Aqaba
De Viquipèdia
Aqaba (àrab العقبة, Al-Aqabah) és una ciutat costera de Jordània, capital de la governació d'Aqaba, al anomenat golf d'Aqaba, i és l'únic port de Jordània a la mar Roja. Esta al costat de la moderna ciutat israeliana d'Eilat (Elat) i al peu del Djabal Umm Nusayla. La ciutat té una població de 80.059 (2004) i és la cinquena ciutat del país després d'Amman, Zarqa, Irbid i Rusaifa. La ciutat disposa d'un aeroport.
Taula de continguts |
[edita] Història
Aqaba estava habitada ja vers el 4000 aC; els primers assentaments eren segurament edomites; Fou una ciutat del regne d'Edom i després dels nabateus. La Bíblia esmenta Ezion-Geber, propera a Elath. Sota els Ptolemeus fou anomenada Berenice i els romans la van batejar Aila o Aelana. Era final de trajecte d'una via romana que anava des de Damasc a Aqaba per Amman, i connectava amb la via que portava a Palestina i Egipte. El seu nom deriva de la forma abreujada de Akabat Ayla (Congost d'Eilat) que li van donar els àrabs. El tulúnida Khumarawayh (884-895) va millorar el pas. Al-Idrisi l'esmenta com Akabat Ayla (abans de 1166) però el nom més corrent era Ayla. També Ibn Battuta (mort 1377) l'anomena Akabat Ayla.
Al segle XII els croats van ocupar la zona i van construir la fortalesa d'Helim que encara es conserva; també van fortificar l'illa de Graye (Ille dels Faraons) a uns 7 km de la costa (avui en aigües egípcies). El 1170 Saladí va recuperar la zona. El 1250 va passar als mamelucs que al segle següent van reconstruir la fortalesa sota el sultà Qansah al-Ghouri.
A partir del segle XVI ja apareix sempre com Akaba o Aqaba, i el primer que així l'esmenta fou Ibn Ilyas. El 1516 va passar als otomans quan només era un llogaret amb 50 cases que comerciava amb els beduins huwaytat de la rodalia. L'obertura del canal de Suez el 1869, i del ferrocarril d'Hedjaz el 1908 va privar a la ciutat de ser una estació pels peregrins a la Meca. El 1898 hi havia guarnició turca que vigilava la frontera amb el Sinaí en poder dels britànics, i era part de la província d'Hedjaz, i seu d'un muhafiz dependent del wali de Djedda.
El juliol de 1917 fou bombardejada pels britànics que la van ocupar el dia 6 del mateix mes en un atac des del desert de T. E. Lawrence. La ciutat va quedar força damnada. Fins el 1925 era part del regne haiximita de l'Hedjaz però quan aquest estat fou ocupat pel regne wahhabita del Nedj o Nedjed, la ciutat i tot el districte de Maan fou annexionat a Transjordània governada també pels haiximites. El 1942 els britànics hi van fer construccions i van construir una carretera que la va enllaçar amb la via fèrria a Nakb Shitar al sud-oest de Maan. Les ruïnes de l'antiga Aylat o Ayla foren descobertes prop de la ciutat (al nord) per un equip israeloamericà als anys vuitanta.
Després de la guerra de Palestina del 1948-1949, la població va augmentar força. El 1954 es va decidir establir el port. El 1965, Hussein de Jordània va permutar amb Aràbia Saudita un terreny del desert de 6000 km2 amb 12 km de costa al sud d'Aqaba. La zona de coral de Yamanieh va quedar en territori jordà. L'agost del 2000 es va crear la zona econòmica especial. Un atac amb llançagranades es va produir el 20 d'agost del 2005, dirigit especialment contra l'israeliana Eilat.
Als darrers anys esdevingué un centre turístic amb platges i hotels de luxes i activitats esportives marines.
[edita] Bibliografia
- Musil, The Nothern Higaz, Nova York 1926
[edita] Enllaços externs
[edita] Vegeu també
- Al-Akaba, nom àrab d'un pas de muntanya
