Aram Khatxaturian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aram Jachaturián)
Infotaula de personaAram Khatxaturian

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Արամ Խաչատրiան
(ru) Арам Хачатурян Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1903 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Tbilisi (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1978 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturapanteó de Komitas 40° 09′ 41″ N, 44° 30′ 07″ E / 40.161353°N,44.501964°E / 40.161353; 44.501964 Modifica el valor a Wikidata
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Moscou (1934–1936)
Conservatori de Moscou (1929–1934)
Escola Estatal de Música Gnessin (–1929)
Universitat Estatal de Moscou
Escola Estatal de Música Gnessin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema, música culta, ballet, simfonia, música de cambra, música incidental, ballet, música clàssica i concert Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor clàssic, pianista, compositor de bandes sonores, pedagog, polític, professor d'universitat, coreògraf, musicòleg, director d'orquestra, pedagog musical, violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1926 Modifica el valor a Wikidata –  1978 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou (1950–1978)
Escola Estatal de Música Gnessin (1950–1978) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1943–1978) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica culta, ballet, concert, simfonia i música de cambra Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsReinhold Glière Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMikael Tariverdiev (en) Tradueix i Nobuo Terahara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel, piano i violí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNina Makàrova (1933–1976) Modifica el valor a Wikidata
GermansSuren Khachatryan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkhachaturian.am Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006154 Allocine: 46651 TMDB.org: 58025
Spotify: 5WIoytpqi3VWoFSHnl49in iTunes: 317509 Musicbrainz: fa25cd1f-beeb-4718-b4bb-d3da4f53539f Lieder.net: 4625 Discogs: 335045 IMSLP: Category:Khachaturian,_Aram Allmusic: mn0000033815 Find a Grave: 8888008 Modifica el valor a Wikidata

Aram Ilítx Khatxaturian, rus: Ара́м Ильи́ч Хачатуря́н AFI [ɐˈram ɪˈlʲjit͡ɕ xət͡ɕɪtʊˈrʲan]; en armeni Արամ Խաչատրյան, AFI [ɑˈɾɑm χɑt͡ʃʰɑt(ə)ɾˈjɑn] (Tbilissi, Geòrgia, 6 de juny de 1903 - Moscou, primer de maig de 1978), fou un prolífic compositor georgià d'origen armeni, enquadrat en el moviment del realisme soviètic.[1] És l'autor de l'Himne nacional d'Armènia soviètica. [1]

Biografia[modifica]

El seu pare, Eguià (o Ilià) Khatxaturian, va deixar el seu país d'origen, Armènia, cap al 1870, i es va establir a Tblissi per fer d'enquadernador. Aram era el més menut de cinc germans i va començar a desenvolupar el seu gust per la música sentint cantussejar la seva mare i escoltant els músics ambulants.

Primers estudis[modifica]

Més tard (1912-1921), en el pensionat, va començar estudis de piano als quals va dedicar dos anys. Després es va decantar per la carrera d'Economia però va prosseguir estudiant piano de forma autodidàctica. Als onze anys va acudir, per primera vegada, a una representació d'òpera que li va produir un gran impacte i el va deixar fascinat. L'any 1921, va acceptar la invitació de son germà de residir amb ell a Moscou. Va cursar estudis universitaris de Biologia, que inicià en la Facultat de Ciències de la Universitat de Moscou.[1] Malgrat els seus escassos coneixements de solfeig i de piano, va demostrar tal talent musical que va ser admès en l'Institut Gnessin on va estudiar violoncel sota la direcció de Mikhaïl Gnessin, i després inicià les classes de composició el 1925. Al costat d'aquest mestre començà a compondre la Toccata per a piano, estrenada el 1932, i la seva Primera Simfonia. Quan es presentà, en primera audició, el seu Concert per a piano 1937, Khatxaturian, que també havia estat deixeble de M.F. Gnessin, assolí la consagració.[1]

L'any 1929 va inscriure's al Conservatori de Moscou, on va ser alumne de Nikolai Miaskovski, un compositor popular a l'època. En la dècada de 1930 es va casar amb la compositora i companya d'estudis, Nina Makàrova i, el 1951, va passar a ser professor de l'Institut Pedagògic Governamental de Música Gnessin. Va mantenir importants debats en el sindicat de compositors cosa que, més endavant, li reportaria greus denúncies sobre algunes de les seues obres, en considerar que la seua música era una "música formalista", com en el cas de Serguei Prokófiev i Dmitri Xostakóvitx. No obstant això, tots tres compositors van esdevenir els denominats "titans" de la música soviètica i van assolir reputació mundial com a destacats compositors del segle xx.

