Aqüeducte romà de Can Cua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

(i) 41° 38′ 28.95″ N, 2° 40′ 52.65″ E / 41.641375, 2.6812917

Aqüeducte romà de Can Cua

L'aqüeducte romà de Can Cua, a Pineda de Mar al Maresme, recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.

A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, al bell mig d'un camp, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC.

El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en mida i color (groguenc, rogenc, negre).

Hi ha restes d'altres arcs pels voltants, es creu que formaven part del mateix sistema hidràulic, així com l'arcada que hi ha al costat de la font del ferro.

Es va inicar l'expedient d'incoació de bé cultural d'interès nacional amb la categoria de zona arqueològica, però no ha estat declarat.

Els romans van establir-se a la zona del Maresme , a partir del segle II aC i es van estendre per tota la franja costanera. S'han trobat restes de més de 200 vil·les romanes en tota la comarca. La vil·la o casa de camp, era un centre de producció agrària molt important en l'economia de l'època. Els principals conreus eren el blat i la vinya. Es creu que el camp el treballaven els mateixos camperols de la zona i no eren necessaris els esclaus. Dins el terme municipal de Pineda de Mar hi ha les restes d'una vil.la romana al mas de Can Roig, activa probablement entre els segles I i V de la nostra era. Les restes arqueològiques permeten deduir la importància d'aquest assentament, s'han trobat restes d'un lacus (dipòsit o estany de rec) alimentat per l'aqüeducte que va ser estudiat per l'arqueòleg Francesc Prat i Puig a l'any 1932.

[modifica] Vegeu també

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines