Araucaria araucana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Araucaria araucana
Araucaria araucana als Andes de Xile
Araucaria araucana als Andes de Xile

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Araucariaceae
Gènere: Araucaria
Espècie: ''A. araucana''
Nom binomial
Araucaria araucana
(Molina) K. Koch

Araucaria araucana és una espècie d'arbre de fulla persistent que arriba a fer 40 m d'alt i amb un tronc de 2 m de diàmetre. És originari del centre i sud de Xile i l'oest d'Argentina. Araucaria araucana és l'espècie més resistent al fred dins el gènere Araucaria.

Araucaria araucana és oficialment l'arbre nacional de Xile.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les seves fulles són gruixudes, en forma d'esquama, triangulars, de 3–4 cm de llarg i d'1–3 cm d'ample a la base i amb les vores i la punta agudes.

Normalment és una planta de sexualitat dioica, però ocasionalment es veuen individus amb els dos sexes en el mateix peu (monoics). Les pinyes masculines són oblongues i amb forma de cogombre, de 8–12 cm de llarg i 5–6 cm d'ample. Les pinyes femenines maduren 18 mesos després de la pol·linització, són globoses de 12–20 cm de diàmetre amb uns 200 pinyons que fan de 3 a 4 cm de llarg.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Generalment creixen en zones de més de 1000 m d'altitud amb molta neu a l'hivern, però també es troben al sud del Brasil. Els arbres juvenils tenen un port piramidal o cònic i quan són madurs fan una mena de para-sol.[1] Prefereixen un sòl ben drenat lleugerament àcid o volcànic però toleren gairebé qualsevol terreny ben drenat.

Cultiu i usos[modifica | modifica el codi]

Mapa de distribció d'Araucaria araucana al Xile central

Araucaria araucana és un arbre ornamental molt estès. Prefereix els climes temperats amb molta pluviometria, tolera glaçades fins a uns -20 °C, pot créixer al nord d'Europa.[2] i fins i tot a parts del Canadà.

Els seus pinyons són comestibles i se'n cullen molts a Xile i Brasil. Però no apareixen els pinyons fins que aquestes araucàries tenen de 30 a 40 anys. Actualment rarament es fa servir la seva fusta, la qual era sagrada per als amerindis Mapuche.[3] Aquest arbre està protegit legalment, des de l'any 1971 està inclòs en la llista CITES com a espècie amenaçada.[4]

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Quan els europeus van descobrir aquesta espècie, a la dècada de 1780, va rebre el nom de Pinus araucana per part de Molina el 1782. El 1789, de Jussieu va formar el nou gènere Araucaria basat en aquesta espècie i el 1797 Pavón l'anomenà Araucaria imbricata (que és un nom invàlid per no haver fet servir l'epítet de Molina). Finalment el 1873, Koch publicà la combinació Araucaria araucana. El nom araucana prové dels Araucans. Una altra tribu, els Pehuenches, rep el seu nom pel fet de menjar els pinyons de l'Araucaria araucana. Pehuen significa Araucaria i che "persona" en Mapudungun.

Plantes relacionades[modifica | modifica el codi]

El recentment descobert 'Pi Wollemi', Wollemia, del sud-est d'Austràlia, probablement és la planta més relacionada amb Araucaria araucana.

Imatges[modifica | modifica el codi]

References[modifica | modifica el codi]

  1. «Araucaria Araucana by Michael A. Arnold».
  2. « Araucaria araucana in Ålesund, Norway». Scanpalm. [Consulta: 2009-06-27].
  3. Anna Lewington & Edward Parker. Ancient Trees. Collins & Brown, 1999. ISBN 1-85585-974-2. 
  4. «Appendices I, II and III». CITES. UNEP. [Consulta: 8 març 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araucaria araucana Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.