Realisme soviètic[modifica]

Khatxaturian ja havia compost l'any 1932, un Trio per a clarinet, violí i piano, en què es reflectia la influència de Prokófiev, qui el va induir a interpretar-lo a París. El 1933 compon una Suite de dansa inspirada en tota mena de balls: armenis, azerbaidjanesos, georgians, i en què es descobreix el seu gust per la música folklòrica. Així mateix va compondre una simfonia dedicada al seu país, amb la qual va obtenir el diploma en el conservatori. Aquesta simfonia va ser composta l'any 1935 i està inspirada en la música occidental i armènia. En aquest mateix any va compondre la música per a la pel·lícula Pepo.[1]

A partir d'aquest moment la seva carrera com a compositor va començar a desenvolupar-se. Va escriure més de quaranta obres per al cinema i el teatre. Dotat d'un excel·lent sentit melòdic, Khatxaturian va destacar, sobretot, per les composicions per a ballet, i pel sentit de l'orquestració, plena de colorit, melodiosa, sensual i lírica.

Va ser el primer compositor que va integrar la música moderna i el ballet clàssic. Estava convençut que el públic havia de sentir les mateixes emocions i sensacions que els ballarins tractaven de transmetre. Entre les tradicions clàssiques, l'academicisme i el recurs a fonts folklòriques, la seva obra va anar adquirint enorme popularitat en la Unió Soviètica i afavorint, quasi directament, els postulats implícits en el realisme socialista. Mostra d'això fou el seu anterior ballet Felicitat, de 1939.[1] Khatxaturian és considerat un gran compositor, conegut internacionalment pel seu Concert per a piano compost durant la primera etapa de la seva carrera, època en què va compondre moltes altres obres que el van fer cèlebre. El 1940 aparegué el seu Concert per a violí, dedicat a David Óistrakh.[1] El seu temperament, així com el seu talent musical es posen de manifest en obres tan cèlebres com el ballet Espàrtac, el Poema a Stalin i Gaianè (1942), evocació idíl·lica d'un kolkhoz caucasià, que inclou la coneguda Dansa del sabre (utilitzada per Billy Wilder en la seua pel·lícula Un, dos, tres i per La Trinca).

La guerra li inspirà la Segona simfonia, anomenada de Tocsin. Poc temps després s'estrenaria la Tercera simfonia i, el 1946, Tres àries de concert, inspirades en textos armenis. El 1948, Khatxaturian, juntament amb Xostakóvitx, Prokófiev i altres, va ser acusat pel Comitè Central del Partit Comunista de tendències burgeses i antirevolucionàries detectades en les seves composicions. Es va declarar culpable, amb la qual cosa va recuperar la notorietat. No obstant això, després de mort Stalin el 1953, va decidir de fer conèixer aquesta censura exercida pel govern i la va condemnar públicament. L'any següent, 1954, estrenava el nou ballet Espàrtac; el 1951, Oda fúnebre a la memòria de Lenin;[1] el 1956, Oda a l'alegria. A més a més també fou nomenat Artista del poble de la Unió Soviètica i el 1959 va ser guardonat amb el Premi Lenin.

Khatxaturian acabarà imposant-se com un dels "compositors oficials" de la Unió Soviètica. Cuidat per la cultura oficial, viatjà sovint amb delegacions soviètiques a l'estranger. Malgrat haver protestat contra el manifest de Jdànov, al costat de Prokófiev i Xostakóvitx, ben poca cosa podien reprovar-li els dirigents de la cultura soviètica: no hi ha en la seva obra una sola mostra de formalisme o intel·lectualisme i, molt menys, de voluntat experimental. Paralitzat en el conformisme, posà el seu talent al servei d'una tradició força còmoda, que en les seves millors troballes remetia al patrimoni folklòric de l'Armènia natal de la seva família.[1] Va ser professor en el Conservatori de Moscou on entre d'altres alumnes tingué a Lev Kogan,[2] Andrei Eixpai,[3] i diputat del Soviet Suprem. L'any 1961, va compondre una Sonata per a piano i l'any següent Tres concerts-rapsòdia que volia unificar en un únic concert. Durant els darrers anys de la seua vida, Khatxaturian va compondre tres sonates per a violoncel i viola.

