Aprilia (motocicleta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aprilia
Tipus Subsidiària
Sector Motocicleta
Fundada 1945
Seu Noale, Vèneto, Itàlia Itàlia
Persones clau Rocco Sabelli, CEO
Productes Motocicletes, escúters
Matriu Piaggio & Co. SpA
Lloc web www.aprilia.com

Aprilia és una empresa italiana fabricant de motocicletes, fundada el 1945 amb seu a Noale, Vèneto. Actualment Aprilia és una de les set marques propietat de Piaggio, el quart major fabricant de motocicletes del món.

Història[modifica | modifica el codi]

Aprilia fou fundada per Alberto Beggio com a fàbrica de bicicletes. El seu fill, Ivano Beggio, prengué les regnes de l'empresa el 1968 i va començar la fabricació de ciclomotors i escúters, interessant-se amb el temps per altres mercats, com ara el motocròs o l'enduro, fins a arribar a la situació actual, en què Aprilia és coneguda internacionalment des de fa anys pel seu èxit en les competicions de motociclisme de velocitat. De la seva producció actual, en destaquen la Superbike RSV Mille V-Twin i la RSV 4, basada en el motor V4.

Motociclisme de Velocitat[modifica | modifica el codi]

Gábor Talmácsi, campió del Món de 125 cc el 2007, amb l'Aprilia RS125

Malgrat ser una empresa relativament petita en termes industrials, Aprilia és molt activa en el sector de l'esport, competint en diverses disciplines com ara el Campionat del Món de velocitat en les cilindrades de 125 i 250 cc (i abans en la desapareguda de 500 cc). Entre el 2002 i el 2004 va participar en el Campionat del Món de MotoGP, i des de 1999 fins al 2003 participà en el Campionat del Món de Superbike. A aquest darrer hi va tornar la temporada 2009 amb Max Biaggi i Shinya Nakano com a pilots de fàbrica, al manillar de la RSV4.

En competició, Aprilia ha obtingut diversos èxits, sobretot en les categories de petita cilindrada, guanyant nombroses curses i campionats de 125 i 250 cc. Tanmateix, la seva moto de GP de 500 cc era menys competitiva, i el seu model de MotoGP, l'RS3 Cube, era tècnicament avançat però difícil de pilotar, cosa que comportà uns minsos resultats en competició. El Cub, però, era un model tecnològicament molt avançat que incorporava una sèrie de millores innovadores, destacant-ne el sistema d'acceleració i vàlvules d'accionament pneumàtic.

Èxits internacionals[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 Aprilia aconseguí el tercer lloc al Campionat del Món de Superbike, en la classificació de pilots, amb Troy Corser. L'any 2001 fou tercera en la classificació de fabricants i quarta en la de pilots, també amb Troy Corser. El 2002 repetiren l'èxit amb Noriyuki Haga. La motocicleta emprada fou una versió especial homologada del model de carretera RSVR Mille, amb un motor especialment construït per Cosworth.

El 2006 i 2007 Aprilia dominà la categoria 250 de MotoGP, gràcies a la vàlua com a pilot de Jorge Lorenzo i a l'excel·lent qualitat del model de 250 cc.

Innovació[modifica | modifica el codi]

Aprilia 6.5 del 2006

La companyia es distingeix per triar configuracions de motor atípiques. Per exemple, es va avançar en el desenvolupament d'una motocicleta de GP de 500 cc V-2, just quan altres equips optaven per configuracions de V-4 empesos per la creença del moment que aquesta tecnologia oferia més i millor potència. Aprilia va continuar anant a la seva, aprofitant l'avantatge de la lleugeresa que obtenia dels pesos inferiors, amb la introducció del seu model RS3 per a MotoGP, amb motor tricilíndric en línia. Aquesta moto era la que menys cilindres tenia de totes les participants al campionat: Yamaha s'havia avançat amb un disseny de quatre en línia, mentre que Suzuki i Ducati es van decantar per motors V-4 amb diferents configuracions. Honda encara va anar més lluny amb la RC211V, propulsada per un motor V-5, que acabà guanyant el campionat.

El febrer del 2008 va veure la llum una Aprilia V-4, la RSV4, amb la idea de debutar la temporada 2009 del Campionat del Món de Superbike.[1]

Motociclisme fora d'asfalt[modifica | modifica el codi]

L'empresa destaca també en disciplines de fora d'asfalt, sobretot amb el seu model de 450 cc V-2, que ha obtingut bons resultats tant en competicions de motocròs com de Supermotard.

L'empresa s'inicià en el motocròs a mitjan anys 70 i ja el 1977 el milanès Ivan Alborghetti aconseguí el Campionat d'Itàlia de motocròs en les categories de 125 i 250 cc amb aquesta marca. Alborghetti participà l'any següent en el Campionat del Món de motocròs de 125 cc, assolint-hi el sisè lloc final.

Des de mitjan anys 80 fins a mitjan anys 90 Aprilia destacà també en la disciplina del trial, amb pilots com ara Philippe Berlatier, Diego Bosis i sobretot Tommi Ahvala, qui guanyà el Campionat del Món de trial amb aquesta marca la temporada de 1992.

Models de l'any 2009[modifica | modifica el codi]

Aprilia Tuono 1000R del 2007
  • RSV4 Factory
  • RSV4
  • Tuono 1000R Factory
  • Tuono 1000R
  • SL 750 Shiver
  • Mana 850
  • RS125
  • RS50
  • SXV 4.5 - 5.5
  • SX 50 - 125
Aventura
  • ETV 1000 Caponord
  • Pegaso 650
  • Pegaso 650 Factory
  • Pegaso 650 Trail
Fora d'asfalt
  • RXV 4.5 - 5.5
  • RX 50
Escúters
  • Atlantic 500/400 Sprint
  • Atlantic 250/125
  • Leonardo 125/150
  • Leonardo 250
  • Mojito/Habana 50 custom & retro
  • Mojito/Habana 125 custom & retro
  • SR 50 R Factory
  • SR 50 R
  • SR 50 Street
  • Sportcity 250 200 125
  • Scarabeo 50 Street
  • Scarabeo 50/100
  • Scarabeo 125/200
  • Scarabeo 250/400/500

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aprilia Debuts V-4 Superbike Due In WSBK Next Season» (en anglès). superbikeplanet.com, 25 febrer 2008. [Consulta: 17 maig 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aprilia (motocicleta)