Apteronotus leptorhynchus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Apteronotus leptorhynchus

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Gymnotiformes
Família: Apteronotidae
Gènere: Apteronotus
(Lacépède, 1800)[1][2]
Espècie: A. leptorhynchus
Nom binomial
Apteronotus leptorhynchus
(Ellis, 1912)[3]
Sinònims
  • Sternarchus leptorhynchus (Ellis, 1912)[4]

Apteronotus leptorhynchus és una espècie de peix pertanyent a la família dels apteronòtids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 26,9 cm de llargària màxima.
  • Aleta dorsal reduïda a un filament dorsal.
  • Posseeix un òrgan capaç de produir descàrregues elèctriques, el qual és sensible als nivells de testosterona i emprat en el ritual d'aparellament.
  • Els electroreceptors són plenament funcionals en les larves a partir del novè dia de l'eclosió, mentre que l'òrgan elèctric ho és a partir de la seua primera alimentació exògena.[6][7][8][9][10][11]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Hom creu que assoleix la maduresa sexual en arribar a un any d'edat.[12] Els ous -de 3 mm de diàmetre- són dipositats en esquerdes i les larves eclosionen després de quatre dies i comencen a alimentar-se al cap d'onze.[13]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical (24°C-28°C), el qual viu als rius de corrent ràpid.[6][14][15]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Sud-amèrica: les Guaianes, el Brasil, el Perú,[16] Colòmbia i Veneçuela, incloent-hi el riu Catatumbo.[6][17]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans i d'hàbits nocturns.[18][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lacépède B. G. E., 1800. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 2. i-lxiv + 1-632. Pls. 1-20.
  2. uBio (anglès)
  3. Eigenmann, C. H., 1912. The freshwater fishes of British Guiana, including a study of the ecological grouping of species, and the relation of the fauna of the plateau to that of the lowlands. Mem. Carnegie Mus. v. 5 (núm. 1): i-xxii + 1-578, Pls. 1-103.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Albert, J.S., 2003. Apteronotidae (Ghost knifefishes). P. 497-502. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
  8. Rasnow, B., C. Assad i J.M. Bower, 1993. Phase and amplitude maps of the electric organ discharge of the weakly electric fish, Apteronotus leptorhynchus. J. Comp. Physiol. 172A:481-491.
  9. Møller, P. R., 1995. Electric fishes: history and behavior. Chapman & Hall, Londres. 584 p.
  10. Dulka, J.G. i L. Maler, 1994. Testosterone modulates female chirping behavior in the weakly electric fish, Apteronotus leptorhynchus. J. Comp. Physiol. 174A:331-343.
  11. Kirschbaum, F., 1995. Reproduction and development in mormyriform and gymnotiform fishes. P. 267-301. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 117. Chapman & Hall, Londres.
  12. Møller, P. R., 1995.
  13. Kirschbaum, F., 1995. Vergleichende Daten zur Fortpflanzungsbiologie von drei Messerfisch-Arten (Gymnotiformes). P. 91-114. A: H. Greven i R. Riehl (eds.). Fortpflanzungsbiologie der Aquarienfische. Birgit Schmettkamp Verlag, Bornheim, Alemanya.
  14. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  15. Galvis, G., J.I. Mojica i M. Camargo, 1997. Peces del Catatumbo. Asociación Cravo Norte, Santafé de Bogotá, D.C., 188 p.
  16. Ortega, H. i R.P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.
  17. Mago-Leccia, F., 1994. Electric fishes of the continental waters of America. Fundación para el Desarrollo de las Ciencias Físicas, Matemáticas y Naturales (FUDECI). Biblioteca de la Academia de Ciencias Físicas. Matemáticas y Naturales, Caracas, Veneçuela. Vol. 29 . 206 p.
  18. Galvis, G., J.I. Mojica i M. Camargo, 1997.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bassleer, G., 2003. The new ilustrated guide to fish diseases in ornamental tropical and pond fish. Bassleer Biofish, Stationstraat 130, 2235 Westmeerbeek, Bèlgica. 1a. Edició. 232 p.
  • Blake, R.W., 1983. Swimming in the electric eels and knifefishes. Can. J. Zool. 61(6):1432-1442.
  • De Santana, C.D., 2003. Apteronotus caudimaculosus n. sp. (Gymnotiformes: Apteronotidae), a sexually dimorphic black ghost knifefish from the Pantanal, Western Brazil, with a note on the monophyly of Apteronotus albifrons species complex. Zootaxa 252:1-11.
  • Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. P. 1-100. A: W. S. Hoar i D. J. Randall (eds.). Fish Physiology VII. Academic Press, Nova York.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]