Adaptat als cànons[modifica]

Khatxaturian el 1964

L'obra de Khatxaturian s'ajusta als cànons que proposava el Partit Comunista. En realitat, tot el que s'ha dit sobre Xostakóvitx, relatiu al seu romanticisme caduc, als seus efectes d'ampul·lositat orquestral i a la seva vulgaritat, es pot afegir a Khatxaturian, al qual s'han d'afegir dos greuges: que el seu clar entronc amb formes pintoresques i típiques d'uns països determinats fa menys universal la seva música i que comet, en canvi, el greu error de presentar aquesta música adaptada convencionalment a formes simfòniques de clara procedència occidental, intel·lectualistes i abstractament universals. No obstant aquests dos greuges, i malgrat tot, fou acusat, el 1948, de formalisme, en acusació conjunta que també comprenia a Prokófiev i Xostakóvitx.[1]

Cal advertir que pròpiament, no seria perjudicial de convertir-se en músic oficial d'un règim polític, si no fos que, per regla general, aquests solen arribar a extrems contradictoris, completament oposats a les seves intencions pròpies. Una cosa així succeïa en la música soviètica, per a la qual no existia no tan sols una mesurada evolució i sí, en canvi, un anquilosament en el romanticisme burgès del caire més decadent. D'ací resulta que és l'artista qui ha d'adaptar-se als gustos del poble, en comptes de ser l'encarregat d'elevar-los a un alt nivell.

Per altra banda, el folklorisme artístic subjecta a uns cànons dels quals s'hauria de preguntar si quan s'originaren fou mercès a la inventiva d'un artista creador o bé cenyint-se a uns motlles que molt possiblement no existien.

Va compondre l'himne de la República Socialista Soviètica d'Armènia, una Sonata per a piano (1962) i una Balada a la Pàtria (1961). El 1971 assolí el Premi de l'Estat concedit a músics soviètics. El 1963 va compondre, a Londres, el Concert-rapsòdia per a violoncel i orquestra. L'agost de 1974 fou distingit amb el títol de Comanador de les Arts i les Lletres de França, durant el Festival de Menton.

El 1958 fou elegit diputat del Soviet Suprem. Musicà algunes obres de teatre, entre d'altres La viuda valenciana de Lope de Vega, i la Mascarada de Lérmontov.

Obres[modifica]

