Aprendre a aprendre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aprendre a aprendre o saber aprendre sol, fora de l'aula es considera en la didàctica com una de les Competències bàsiques que s’han d’assolir a la fi de l'escolarització obligatòria. Com a objectiu final, l’aprenentatge ha d'esdevenir «una actitud vital que acompanyi la persona durant tota la vida».[1]

Per tal de preparar l'individu a un món canviant, no tant sols s'ha de aprendre «coses» o destreses (llegir, calcular...) però també s'ha d'aprendre com es pot aprendre i adquirir noves competències, després d'acabar l'escolarització, per tal de poder adaptar-se amb més eficàcia a situacions o tècniques que encara no existien al moment de l'escolarització. Saber aprendre de manera autònoma, crítica i creativa és fonamental per assolir una plena integració en la societat i per al desenvolupament personal i professional. Implica també el desenvolupament d'un esperit crític, capable de trobar, triar i'autoevaluar informació nova i doncs millorar els processos de metacognició de l'individu.[1]

En l'aprenentatge de llengües engloba desenvolupar tres objectius: la competència lingüística, la competència d'aprenentatge i les pròpies mètodes d'aprenentatge. Un dels problemes de l'ensenyament de llengües sovint ha sigut una transferència mecànica de saber (regles, vocabulari), i massa poc el saber parlar, communicar, comprendre paraules noves no ensenyades. Per això, es considera necessari «ensenyar a aprendre» una llengua, per què la persona pogués continuar adaptant-se i trobant respostes de manera autònoma quan es troba fora de l'aula.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Joan Teixidó Saballs, «'Aprendre a aprendre' a l'escola i a l'institut. Desenvolupament de la competència d´'aprendre a aprendre' a l'educació obligatària», Revista Catalana de Pedagogia, 2011, pàgines 137-162, Institut d'Estudis Catalans
  2. Mireia Bosch i Galceran, «Aprendre a aprendre? Ensenyar a aprendre?», Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 1997, Núm.: 9, pàgines 51-57