Arbre de ferro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arbre de ferro
Parrotia persica RJB.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Saxifragales
Família: Saxifragaceae
Gènere: Parrotia
Espècie: P. persica
Nom binomial
Parrotia persica
C.A.Mey.

L'arbre de ferro o, simplement, Parròtia (Parrotia persica) és l'únic representant del gènere Parrotia, i estretament relacionat amb el gènere Hamamelis; és original, tal com indica el seu nom, de Pèrsia, concretament del nord de l'actual Iran, a les muntanyes de Elburz. Creix entre els 100 i els 300 m. d'altitud.

tronc i capçada
fulles
flors

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un arbret o arbust de que creix habitualment fins al 5 o 8 m d'alçada, encara que pot arribar als 10-12. Requereix de sòls molt drenats, lleugerament àcids, encara que es pot adaptar als lleugerament alcalins si està en condicions adients. Prefereix la sequetat abans que terrenys molt humits. Es desenvolupa millor en espais assolellats o a mitja ombra.
L'escorça del tronc és llisa i es desprén amb facilitat en petites esquames.

Les fulles són arrodonides de 6 a 10 cm de longitud, amb el marge diminutament asserrat cap a la meitat; pubescent en ambdues cares. Les fulles joves són, de vegades, vermelloses en la seva base. Quan arriba la tardor, les fulles prenen unes tonalitats ataronjades, groguenques i vermelloses espectaculars.
Les flors apareixen abans que les fulles, gairebé en ple hivern. Són de color groc; però posseeixen unes anteres de color vermell escarlata, que és el que realment es veu quan l'arbre està en plena floració.

Usos[modifica | modifica el codi]

Als països catalans s'utilitza, bàsicament, amb fins ornamentals.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arbre de ferro
  • F. Navés, J. Pujol, X. Argimon, L. Sampere El árbol en jardinería y paisajismo. Edicions OMEGA, Barcelona 1995.
  • A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.