Aranyel
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alt Millars | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Nules |
||
| Gentilici | Aranyeler, Aranyelera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 229.982,00 | ||
| Superfície | 19,20 km² | ||
| Altitud | 405 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
196 hab. 10,21 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 04′ 16″ N, 0° 28′ 54″ O / 40.07111,-0.48167Coord.: 40° 04′ 16″ N, 0° 28′ 54″ O / 40.07111,-0.48167 | ||
| Distàncies | 118 km de València 56 km de Castelló de la Plana 3 km de Cirat |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 (Aranyel i La Artejuela) 5 PP Justo Palomares Morte (PP) |
||
| Codi postal | 12232 |
||
| Festes majors | Sant Miquel Arcàngel Setembre |
||
Aranyel (en castellà i oficialment, Arañuel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. En el terme municipal d'Aranyel es troba també el nucli de població de L'Artejuela, així com les masies d'El Plà. El terme municipal limita amb les localitats de Cortes d'Arenós, Montanejos, Cirat, Lludient, i Zucaina totes de la província de Castelló.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
La localitat està a la vora del riu Millars, amb les aigües de la qual s'abastixen els regadius adjacents a la localitat. El 80% del terme es compon de muntanya alta, distribuït en les parts altes, arribant inclús a rodejar les cases de localitat. Majoritàriament es tracta de pi blanc, trobant-se en cotes a partir de 800 m., amb pi negre, així com carrasques, avets, i diversitat de flora mediterrània. També ens trobem amb bosc de ribera durant el transcurs que el riu Millars realitza pel terme municipal, i en menor grau, a causa del seu irregular cabal, el Barranc de Pals, afluent que s'unix al Millars.
El clima predominant és el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns freds.
Des de Castelló s'accedix a esta localitat a través de la CV-20.
Història [modifica]
La població d'Aranyel és d'època musulmana i va estar poblada des de l'any 786 de l'era cristiana, encara que van existir vestigis d'ocupació humana en l'època Ibèrica, però totalment disseminats.
Fou conquistada pel rei Jaume I, el qual va mantindre la població musulmana i va cedir el senyoriu a la família Vallterra. En el moment de l'expulsió dels moriscos esta població tenia al voltant de 400 habitants. Amb el temps va passar a formar part del senyoriu del comte de Vilanova.
Este municipi ha anat perdent població a resultes de l'emigració a partir del segle XIX fins a l'actualitat.
Economia [modifica]
L'economia s'articula entorn de dos àrees ben diferenciades: la primera és l'agricultura, de tipus familiar, centrada en el minifundi.
Per un costat l'horta, situada en la contornada del poble, composta per productes hortofructícoles, com les pereres, que fins fa ben poc era l'únic fruiter en què se centrava l'agricultura, pomes i albercocs, i les hortalisses.
D'altra banda, el secà, amb cultius d'ametlers, oliveres i vid.
Destaca també l'extracció fustera i el "turisme rural" de tipus familiar.
Monuments [modifica]
- Església de Sant Miquel Arcàngel.
- Ermita de Sant Roc. Edifici d'interés arquitectònic.
- Ajuntament. Edifici d'interés arquitectònic.
Festes [modifica]
- Sant Antoni. Se celebra al gener, el cap de setmana següent a la festa, amb foguera i benedicció d'animals.
- Santa Quitèria. Se celebra al maig.
- Festes de la Mare de Déu d'Agost i Romeria de Sant Roc. 15 i 16 d'agost. Processó de la Mare de Déu pel poble. La festa en honor de Sant Roc consta de dos parts: la baixada a les 12 del migdia en què se li dóna la benvinguda al poble procedent de l'ermita i la pujada a l'ermita en romeria en què els participants agafen al final de la mateixa les hortalisses i les herbes aromàtiques que guarnixen les camines del sant.
- Festes patronals. En honor de Sant Miquel Arcàngel se celebren en l'última setmana de setembre.
Gastronomia [modifica]
De la gastronomia d'Aranyel destaquen: l'olla de poble, a base de cards, les creïlles, els cigrons remullats, les bledes i la botifarra; el "guisat de carn de bou", realitzat amb la carn del bou de les festes; les "farinetes" amb farina de dacsa i aigua com a base, als quals s'afig després trossets de porc fregits com la cansalada, el fetge, el magre.
De la rebosteria sobreïx la coca "caritat", que es repartix en el dia de Sant Antoni i els "bunyols i figues albardades", típics de la nit de nadal.
Llocs d'interés [modifica]
- Font del Pomer.
- Font Seguer. Junt a la carretera CV-20.
- Font El Senyor. Junt a la carretera de Sucaina.
- Piscines naturals del riu Millars.
Hi ha moltes altres fonts com són les del Magreile, la Guerrilla, de la Foia, de la Porquera, de la Petxina.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aranyel |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
