Aratinga de cap blau
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 A. a. acuticaudata
a San Isidro, Bolívia |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aratinga acuticaudata (Vieillot, 1818) |
||||||||||||||
L'aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata) és un lloro nadiu de gran part d'Amèrica del Sud, utilitzat en gran mesura en avicultura.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa uns 37 cm de llargària, amb un pes de 140 – 190 g, el que el fa uns dels ocells més grossos del seu gènere. Sense dimorfisme sexual.
- Plomatge verd en general, una mica més clar per sota. L'ala tancada és del mateix color verd de la resta, però oberta mostra colors marró-blavòs per sobre i color oliva per sota. Cua bàsicament verda per sobre i rogenca per sota.
- Galtes, front, capell i zona auricular de color blau, més o menys clar depenent de la subespècie. De vegades una mica de blau també al pit.
- Bec amb la mandíbula superior color banya i la inferior negra o grisa, havent variacions que depenen de les subespècies.
- Anell perioftàlmic en general blanc cremós, però taronja en alguna de les subespècies. Iris groguenc.
- Potes marró rosat amb les urpes marró grisenc.
- Els joves són semblants però amb menys zones blaves.
Hàbitat i distribució [modifica]
Habiten sabanes, terres de conreu i boscos, però evitant la selva humida, en tres zones d'Amèrica del Sud: nord-est de Colòmbia i nord de Veneçuela, est de Brasil, i sud-est de Brasil, est de Bolívia, Paraguai, nord d'Argentina i Uruguai.[2]
Utilitzat en avicultura, poblacions fugides s'han establert a diferents indrets d'Europa i Amèrica del Nord. Als Països Catalans s'han observat prop de València, Elx o Girona, però l'únic lloc on s'ha comprovat la reproducció ha sigut a l'àrea urbana o periurbana de Barcelona. [3][4]
Reproducció [modifica]
Fan els nius a forats als arbres, on ponen 3 – 4 ous blancs que la femella cova durant 26 dies. Els pollets romanen al niu uns 52 dies. [5]
Alimentació [modifica]
Solen desplaçar-se en petits esbarts a la recerca de llavors, fruites i flors. De vegades mengen cereals a terres de conreu.
Llista de subespècies [modifica]
Se n'han descrit cinc subespècies: [6]
- A. a. acuticaudata (Vieillot 1818). Bolívia oriental, sud-est de Brasil, Paraguai, nord-est d'Argentina i Uruguai.
- A. a. haemorrhous Spix 1824. Nord-est de Brasil.
- A. a. koenigi Arndt 1995. Nord de Veneçuela i nord-est de Colòmbia.
- A. a. neoxena (Cory 1909). Illa Margarita.
- A. a. neumanni Blake et Traylor 1947. Bolívia.
Vegeu també [modifica]
Altres psitàcides que crien en llibertat a les nostres ciutats (totes espècies invasores a partir d'individus escapats de la cautivitat).
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aratinga de cap blau |
- ↑ Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 02-03-2011
- ↑ Distribució i altres dades de l'aratinga de cap blau a AVIBASE Rev. 28-03-2011
- ↑ Dades sobre l'aratinga de cap blau segons el GAE de la SEO Rev. 28-03-2011
- ↑ L'aratinga de cap blau al SIOC Rev.28-03-2011
- ↑ Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 193. ISBN 1-84309-164-X.
- ↑ Classificació dels Psitaciformes, amb subespècies, a ZOONOMEN Rev. 28-03-2011