Aram Khatxaturian en un bitllet d'Armènia.
  • Opus 1: Poema per a piano (1925)
  • Opus 2: Cançó dels Aixugs, per a violoncel i piano (1925, dedicada a sa mare)
  • Opus 3: Peça per a violoncel i piano (1925)
  • Opus 4: Elegia en sol menor, per a violoncel i piano (1925)
  • Opus 5: Andantino per a piano (1926)
  • Opus 6: Vals-estudi per a piano (1926)
  • Opus 7: Peça per a violoncel i piano (1926)
  • Opus 8: Vals-capritx en do sostingut menor, per a piano (1926)
  • Opus 9: Dansa en sol menor, per a piano (1926)
  • Opus 10: Cançó de bressol, per a violí i piano (1926)
  • Opus 11: Dansa núm. 1 en si bemoll major, per a violí i piano (1926)
  • Opus 12: Poema en do bemoll menor, per a piano (1927)
  • Opus 13: Pantomima, per a oboè i piano (1927)
  • Opus 14: Música per a l'obra d'A. Paronian "Oncle Bagdasar" (1927)
  • Opus 15: Música de G. Sundukian "Khatabala" (1928)
  • Opus 16: Variacions del tema de "Solveig", per a piano (1928)
  • Opus 17: Música per a l'obra d'A. Paronian "El dentista oriental" (1928)
  • Opus 18: Allegretto per a violí i piano (1929)
  • Opus 19: Cançó-poema "En honor dels Aixugs", per a violí i piano (1929)
  • Opus 20: Marxa de l'exèrcit núm. 1, en la bemoll major, per a vents i orquestra (1929)
  • Opus 21: Marxa de l'exèrcit núm. 2, en fa menor, per a vents i orquestra (1930)
  • Opus 22: Música per a l'obra d'I. Mikitenko "Una qüestió d'honor" (1931)
  • Opus 23: Quartet de corda (1931)
  • Opus 24: Toccata en Mi bemoll menor, per a piano (1932)
  • Opus 25: Missa-dansa, per a baian (1932)
  • Opus 26: Dos temes folklòrics uzbeks, per a vents i orquestra (1932)
  • Opus 27: Dos temes folklòrics armenis, per a vents i orquestra (1932)
  • Opus 28: Suite per a piano (1932)
  • Opus 29: Sonata per a violí i piano (1932)
  • Opus 30: Trio en do menor, per a clarinet en si bemoll, violí i piano (1932)
  • Opus 31: Dansa núm. 3, per a piano (1933)
  • Opus 32: Dansa suite per a orquestra (1933)
  • Opus 33: Música per a la tragèdia de Shakespeare "Macbeth" (1933)
  • Opus 34: Marxa núm. 3, per a piano (1934)
  • Opus 35: Simfonia núm. 1 (1934)
  • Opus 36: Música per a l'obra de G. Sundukian "El cor iracund" (1935)
  • Opus 37: Música per a la pel·lícula "Pepo" (1935)
  • Opus 38: Concert per a piano i orquestra en re bemoll major (1936)
  • Opus 38A: Arranjament per a dos pianos del concert per a Piano en re bemoll major
  • Opus 39: Música per a l'obra de V. Kirxon "El gran dia" (1937)
  • Opus 40: Música per a l'obra de N. Nikitin "Bakú" (1937)
  • Opus 41: Poema per a Stalin "Cançó dels Aixugs", per a orquestra i cors mixtos (1937-1938)
  • Opus 42: Música per a la pel·lícula historicorevolucionària "Zanguezur" (1938)
  • Opus 42A: Marxa per a la pel·lícula "Zanguezur", per a vents i orquestra (1938)
  • Opus 43: "Felicitat", ballet en tres actes (1939)
  • Opus 44: Música per a la pel·lícula "El jardí" (1939)
  • Opus 45: Música per a la comèdia de Lope de Vega "La viuda valenciana" (1940)
  • Opus 45A: Suite per a la comèdia de Lope de Vega "La viuda valenciana", per a orquestra (1940)
  • Opus 46: Concert en re menor, per a violí i orquestra (1940)
  • Opus 46A: Arranjament del concert per a violí en re menor, per a violí i piano (1940)
  • Opus 46B: Arranjament del concert per a violí en re menor, per a flauta i orquestra
  • Opus 47: "Budiónovka", dansa per a piano (1940)
  • Opus 48: Música per al drama de Lérmontov "Mascarada" (1941)
  • Opus 48A: Suite per al drama de Lérmontov "Mascarada", per a orquestra (1944)
  • Opus 48B: Suite per al drama de Lérmontov "Mascarada", per a piano (1944)
  • Opus 48C: Nocturn per a violí i piano (1948)
  • Opus 49: Música per a la pel·lícula "Salavat Iulàiev" (1941)
  • Opus 50: "Gaianè", ballet en quatre actes (1941-1942)
  • Opus 51: Música per a l'obra de N. Pogodin "Les campanes del Kremlin" (1942)
  • Opus 52: " als herois de la Guerra Patriòtica", marxa en la bemoll major, per a banda de vents (1942)
  • Opus 53: Suite introductòria per al ballet "Gaianè", per a orquestra (1943)
  • Opus 54: Segona suite per al ballet "Gaianè", per a orquestra (1943)
  • Opus 55: Tercera suite per al ballet "Gaianè", per a orquestra (1943)
  • Opus 56: Simfonia núm. 2 en mi menor, "Simfonia amb campanes" (1943)
  • Opus 57: Música per a l'obra d'A. Kron "Reconeixement detallat" (1943)
  • Opus 58: Vals coreogràfic per a piano (1944)
  • Opus 59: Fantasia de Rússia, temes per a orquestra simfònica (1944)
  • Opus 60: Himne nacional d'Armènia soviètica, per a cors i orquestra simfònica (1944)
