Aratinga de cap blau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aratinga de cap blau
A. a. acuticaudataa San Isidro, Bolívia
A. a. acuticaudata
a San Isidro, Bolívia
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Psittaciformes
Família: Psittacidae
Gènere: Aratinga
Espècie: A. acuticaudata
Nom binomial
Aratinga acuticaudata
(Vieillot, 1818)

L'aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata) és un lloro nadiu de gran part d'Amèrica del Sud, utilitzat en gran mesura en avicultura.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa uns 37 cm de llargària, amb un pes de 140 – 190 g, el que el fa uns dels ocells més grossos del seu gènere. Sense dimorfisme sexual.
  • Plomatge verd en general, una mica més clar per sota. L'ala tancada és del mateix color verd de la resta, però oberta mostra colors marró-blavòs per sobre i color oliva per sota. Cua bàsicament verda per sobre i rogenca per sota.
  • Galtes, front, capell i zona auricular de color blau, més o menys clar depenent de la subespècie. De vegades una mica de blau també al pit.
  • Bec amb la mandíbula superior color banya i la inferior negra o grisa, havent variacions que depenen de les subespècies.
  • Anell perioftàlmic en general blanc cremós, però taronja en alguna de les subespècies. Iris groguenc.
  • Potes marró rosat amb les urpes marró grisenc.
  • Els joves són semblants però amb menys zones blaves.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Habiten sabanes, terres de conreu i boscos, però evitant la selva humida, en tres zones d'Amèrica del Sud: nord-est de Colòmbia i nord de Veneçuela, est de Brasil, i sud-est de Brasil, est de Bolívia, Paraguai, nord d'Argentina i Uruguai.[2]

Utilitzat en avicultura, poblacions fugides s'han establert a diferents indrets d'Europa i Amèrica del Nord. Als Països Catalans s'han observat prop de València, Elx o Girona, però l'únic lloc on s'ha comprovat la reproducció ha sigut a l'àrea urbana o periurbana de Barcelona.[3][4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fan els nius a forats als arbres, on ponen 3 – 4 ous blancs que la femella cova durant 26 dies. Els pollets romanen al niu uns 52 dies.[5]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Solen desplaçar-se en petits esbarts a la recerca de llavors, fruites i flors. De vegades mengen cereals a terres de conreu.

Llista de subespècies[modifica | modifica el codi]

Se n'han descrit cinc subespècies:[6]

  • A. a. acuticaudata (Vieillot 1818). Bolívia oriental, sud-est de Brasil, Paraguai, nord-est d'Argentina i Uruguai.
  • A. a. haemorrhous Spix 1824. Nord-est de Brasil.
  • A. a. koenigi Arndt 1995. Nord de Veneçuela i nord-est de Colòmbia.
  • A. a. neoxena (Cory 1909). Illa Margarita.
  • A. a. neumanni Blake et Traylor 1947. Bolívia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres psitàcides que crien en llibertat a les nostres ciutats (totes espècies invasores a partir d'individus escapats de la cautivitat).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aratinga de cap blau Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 02-03-2011
  2. Distribució i altres dades de l'aratinga de cap blau a AVIBASE Rev. 28-03-2011
  3. Dades sobre l'aratinga de cap blau segons el GAE de la SEO Rev. 28-03-2011
  4. L'aratinga de cap blau al SIOC Rev.28-03-2011
  5. Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 193. ISBN 1-84309-164-X.
  6. Classificació dels Psitaciformes, amb subespècies, a ZOONOMEN Rev. 28-03-2011