Arabis hirsuta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arabis hirsuta
Arabis spp Sturm15.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Gènere: Arabis
Espècie: A. hirsuta
Nom binomial
Arabis hirsuta
(L.) Scop.

Arabis hirsuta (L.) Scop., és una espècie de plata brassicàcia. La seva distribució és a les regions temperades d'Àsia, Amèrica del Nord i Europa, incloent els Països Catalans.

Inflorescència
Il·lustració

Descripció[modifica | modifica el codi]

Planta herbàcia bianual o perenne que està ramificada i fa fins a 60 cm d'alt. Les fulles en rosetes basals són sagitades i amb els marges dentats. Les flors són molt petites de color blanc i rosat.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Arabis: és el nom del gènere i deriva del grec per a referir-se a la mostassa o el creixen.[1]

hirsuta: és l'epítet específic llatí que significa "pilòs".[2]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • Arabis accedens Jord.
  • Arabis brownii Jord.
  • Arabis collisparsa Jord.
  • Arabis conferta Willd. ex Rchb.
  • Arabis contracta Spenn.
  • Arabis curtisiliqua DC.
  • Arabis gracilescens Jord.
  • Arabis hirtella Jord.
  • Arabis idanensis Jord.
  • Arabis marschalliana Steud.
  • Arabis montana Lam.
  • Arabis nemoralis Steud.
  • Arabis nipponica (Franch. & Sav.) H.Boissieu
  • Arabis ovata (Pursh) Poir.
  • Arabis petricola Jord.
  • Arabis platystigma (Beck) Beck
  • Arabis propera Jord.
  • Arabis propinqua Jord.
  • Arabis reichenbachii Syme
  • Arabis retziana Beurl. ex Nyman
  • Arabis rupestris Nutt.
  • Arabis sagittata var. nipponica Franch. & Sav.
  • Arabis sagittata var. ovata (Pursh) DC.
  • Crucifera contracta E.H.L.Krause
  • Erysimum hirsutum (L.) Kuntze
  • Turritis accedens Fourr.
  • Turritis collisparsa Fourr.
  • Turritis curtisiliqua Fr. ex DC.
  • Turritis gerardiana Ramond ex DC.
  • Turritis hirtella Fourr.
  • Turritis idanensis Fourr.
  • Turritis multiflora Lapeyr.
  • Turritis oblongata Raf.
  • Turritis propera Fourr.
  • Turritis raji J.Presl & C.Presl
  • Turritis stenopetala Willd.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Nauka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 8: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  5. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]