  • Opus 61: Tres Peces, per a dos pianos (1944)
  • Opus 62: Àlbum per a infants, llibre I, per a piano (1947)
  • Opus 63: Música per a l'obra V. Xkvarkin "L'últim dia" (1945)
  • Opus 64: Música per a la pel·lícula "El presoner núm. 217" (1945)
  • Opus 65: Concert per a violoncel i orquestra (1946)
  • Opus 66: Tres àries de concert, per a soprano i orquestra (1946)
  • Opus 67: Simfonia núm. 3 "Poema simfònic" (1947)
  • Opus 68: Música per a l'obra de M. Aliger "Un conte sobre la veritat" (1947)
  • Opus 69: Música per a l'obra d'A. Perventsev "L'encontre meridional" (1947)
  • Opus 70: Música per a la pel·lícula "La qüestió russa" (1948)
  • Opus 71: Oda en Memòria de Lenin per a orquestra (1948)
  • Opus 72: Música per al documental "Vladímir Ilitx Lenin" (1948-1949)
  • Opus 73: Música per a l'obra de S. Mikhalkov "Ilià Golovin" (1949)
  • Opus 74: Música per a la pel·lícula "La batalla de Stalingrad" (1949)
  • Opus 74A: Suite per a la pel·lícula "La batalla de Stalingrad", per a orquestra (1949)
  • Opus 75: Poema Triomfal (poema festiu) en re major, per a orquestra (1950)
  • Opus 76: Música per a la pel·lícula "Ells tenen un país natal" (1950)
  • Opus 77: Música per a la pel·lícula "Missió secreta" (1950)
  • Opus 78: Música para a pel·lícula "Almirall Uixakov" (1953)
  • Opus 79: Música per a la pel·lícula "Vaixells bombardejant els bastions" (1953)
  • Opus 80: Música per a l'obra d'A. Iakobson "L'àngel protector de Nebraska" (1953)
  • Opus 81: Música per a l'obra d'I. Txepurin "Rierol de primavera" (1953)
  • Opus 82: "Espàrtac", ballet en quatre actes (1950-1954)
  • Opus 82A: Introducció Suite per al ballet "Espàrtac" per a orquestra (1955)
  • Opus 82B: Segona Suite per al ballet "Espàrtac" per a orquestra (1955)
  • Opus 82C: Tercera Suite per al ballet "Espàrtac" per a orquestra (1955)
  • Opus 82D: Imatges simfòniques per a les escenes quatre i cinc del ballet "Espàrtac" (1955)
  • Opus 82E: Imatges simfòniques per a l'escena nou del ballet "Espàrtac" (1955)
  • Opus 83: Música per a l'obra de B. Lavrénev "Lérmontov" (1954)
  • Opus 84: Música per a la tragèdia de W. Shakespeare "Macbeth" (1955)
  • Opus 85: Música per a la pel·lícula "Saltanat" (1955)
  • Opus 86: Música per a la pel·lícula "La foguera de la immortalitat" (1956)
  • Opus 87: Música per a la pel·lícula "Otel·lo" (1956)
  • Opus 87A: Suite per a la pel·lícula "Otel·lo" per a orquestra (1956)
  • Opus 88: Oda a l'alegria, cantata per a mezzosoprano, cors mixtos, conjunt de violinistes, conjunt d'arpes i orquestra (1956)
  • Opus 89: "Gaianè", ballet en tres actes (1957)
  • Opus 90: Música per a la pel·lícula "El duel" (1957)
  • Opus 91: Obertura de salutació, en re bemoll major, per a orquestra (1958)
  • Opus 92: Música per a la tragèdia de W. Shakespeare "El rei Lear" (1958)
  • Opus 93: Sonatina en do major, per a piano (1958)
  • Opus 94: Suite per a la música de l'obra de Lavrénev "Lérmontov", per a orquestra (1959)
  • Opus 95: Sonata en mi bemoll major per a piano (1961)
  • Opus 96: Concert-rapsòdia en si bemoll menor, per a violí i orquestra (1961)
  • Opus 97: Balada per a mare Pàtria, per a contrabaix i orquestra (1961)
  • Opus 98: Música per a la pel·lícula "El Tocsin de la pau" (1962)
  • Opus 99: Concert-rapsòdia per a violoncel i orquestra (1963)
  • Opus 100: Àlbum per a infants, llibre II per a piano (1964-1965)
  • Opus 101: Recitatius i Fugues per a piano (1966)
  • Opus 102: Concert-rapsòdia per a piano i orquestra en re bemoll major (1967)
  • Opus 102A: Arranjament del Concert-rapsòdia en re bemoll major, per a dos pianos
  • Opus 103: Marxa de la milícia soviètica en mi bemoll major (1973)
  • Opus 104: Sonata-fantasia en do major, per a violoncel sol (1974)
  • Opus 105: Fanfàrries triomfals en fa major, per a trompetes i bateria (1975)
  • Opus 106: Sonata-monòleg, per a violí sol (1975)
  • Opus 107: Sonata-cançó, per a viola sola (1976)
  • Opus 108: Vocalise en do major, per a piano (1978)

Premis i condecoracions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aram Khatxaturian
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Suplement 1959-1960, pàgs. 246-247 i Suplement 1977-1978, pàg. 874 de l'Enciclopèdia Espasa.
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 668. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. ↑ *Edita SARPE v. I, pàg. 388, (ISBN 84-7291-226-4)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aram_Khatxaturian&oldid=32008668»