Aràbia Saudita
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: No hi ha cap Déu tret d'Al·là, i Mahoma n'és el profeta | |||||
| Idiomes oficials | Àrab | ||||
| Capital | Al-Riyad 24° 42′ 42″ N 46° 43′ 27″ E |
||||
| Ciutat més gran | Al-Riyad | ||||
| Govern | Monarquia absoluta Abdullah bin Abdul Aziz Al Saud Sultan bin Abdul Aziz Al Saud |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
1.960.582 km² (14è) Despreciable |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens — - Densitat |
26.417.599 (43è) — 13,47 hab/km² (-) |
||||
| Moneda | Riyal saudita (SAR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+3) (UTC) |
||||
| Unificació |
23 de setembre de 1932 | ||||
| Himne nacional | Asch al-Malik | ||||
| Domini internet | .sa | ||||
| Codi telefònic | +966 |
||||
| Gentilici | saudita (masculí i femení) | ||||
L'Aràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest. La capital és Al-Riyad. També passa del milió d'habitants Gidda o Jiddah, i hi trobem les poblacions de la Meca i Medina, ciutats santes de l'islam.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'estat saudita nasqué a la península Aràbiga pels volts de 1750. Un governador local, Muhammad bin Saud, uní forces amb un reformador islàmic, Muhammad ibn Abd al-Wahhab, creador de la secta religiosa del wahhabisme, per a crear una nova entitat política. Durant els cent cinquanta anys posteriors, els governadors saudites combatrien amb Egipte, l'Imperi Otomà, i altres famílies àrabs, per al control de la península. L'estat modern saudita va ser fundat per l'últim rei Abdelaziz bin Saud (o Bin Saud).
El 1902, Abdelaziz bin Saud aconseguí el control sobre Al-Riyad, la capital ancestral de la dinastia Al-Saud, de la família rival Al-Rashid; també aconseguí els territoris d'Al-Ahsa, Al-Qatif, la resta de Nejd, i Hijaz entre 1913 i 1926.
Per la història entre 1912 i 1930 vegeu: Al-Ikhwan
El 8 de gener de 1926, Abdelaziz bin Saud es convertí en el rei de Hijaz; el 29 de gener de 1927 prengué el títol de rei de Nejd (anteriorment havia tingut el de sultà). Mitjançant el tractat de Jedda, firmat el 20 de maig de 1927, el Regne Unit reconegué la independència del regne d'Abdelaziz (llavors coneguda com el regne d'Hijaz i Nejd). El 1932, aquestes regions van ser unificades com al Regne d'Aràbia Saudita.
El descobriment del petroli el març de 1938 va transformar econòmicament el país i li ha donat al regne gran legitimitat amb el pas dels anys; gràcies a aquests jaciments s'ha convertit en el principal productor mundial de petroli. El rei Faisal va ser assassinat pel seu cosí el 25 de març de 1975 i el succeí en tron Khalid. Avui dia, Aràbia Saudita viu una intensa relació econòmica amb moltes de les nacions occidentals al tenir el control del petroli de la regió.
[edita] Geografia
El país ocupa el 80% de la Península d'Aràbia. Gran part de les fronteres amb els Emirats Àrabs Units, Oman i Iemen no estan ben definides, raó per la qual no es coneix la superfície exacta del país, que s'estima entorn dels 2.240.000 quilòmetres quadrats.
El clima és sec i càlid. La meitat del país està deshabitada, en ser un desert de temperatures extremes amb petits oasis. La vegetació és escassa a la major part del país, i queda limitada a certes herbes i arbusts. La fauna la componen principalment gats salvatges, micos babuïns, llops i hienes. La costa del Mar Roig presenta una rica fauna marina, especialment a les zones coral·lines. La costa s'estén al llarg de 2.640 quilòmetres.
La regió sud-occidental presenta muntanyes amb alçades de fins a 3.000 metres, alhora que és la regió més verda i temperada del país. La capital, Al-Riyad, té una temperatura mitjana que oscil·la dels 42ºC al juliol fins als 14ºC al gener. En canvi, al port de Gidda, situat a la costa occidental, oscil·la entre els 31ºC del juliol i els 23ºC del gener.
