Aqil ibn Abi-Tàlib

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aqil ibn Abi-Tàlib (en àrab عقيل بن أبي ططالب, ʿAqīl ibn Abī Ṭālib) (mort en 670) fou el germà gran del califa Alí ibn Abi-Tàlib, que era 20 anys més jove, i fou un dels companys del profeta Muhàmmad.

Va lluitar contra els musulmans a Badr, on fou fet presoner (623). Rescatat per Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib es va convertir a l'islam en una data que no ha pogut ser establerta. En el conflicte civil entre Alí i Muàwiya ibn Abi-Sufyan, va donar suport a aquest darrer en revenja perquè el seu germà no havia volgut utilitzar els fons del tresor públic per tal de pagar un deute seu personal, si bé se sospita que en el fons hi havia diferències polítiques.

Va morir el 670 i fou enterrat a Medina. Els seus fills es van unir a l'imam Al-Hussayn ibn Alí quan aquest es va revoltar contra el califa Yazid I; entre sis i nou dels seus fills van morir a la batalla de Karbalà.