Araucaria araucana
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Araucaria araucana als Andes de Xile
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Araucaria araucana (Molina) K. Koch |
||||||||||||||
Araucaria araucana és una espècie d'arbre de fulla persistent que arriba a fer 40 m d'alt i amb un tronc de 2 m de diàmetre. És originari del centre i sud de Xile i l'oest d'Argentina. Araucaria araucana és l'espècie més resistent al fred dins el gènere Araucaria.
Araucaria araucana és oficialment l'arbre nacional de Xile.
Taula de continguts |
Descriptció [modifica]
Les seves fulles són gruixudes, en forma d'esquama, triangulars, de 3–4 cm de llarg i d'1–3 cm d'ample a la base, i amb les vores i la punta agudes.
Normalment és una planta de sexualitat dioica, prò ocasionalment es veuen individus amb els dos sexes en el mateix peu (monoics). Les pinyes masculines són oblongues i amb forma de cogombre, de 8–12 cm de llarg i 5–6 cm d'ample. Les pinyes femenines maduren 18 mesos després de la pol·linització, són globoses de 12–20 cm de diàmetre amb uns 200 pinyons que fan de 3 a 4 cm de llarg.
Hàbitat [modifica]
Generalment creixen en zones de més de 1000 m d'altitud amb molta neu a l'hivern, però també es troben al sud del Brasil. Els arbres juvenils tenen un port piramidal o cònic i quan són madurs fan una mena de para-sol.[1] Prefereixen un sòl ben drenat lleugerament àcid o volcànic però toleren gairebé qualsevol terreny ben drenat.
Cultiu i usos [modifica]
Araucaria araucana és un arbre ornamental molt estès. Prefereix els climes temperats amb molta pluviometria, tolera glaçades fins uns -20ºC, pot créixer al nord d'Europa.[2] i fins i tot a parts del Canadà.
Els seus pinyons són comestibles i se'n cullen molts a Xile i Brasil. Però no apareixen els pinyons fins que aquestes araucàries tenen de 30 a 40 anys d'edat. Actualmentr rarament es fa servir la seva fusta la qual era sagrada pels amerindis Mapuche.[3] Aquest arbre està protegit legalment des de l'any 1971 està inclòs en la llista CITES com espècie amenaçada.[4]
Descobriment [modifica]
Quan els europeus van descobrir aquesta espècie, a la dècada de 1780, va rebre el nom de Pinus araucana per part de Molina el 1782. El 1789, de Jussieu va formar el nou gènere Araucaria basat en aquesta espècie i el 1797 Pavón l'anomenà Araucaria imbricata (que és un nom invàlid per no haver fet servir l'epítet de Molina). Finalment el 1873, Koch publicà la combinació Araucaria araucana. El nom araucana dels Araucans. Una altra tribu els Pehuenches, rebeb el seu nom pel fet de menjar els pinyons de l'Araucaria araucana. Pehuen significa Araucaria i che "persona" en Mapudungun.
Plantes relacionades [modifica]
El recentment descobert 'Pi Wollemi', Wollemia, del sud-est d'Austràlia, probablement és la planta més relacionada amb Araucaria araucana.
Imatges [modifica]
-
Bsc mixt amb coigüe a Nahuelbuta, Xile
References [modifica]
- ↑ «Araucaria Araucana by Michael A. Arnold».
- ↑ Anna Lewington & Edward Parker. Ancient Trees. Collins & Brown, 1999. ISBN 1-85585-974-2.
- ↑ «Appendices I, II and III». CITES. UNEP. [Consulta: 8 March 2010].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araucaria araucana |
- Conifer Specialist Group (2000). Araucaria araucana. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 May 2006 (anglès). Listed as Vulnerable (VU B1+2c v2.3)
- Gymnosperm Database: Araucaria araucana
- Encyclopedia of the Chilean Flora: Araucaria araucana
- Chilebosque: Araucaria araucana
- Global trees campaign: Monkey puzzle
- The growth stages of the Araucaria araucana