Les principals ciutats del país són Al-Riyad (la capital), Dammam, Gidda, la Meca i Medina.
Les ciutats de la Meca i Medina destaquen per l'important significat religiós que tenen per als musulmans. La Meca guarda la Kaaba, on l'islam afirma que Abraham donà inici a les religions monoteistes. A Medina es troba la mesquita de Mahoma. L'entrada i estança de ciutadans no musulmans en aquestes ciutats està completament prohibida.
El port de Gidda és un important centre a la costa del mar Roig, i és la porta d'entrada per als peregrins musulmans provinents de l'Àfrica.
A Dammam, per la seva banda, es troba el principal centre d'explotació dels jaciments petrolífers del país.
[edita] Economia
Aràbia Saudita té una economia basada principalment en el petroli i el govern manté un fort control sobre les principals activitats econòmiques del país. Les reserves del petroli a l'any 2003 arribaven a xifres de 260 mil milions de barrils, és a dir el 24% de les reserves mundials. És el primer exportador de petroli i el líder en el cartell de l'OPEP. El sector petrolier representa el 75% dels ingressos pressupostaris pel país, el 40% del seu PNB i el 90% dels seus ingressos per exportacions. Degut al petroli, part de la costa i de la terra estan seriosament contaminades.
Aproximadament el 40$ del PNB prové del sector privat. L'Aràbia Saudita portà a terme un paper preponderant en els esforços de l'OPEP el 1999 per a augmentar els preus del petroli, reduint la seva producció. L'any 2005, i arran de l'increment de la demanda del petroli els ingressos per aquest concepte augmentaren substancialment estimant-se en un superàvit pressupostari de més de 28 mil milions de dòlars estatunidencs.
[edita] Organització territorial
L'Aràbia Saudita està dividida en 13 províncies (en àrab منطقة, o 'mintaqa', plural manateq)
- Al-Bahah
- Fronteres del Nord
- El Jauf
- Medina
- Al-Qassim
- Al-Riyad
- Oriental
- Asir
- Hail
- Jizán
- La Meca
- Najrán
- Tabuk
[edita] Cultura
La cultura d'Aràbia Saudita es desenvolupa principalment al voltant de la religió islàmica. Un dels rituals folklòrics més notables és l'ardha que és la dansa tradicional del país. La dansa de les espases està basada en una tradició beduïna; els tambors marquen el ritme i un poeta declama versos mentre que els homes portant espases dansen espatlla amb espatlla. La música folklòrica anomenada Al-sihba d'Hijaz té el seu origen a l'Andalusia de l'època àrab. A la Meca, Medina i Jeddah, la dansa incorpora un instrument anomenat al-mizmar que és molt semblant a l'oboè occidental.
[edita] Gastronomia
El pa àrab sense llevat anomenat khobz es consumeix en gairebé tots els àpats. Altres aliments típics de la gastronomia saudita són el xai, el pollastre, el falàfel, xauarma i fuul. El te àrab és també una tradició important que es pren a les reunions formals o familiars; es pren sense llet i se li afegeixen herbes de diferents sabors.
[edita] Teatre
Els teatres públics i els cinemes estan prohibits, car la tradició wahhabita considera a aquestes institucions incompatibles amb la religió. Tanmateix, disposen d'un teatre IMAX,[1] i existeixen espais privats com el de Dhahran i Ras Tanura, encara que es més comú trobar espais per a música local, arts, i produccions de teatre més que per a la reproducció de pel·lícules. Els DVDs, fins i tot de pel·lícules americanes i britàniques, són legals i són fàcilment disponibles. Anualment es celebra el Jenadriyah que constitueix una festival folklòric.
[edita] Referències
|
|
|
|---|---|
| Dependències: |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
| Lliga Àrab | |
|---|---|
| Organització de Països Exportadors de Petroli | |
|---|---|
| Organització de la Conferència Islàmica | |
|---|---|
| Aquest article és un esborrany sobre Àsia. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |

