usà elements característics de la cultura popular nord-americana com les cançons de cowboys, els ritmes llatinoamericans, les cançons folklòriques i els himnes de Nova Anglaterra i dels Shaker. La música que en resultà era tant immediata com simple. És potser només una coincidència, però segurament interessant, que l'obra que corona el populisme musical de Copland –el ballet Appalachian Spring- inclou (en l'abans-última secció) un conjunt de variacions envers la melodia d'un himne Shaker que alaba la simplicitat.

L'obra[modifica | modifica el codi]

Malgrat el seu directe atractiu, Appalachian Spring està realitzada amb una destresa i una subtilesa consumades, de forma que la seva simplicitat no està trivialitzada.

La música que Copland escriví pel ballet de Marta Graham, Appalachian Spring, reflecteix el seu desig de crear una música no estilística, una música que expressi les experiències i les visions d'un artista nord-americà.

Els ritmes de Appalachian Spring són tan directes i atractius com llurs harmonies pandiatòniques. Algunes vegades la seva vitalitat prové d'hàbils irregularitats, però sovint els mitjans de Copland són més simples : aturar-se repetidament en el quart temps del compàs d'una secció o interrupcions representades per silencis de longituds variades en altres llocs.

El compositor explicà la relació d'aquesta música amb la tradició del cant folklòric dels Shakers. El ballet es refereix a una celebració de pioners, en la primavera, al voltant d'una granja recent construïda en els turons de Pennsilvània en la primera meitat del segle XIX. La noia i el jove granger, que és el seu marit, personifiquen les emocions, alegres i inquietes, a les que invita la nova relació domèstica. Un vell veí suggereix de tant en tant la sòlida confiança en l'experiència. Un predicador i els seus seguidors recorden als fundadors de la nova llar els estranys i terribles aspectes del destí humà. Al final deixen a la nova parella tranquil·la i segura en la seva casa.


Després de l'estrena en la Biblioteca del Congrés, amb un èxit sense precedents, Copland feu una Suite de Concert a partir del Ballet, que fou enregistrada sota la batuta de Serge Koussevitsky. Com que aquesta gravació fou la que per primera vegada atansà la música de Copland a una extensa audiència, Appalachian Spring complí l'ideal del compositor respecte de la música de per i pel poble nord-americà, difosa a tots ells a treves del fonògraf i la ràdio.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Invitación a la Música de Jonathan Kramer d'Editorial Vergara.